El TEDH inadmet la demanda de Laura Borràs i no examinarà les vulneracions de drets que denunciava

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha declarat inadmissible la demanda presentada per l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya Laura Borràs, que hi denunciava vulneracions de drets fonamentals en el procediment judicial que va acabar amb la seva condemna pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El tribunal d’Estrasburg, per tant, no entrarà a examinar el fons de les vulneracions que Borràs al·legava.

Segons que ha avançat El Món, Borràs va presentar la demanda el febrer, una vegada exhaurida la via judicial espanyola, i el TEDH la va declarar inadmissible en una resolució breu datada el 25 de juny. El mitjà ha publicat també el certificat del tribunal que acredita la inadmissió. La decisió implica que Estrasburg no obrirà un procediment per determinar si durant la causa contra Borràs hi va haver les vulneracions de drets que denunciava. La inadmissió, tanmateix, no equival a una sentència sobre el fons d’aquestes queixes, perquè precisament el TEDH ha decidit de no examinar-les.

Borràs havia arribat a Estrasburg després d’haver tancat la justícia espanyola la via de recursos contra la condemna dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pels contractes adjudicats durant la seva etapa al capdavant de la ILC.

Una condemna de quatre anys i mig de presó

El TSJC va condemnar Borràs el març del 2023 a quatre anys, sis mesos i un dia de presó pels delictes de falsedat documental i a nou anys d’inhabilitació per prevaricació administrativa, arran del fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. La sentència considerava provat que Borràs havia adjudicat contractes menors a un conegut i que s’havien fraccionat els encàrrecs per evitar els procediments de contractació pública que haurien correspost.

El mateix tribunal que la va condemnar va considerar, però, que la pena de presó resultant de l’aplicació de la llei era excessiva i va proposar al govern espanyol que li concedís un indult parcial per evitar que hagués d’ingressar a la presó. El govern espanyol va concedir aquest indult el 28 de juliol. El reial decret va commutar la pena de quatre anys i mig de presó per una de dos anys, condicionada al fet que Borràs no cometi cap delicte dolós durant cinc anys. L’indult no elimina les penes d’inhabilitació.

Borràs ha sostingut durant tot el procediment que la causa tenia motivacions polítiques i ha denunciat haver estat víctima de lawfare. Després de l’indult, va remarcar que no havia estat una iniciativa del govern espanyol, sinó que l’havia proposat el mateix tribunal sentenciador perquè considerava desproporcionada la pena de presó.