“No s’hauria d’haver ensorrat cap edifici”: els errors sistèmics que van agreujar el terratrèmol de Veneçuela

La Guaira, Veneçuela. Fa dues dècades, un grup de científics que treballava per al govern de Veneçuela va identificar la zona del país amb més perill de viure un gran terratrèmol. Però les autoritats, deleroses de complir la promesa d’oferir allotjament a desenes de milers de desplaçats per unes inundacions anteriors, en van ignorar els advertiments i hi van construir pisos de protecció oficial.

Segons la normativa de construcció del país, els edificis d’apartaments de gran altura –erigits del 2011 ençà com a part de l’emblemàtica iniciativa del dirigent socialista Hugo Chávez, la Gran Missió Habitatge Veneçuela– haurien d’haver estat capaços de resistir els sismes de magnitud 7,2 i 7,5 que van sacsar Veneçuela amb 39 segons de diferència el 24 de juny passat.

No obstant això, van ser precisament aquests edificis –situats just allà on els científics havien avisat que el risc sísmic era més gran– els que van quedar més tocats pel terratrèmol del juny, segons una investigació de The Washington Post a partir d’imatges de satèl·lit que van del començament dels anys 2000 fins ara.

Els terratrèmols, els més forts vists al país en més d’un segle, van ensorrar centenars d’edificis a la capital, Caracas, i a la costa, tot causant la mort de 6.438 persones –pel cap baix– i deixant-ne desenes de milers més sense llar, segons les autoritats. I encara hi ha milers de persones desaparegudes.

Els dies posteriors a la catàstrofe, la presidenta interina Delcy Rodríguez va dir que els edificis de protecció oficial havien resistit el sisme més bé que no pas els de titularitat privada.

No obstant això, una investigació de The Washington Post a partir d’imatges de satèl·lit de la localitat de Caraballeda, a l’estat de La Guaira, la zona més afectada pel terratrèmol, contradiu rotundament les paraules de Rodríguez. Més de la meitat dels edificis construïts per la Missió Habitatge es van esfondrar durant el terratrèmol; en el cas de les promocions privades de construcció nova, la xifra es redueix a una de cada deu. La majoria de les promocions privades que sí que es van esfondrar es van construir seguint normatives de construcció més antigues.

Rodríguez ha creat una comissió presidencial per a avaluar si els edificis malmesos o destruïts pel terratrèmol seguien la normativa de construcció. Més de vuit setmanes després de la catàstrofe, tanmateix, no hi ha indicis que al govern li interessi d’investigar per què les infrastructures del país, suposadament a prova de terratrèmols, van sucumbir al sisme. El govern veneçolà no ha respost les preguntes de The Washington Post per a elaborar aquest article.

L’any 1967, després del darrer terratrèmol catastròfic a Veneçuela –un sisme de magnitud 6,6 prop de Caracas que va ensorrar edificis i va causar més de 225 morts–, el govern va crear una comissió assessorada per alguns dels enginyers sísmics més destacats del món per a evitar que es repetís l’experiència.

El grup d’experts va elaborar tot un seguit de directrius provisionals per a l’enginyeria sismoresistent i l’any 1972 es va crear un nou organisme governamental: la Fundació Veneçolana d’Investigació Sismològica. El cos va desenvolupar una normativa de prevenció de riscs sismològics que l’Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres va descriure com “d’avantguarda”, a l’altura de la normativa nord-americana. Es va actualitzar per darrera volta l’any 2019.

“En principi, cap edifici construït segons la normativa sísmica del 2001 no s’hauria d’haver esfondrat”, diu Michael Schmitz, geòleg de la Universitat Central de Veneçuela, que va treballar durant dècades per a la fundació.

Construcció ràpida, supervisió escassa

A final del 2010, uns quants mesos de pluja inusualment intensa van originar inundacions i esllavissades al nord i el centre de Veneçuela, en un episodi que va causar desenes de morts. El govern va allotjar els desplaçats en hotels, instal·lacions militars i edificis públics, i el president Hugo Chávez va declarar l’estat d’emergència en matèria d’habitatge.

Chávez es presentava a la reelecció l’any 2012. No és clar si el seu govern, delerós de  trobar una llar com més aviat millor a les víctimes de les inundacions del 2010, va seguir la normativa a l’hora de construir els edificis nous.

Segons Carlos Genatios –que, com a ministre de Ciència i Tecnologia de Chávez entre el 1999 i el 2002, va encapçalar el pla de reconstrucció després de les catastròfiques inundacions del 1999–, les obres d’aquesta mena solen quedar exemptes de les mesures de seguretat habituals en matèria de revisió, inspecció i certificació d’enginyeria municipal.

Les promocions de la Gran Missió Habitatge foren construïdes per una oficina de projectes autònoma que tan sols retia comptes al gabinet del president. Després de les inundacions del 2010, Chávez va suspendre el procés habitual de licitació d’obres públiques a cop de decret.

“El procés de licitació fou opac”, diu Genatios, ara director d’enginyeria, tecnologia i disseny al Miami Dade College: “No sabem quina normativa es va seguir ni quins materials es van emprar.”

Els veïns, per la seva banda, afirmen que les promocions de la Gran Missió Habitatge, fins i tot les més noves, eren d’una qualitat extremadament deficient.

Kimberlyng León –que va viure en un pis de la desena planta d’un dels edificis de la Gran Missió Habitatge del 2014, quan fou inaugurat, fins al juny passat, quan es va esfondrar– diu que hi va haver problemes de bon començament, incloent-hi fuites d’aigua.

“Et sembla just que aquests edificis del govern s’esfondressin tal com es van esfondrar?”, pregunta León. “Et sembla just ficar tot de gent innocent dins aquesta farsa de cartó?” I assenyala el Gran Hotel Meliá Caribe, de construcció privada, que roman dempeus: “Per què el terratrèmol no va enderrocar aquell edifici?”

León diu que tant a ella com a més veïns els van assegurar –falsament, tal com es va acabar demostrant– que l’edifici era a prova de terratrèmols.

“Antisísmic… i mira com ha deixat la nostra família”, diu: “Sense llar.”

Una altra resident, Auroma Alamo, afegeix: “Vaig veure de quins materials era fet: barres de reforç i poliestirè, ciment i poliestirè.” I afegeix: “És com si fóssim part d’un experiment del govern.”

Segons Transparència Veneçuela, la secció estatal de l’organització de control governamental Transparency International, en molts dels edificis no s’havia fet cap estudi del sòl.

Ketty Mendes, una urbanista que ha treballat a l’institut de recerca sísmica del país, denuncia que els solars on es van construir les promocions de protecció oficial de la zona no disposaven de certificacions d’ús tècnic, el permís que en garanteix la seguretat en matèria de riscs sísmics.

Linayo, en aquest sentit, afirma que uns quants ex-alumnes seus que han treballat en projectes de la Gran Missió Habitatge l’han advertit d’irregularitats de tota mena: menys barres de reforç, ciment deficient, columnes que no complien la normativa…

Reconstrucció sense investigació

Malgrat l’abundància de dades en matèria de riscs sísmics a la zona, els tècnics de la Gran Missió Habitatge –creada per Chávez l’any 2011 i continuada per Maduro després de la mort del primer, l’any 2013– hi van construir vint-i-vuit complexos de pisos, pel cap baix, durant la darrera dècada. De 13 plantes i 96 pisos cadascun, els edificis s’acosten a l’altura a partir de la qual els riscs sísmics es magnifiquen.

Els supervivents entrevistats per The Washington Post diuen que, quan es van traslladar a l’edifici, els treballadors del govern i la policia els van assegurar que les torres eren construïdes a prova de terratrèmols. Al juny, quan van començar els sismes, 15 torres de les 28 del complex –uns 1.440 pisos– es van ensorrar en qüestió de segons.

Segons el govern veneçolà, la Gran Missió Habitatge és una de les iniciatives d’obra pública més ambicioses de Llatinoamèrica. A la conferència Hàbitat III de les Nacions Unides, que es va fer el 2016, Maduro va dir que l’estat veneçolà havia invertit uns 95.000 milions de dòlars en la construcció d’1,16 milions d’habitatges els cinc anys anteriors. El programa continua actiu: després del terratrèmol del juny, de fet, el govern va traslladar moltes de les víctimes a promocions noves construïdes per la Gran Missió Habitatge.

La majoria dels habitatges privats de La Guaira es van construir els anys seixanta i setanta, durant la febre urbanística desencadenada per la inauguració de la carretera Caracas-La Guaira, l’any 1953. A Caraballeda, la zona més afectada pel sisme, The Washington Post va identificar deu gratacels privats construïts després de l’entrada en vigor de la normativa de prevenció de riscs sísmics del 2001. Tan sols un es va esfondrar: precisament l’únic que era unit a un altre edifici, de més de quaranta anys d’antiguitat, que també es va esfondrar.

La resta dels gratacels privats que es van esfondrar a la costa tenien trenta anys d’antiguitat, pel cap baix. Gairebé la meitat ja eren construïts l’any 1984, segons una anàlisi d’imatges de satèl·lit fet per The Washington Post.

El mes passat, Rodríguez va prometre que el govern restauraria una vintena d’edificis d’un complex residencial de La Guaira greument afectat pel terratrèmol. Schmitz, tanmateix, aconsella de no reconstruir cap edifici fins que no s’hagi investigat per què van fallar les mesures de prevenció de riscs sísmics.

Aquesta darrera dècada, el govern veneçolà ha anat privant de recursos la Fundació per a la Recerca Sismològica. El 2018, l’agència va passar del Ministeri d’Educació, Ciència i Tecnologia al de l’Interior, dirigit per Diosdado Cabello, l’home fort de Maduro que controla gran part de les forces de seguretat de l’estat.

Durant anys, la fundació fou dirigida per personal de l’exèrcit. “És un desastre, perquè això allunya la institució de l’escrutini públic”, diu Genatios.

Ex-treballadors de l’organisme expliquen que els militars van obligar la plantilla a consultar les alertes sísmiques amb el gabinet de la presidència abans de fer-les públiques.

En qüestió de pocs anys, explica Schmirtz, la xifra d’experts que treballaven a la fundació es va reduir d’un pic de trenta-cinc a un mínim de quinze, i tan sols cinc estacions de monitoratge de les trenta-cinc que l’agència tenia l’any 2000 continuen en funcionament.

El 24 de juny, la fundació va trigar quatre hores a anunciar la magnitud i la localització exacta de l’epicentre del terratrèmol; el Servei Geològic dels Estats Units, en canvi, en va informar en qüestió de minuts. D’ençà del sisme, Rodríguez ha traslladat la gestió de la fundació al Ministeri de Ciència i Tecnologia actual.

Ara, insisteix Schmitz, cal centrar-se a recollir i preservar proves i determinar què va fallar exactament.

“És important conservar la runa i etiquetar-la edifici a edifici, no pas llençar-la, perquè puguem investigar”, diu. “En primera instància, per a entendre per què es van ensorrar les estructures que es van ensorrar; i, en segona instància, per a exigir responsabilitats.”

Gran part de la runa del sisme, tanmateix, ja ha estat retirada i abocada a la mar.

Al juliol, les autoritats van demolir el primer dels edificis de La Guardia que el terratrèmol havia malmès fins a fer-ne impossible el recondicionament. Era una torre residencial construïda per la Gran Missió Habitatge.

Samantha Schmidt i Imogen Piper han col·laborat en aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb