[DADES] Què faran els independentistes a les eleccions espanyoles?

La convocatòria de les eleccions al congrés espanyol ha impulsat un debat intens dins les formacions polítiques, que han hagut de decidir si s’hi presenten, amb quines aliances i amb quins candidats. Les decisions d’aquestes darreres setmanes han reconfigurat el panorama electoral, especialment dins l’independentisme i l’espai polític a l’esquerra del PSOE.

En aquest context, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha publicat un nou baròmetre que permet d’analitzar les preferències dels electors just abans de la convocatòria electoral i de la votació en contra dels decrets d’habitatge. L’enquesta es basa en dues mil entrevistes fetes entre el primer de setembre i el 5 d’octubre, el dia que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar l’avançament de les eleccions.

D’aleshores ençà, el panorama ha canviat considerablement. La CUP ha decidit de no presentar-s’hi, ERC ha pactat amb Podem i Alhora ha aprovat de concórrer-hi. Per tant, les dades no reflecteixen del tot la situació actual, però ofereixen una fotografia de les preferències dels votants abans d’aquests moviments i serveixen per a identificar algunes de les tendències que poden marcar les eleccions del 29-N.

Una primera manera d’analitzar-les és observar la intenció de vot segons la posició dels electors sobre la independència. Les eleccions espanyoles tenen una dinàmica diferent de les del Parlament de Catalunya i de les municipals; una part dels electors opta pel vot dual: dóna suport a una formació en les eleccions catalanes, però en les espanyoles prioritza uns altres partits, sovint espanyols.

Les dades indiquen que poc més de la meitat dels electors favorables a la independència optarien per candidatures independentistes al congrés espanyol. De fet, prop d’un 15% votaria el PSC, en un context de polarització entre un possible govern del PP i Vox i la continuïtat de l’executiu de Sánchez.

Per una altra banda, gairebé una quarta part dels partidaris de la independència encara no s’havia decidit o es decantava per opcions com ara el vot en blanc o unes altres candidatures. És una dada important, especialment per a formacions com Alhora, perquè evidencia que, en el moment de la convocatòria electoral, encara hi havia una bossa considerable d’electors sense cap decisió presa.

En canvi, el fenomen invers, de contraris a la independència que opten per ERC, Junts, o la CUP, és molt menor en les eleccions espanyoles. Tot amb tot, cal destacar que un 8% dels que votarien no en un referèndum agafarien la butlleta d’ERC el 29-N. Sobre això, cal destacar que Gabriel Rufián, cap d’ERC a Madrid, té una gran popularitat fora del seu espai, perquè els contraris a la independència l’aproven amb un 5,6, força semblant a la que li donen els partidaris (6).

El vot dual: què votarien al congrés i què votarien al parlament?

Una altra manera d’observar aquest comportament és comparar què votarien els mateixos electors en unes eleccions al congrés espanyol i en unes al Parlament de Catalunya. Les diferències són notables i palesen fins a quin punt una part dels electors modifica el vot segons la votació.

D’acord amb les dades del CEO, les formacions que es declaren independentistes sumarien un 50,6% dels vots al Parlament de Catalunya, però el percentatge baixaria fins al 32,1% en les eleccions al congrés espanyol. La diferència, de 18,5%, posa de manifest la importància del vot dual. És especialment interessant el comportament dels electors d’Aliança Catalana, una formació que no es presenta a les espanyoles.

En el moment de fer l’enquesta, la CUP encara no havia decidit si concorreria a les eleccions. Les dades indiquen que dos terços dels electors que votarien la CUP al parlament també l’haurien votada al congrés espanyol. Tanmateix, un 18% preferia ERC, la principal destinació del vot dual dels cupaires, i un 4,5% el PSC. En canvi, el transvasament cap als Comuns era molt reduït.

Ara que la CUP ha decidit de no presentar-s’hi, aquestes preferències ofereixen pistes sobre cap a on es podria desplaçar el seu electorat.

ERC és la formació independentista que presenta més fidelitat de vot entre les dues convocatòries. Un 73% dels electors que la votarien al Parlament de Catalunya també la votarien al congrés espanyol. La principal pèrdua és cap al PSC, que atreu un 18% d’aquests votants; i un 4% es decantaria pels Comuns.

Tanmateix, aquestes dades són anteriors a l’acord entre ERC i Podem. És una circumstància significativa, perquè el CEO estimava que Podem obtindria un 2,5% dels vots a Catalunya abans de fer-se pública l’aliança.

En el cas de Junts, la majoria dels electors també mantenen el vot en les dues convocatòries, però hi ha diferències remarcables. Històricament, una part dels votants de CiU havia optat pel PP en les eleccions espanyoles. Ara, en canvi, les principals destinacions del vot dual de Junts són el PSC, amb un 11%, i ERC, amb un 10%. El transvasament cap al PP i Vox és molt inferior, d’un 2% en cada cas.

Un dels casos més singulars, com s’ha dit, és el d’Aliança Catalana. Com que no es presenta a les eleccions espanyoles, els seus votants han de cercar una altra opció si volen participar-hi. Segons el CEO, un 23% dels qui votarien Aliança al parlament optarien per Vox al congrés i un 9% pel PP. És a dir, gairebé un terç es decantaria per aquestes dues formacions espanyoles, i espanyolistes, de dreta.

Al mateix temps, un 8% votaria el PSC. Això fa que gairebé un 40% dels que volen votar Aliança al parlament voten partits espanyols al congrés. Prop d’un 20% es decantaria per unes altres opcions o no expressaria un vot per cap dels partits principals; i, en canvi, solament un quart votaria formacions partidàries d’un estat independent –un 23% Junts i un 2% ERC. Les dades reflecteixen, doncs, que l’electorat d’AC té comportaments força diferenciats a l’hora de votar en les eleccions espanyoles, per bé que una bona part avantposa el caràcter ultradretà a l’independentista.

Què ha canviat respecte del 2023?

Les transferències de vot respecte de les darreres eleccions espanyoles, fetes el juliol del 2023, també serveixen per a identificar canvis importants en les preferències dels electors. ERC presenta una fidelitat de vot del 75%: de cada quatre persones que la van votar el 2023, tres hi tornarien ara. Entre els qui canviarien de partit, les principals destinacions són el PSC, amb un 8%, i Junts, amb un 5%. En sentit contrari, però, ERC aconseguiria captar un 11% dels ex-votants del PSC i, sobretot, un 24% dels qui van votar els Comuns.

Aquest darrer percentatge és especialment destacable perquè mostra la capacitat d’ERC d’atreure una part dels electors que el 2023 van optar per l’espai polític situat a l’esquerra del PSC.

Junts també conserva bona part dels seus votants, tot i que amb una fidelitat lleugerament inferior, del 72%. Entre els qui van votar-lo el 2023, un 9% ara es decantaria per ERC, un 7% s’abstindria i un 4% votaria el PSC. Per tant, el principal transvasament de Junts és cap a ERC, però també hi ha una part de l’electorat que es desmobilitzaria.

Vox és la formació que presenta una fidelitat de vot més alta entre les principals candidatures. Un 86% dels qui la van votar el 2023 hi tornarien, i, a més, atrauria un 13% dels antics votants del PP. Aquestes transferències contribueixen a explicar les expectatives de creixement de la formació d’extrema dreta.

A l’extrem oposat hi ha els Comuns, amb una fidelitat de vot de tan sols el 36%. En el moment de fer l’enquesta, encara no s’havien concretat les aliances electorals ni els possibles caps de llista, entre els quals s’havia esmentat Ada Colau. Les dades mostren una dispersió considerable d’aquest electorat. Un 24% dels qui van votar els Comuns el 2023 ara optarien per ERC, un 19% per Podem i un 14% pel PSC. Per tant, gairebé sis  antics votants de cada deu es decantarien per una altra candidatura. Caldrà veure fins a quin punt la configuració definitiva de les aliances modifica aquestes preferències, especialment després de l’acord entre ERC i Podem.

La incògnita d’Ara Més i Compromís

Les candidatures també es troben en plena configuració al País Valencià i a les Illes. Les negociacions per a articular aliances electorals continuen obertes, especialment pel recel de Compromís i Ara Més d’integrar-se a la coalició Front Ampli sense més ni més.

En aquesta legislatura Àgueda Micó finalment abandonà el grup parlamentari de Sumar i Ara Més va preferir concórrer amb ERC a les eleccions europees. Ara totes dues formacions proven d’articular candidatures amb més formacions d’esquerres, però parteixen de la voluntat que sigui impulsada del país estant i després establir una relació de caràcter confederal amb el Front Ampli.

Al País Valencià, Compromís també té converses amb unes quantes formacions, entre les quals Esquerra Unida i Podem. La coalició valencianista defensa, tanmateix, que la candidatura es presenti amb la seva marca i tingui un caràcter plenament valencianista. Les enquestes ara com ara no separen entre el Front Ampli i Compromís, però sí que mostren un pes molt més gran dels valencianistes en eleccions a les Corts, perquè es preveu que superin els 15 escons del 2023, fins a 23, i en canvi Sumar o Podem ni tan sols hi obtindrien representació. La darrera enquesta que especificava el resultat del País Valencià al congrés espanyol mostrava que una coalició de Compromís amb Sumar obtindria 2 escons, 2 menys que el 2023.

En el cas d’Ara Més la situació és semblant. De fet, Ara Més ha pactat amb el PSIB la coalició al senat i ara prova de configurar també una llista unitària de l’esquerra dels socialistes encapçalada per Més, abans de divendres, quan s’acaba el termini. A les eleccions al Parlament de les Illes, sembla que Sumar i Podem no hi entrarien, Més per Mallorca en tindria 4 i Més per Menorca, 3. Les enquestes, que ara com ara mostren Sumar i Més en coalició, indiquen que aconseguirien un escó, com ara fa dos anys.