Brussel·les obligarà les xarxes socials i els serveis d’IA a demostrar que són segurs per als infants per poder operar

La Comissió Europea ha presentat formalment avui la llei europea de protecció de la infància a internet, batejada com a “EU Kids Act”, que planteja prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i restringir l’activitat a una hora al dia i amb supervisió parental fins als 15.

La proposta de reglament, que ha fet pública la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, obligarà les grans tecnològiques que hi ha darrere de les plataformes d’IA i les xarxes socials a demostrar que són segures per als infants per poder operar. Concretament, la normativa -que ara hauran d’aprovar els estats membres i el Parlament Europeu- les obligarà a presentar “plans de compliment” abans que entri en vigor la llei.

Von der Leyen ja va avançar dimecres, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió Europea davant del ple del Parlament Europeu, a Estrasburg, que la Comissió Europea vol vetar les xarxes socials a tots els menors de 13 anys i limitar la seva activitat a una hora al dia i sota supervisió i autorització parental fins als 15.

D’acord amb el document presentat aquest dijous per l’executiu comunitari, els menors de 13 anys tindran totalment prohibit l’accés a les xarxes socials i, entre els 13 i 15 anys, els joves podran crear-se “minicomptes”, sempre sota l’autorització i supervisió dels pares o tutors legals. Aquests comptes hauran d’estar dissenyats amb mesures de protecció –com ara limitar els contactes socials– i tindran un límit de temps de pantalla d’una hora al dia.

En el cas dels infants d’entre 3 i menys de 13 anys, la Comissió Europea ha concretat que, tot i que no podran accedir a xarxes socials, sí que podran fer servir altres serveis, com per exemple plataformes de vídeo, que estiguin específicament dissenyades per a infants, i sempre a través de comptes gestionats pels seus tutors.

“Les plataformes hauran d’oferir als pares o tutors una eina fàcil d’utilitzar per restringir l’ús del dispositiu de l’adult a aquests serveis adaptats als infants quan el dispositiu es deixi als menors, i limitar l’exposició de l’infant a un màxim d’una hora al dia”, apunta la proposta de normativa.

“Per ser molt clars, establir un límit d’edat no significa eximir les empreses tecnològiques de responsabilitat pel contingut de les seves plataformes. Les plataformes han actuat massa sovint sense tenir prou en compte la salut mental dels infants. Ara invertim la càrrega de la prova. Ara hauran de demostrar-nos que són segures”, ha defensat Von der Leyen en conferència de premsa.

Dissenys segurs

Més enllà del límit d’edat, la intenció de la Comissió Europea amb aquesta nova llei, segons ha explicat Von der Leyen, és revertir la càrrega de la responsabilitat pel que fa a la protecció dels menors a internet, motiu pel qual la normativa obligarà les plataformes a retirar les funcionalitats addictives i a aplicar mesures de seguretat per protegir els infants.

El reglament imposarà una sèrie d’obligacions les xarxes socials, plataformes per compartir vídeos, videojocs en línia, companys d’IA i xatbots que ofereixen serveis en línia a usuaris menors de 18 anys. Entre les mesures hi ha la prohibició de funcionalitats addictives i de sistemes de recomanació basats en l’elaboració de perfils “que arrosseguin els menors cap a espirals de continguts perjudicials”.

També es prohibirà el desplaçament infinit sense pauses, els “mecanismes de recompensa” i les notificacions automàtiques durant les hores de son, així com els contactes no sol·licitats de persones desconegudes.

A més, els xatbots dissenyats per oferir suport emocional o amistat hauran d’estar desactivats per defecte i no podran simular relacions interpersonals de manera que generin dependència emocional, segons es llegeix en la proposta de reglament de la Comissió Europea.

Els perfils dels menors també hauran de ser privats per defecte, amb la geolocalització i l’accés a la càmera i al micròfon desactivats. Els serveis en línia també hauran d’oferir als menors mecanismes per bloquejar i silenciar usuaris, eines per gestionar el temps d’ús i sistemes de recomanació segurs que els menors puguin controlar, configurar i restablir.

Plans de compliment

La proposta de reglament inverteix també la “càrrega de la prova”, de manera que la Comissió Europea vol obligar els proveïdors de plataformes en línia a demostrar que els seus serveis són “segurs des del disseny”.

Així, l’executiu comunitari els obligarà a presentar un pla de compliment a la Comissió Europea a un auditor independent, que avaluarà el servei, característica o funcionalitat. Brussel·les podrà demanar al proveïdor que apliqui mesures correctores si, basant-se en l’informe de l’auditor, considera que el pla de compliment no és suficient.

La proposta també permetrà a la Comissió Europea obrir expedients accelerats contra els proveïdors en cas d’incompliment del reglament. Les plataformes es podrien enfrontar a multes multimilionàries si l’executiu comunitari conclou que han infringit la normativa.

“Durant anys, les plataformes han negat els perjudicis que generaven. Han intentat evitar obligacions i han volgut establir les seves pròpies regles. Això canviarà”, ha fet valdre la cap de l’executiu comunitari.

“En lloc que les autoritats hagin de demostrar els perjudicis després que es produeixin, les plataformes més grans hauran de presentar per endavant plans detallats de seguretat infantil. Això situa els pares al volant i posa la responsabilitat de demostrar la seguretat en les plataformes, que és on ha de ser”, ha sentenciat.

Un cop presentada la proposta de reglament de la Comissió Europea, ara el Consell de la UE, on estan representats els estats membres, i el Parlament Europeu començaran les negociacions per debatre i aprovar la normativa perquè pugui entrar en vigor.