La revelació electoral que podria trastocar les negociacions d’investidura a Israel

Jerusalem. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s’ha presentat repetidament com una víctima del frau electoral que, suposadament, es va produir a les eleccions presidencials del país del 27 d’octubre passat. Ara, amb tot, el seu entorn ha estat acusat d’haver orquestrat –amb l’ajut dels serveis de seguretat d’Israel– la detenció d’adversaris polítics el mateix dia de les eleccions.
Poc abans del 27 d’octubre, segons una informació publicada a la premsa israeliana diumenge, uns quants col·laboradors de Netanyahu van passar informació a la policia que va desembocar en la detenció d’uns quants membres de partits àrabs durant la jornada electoral. La informació afegeix que el cap del servei d’informació interior –David Zini, nomenat per Netanyahu mateix– va provar de punxar els telèfons de cinc diputats àrabs.
El reportatge d’Uvda, el programa d’investigació estrella de la cadena Canal 12, ha aixecat molta polseguera entre l’oposició i podria reduir encara més les probabilitats que Netanyahu i el seu principal rival, Gadi Eisenkot, s’entenguin a l’hora de formar un govern d’unitat que mantingui Netanyahu al poder.
Eisenkot, ex-cap de l’exèrcit, va qualificar els actes de què s’acusa l’entorn de Netanyahu “d’amenaça tangible, directa i immediata contra la democràcia israeliana”. Eisenkot i els seus aliats han exigit una investigació sobre les activitats internes del gabinet de Netanyahu, com també del Xin Bet, l’agència d’intel·ligència del país, i de la policia israeliana. Alguns també han dit que la informació demostrava que Israel no tornarà a tenir unes eleccions transparents mentre Netanyahu continuï com a primer ministre.
“Netanyahu no pot continuar al capdavant del govern ni un minut més, de cap manera”, ha dit Eisenkot en un comunicat: “Israel no pot ser arrossegat, sota cap circumstància, a unes altres eleccions amb ell com a primer ministre.”
Aquests darrers dies, Eisenkot ha explorat opcions per formar govern d’aquí a cinc setmanes, el termini màxim de què disposa: aliances amb els ciutadans palestins d’Israel que encapçalen els dos partits àrabs, la Llista Conjunta i el Ra’am, o bé amb els dos partits jueus ultraortodoxos, Judaisme Unit de la Torà i Xas. Però Eisenkot també ha rebut pressió de Netanyahu perquè s’avingui a formar un govern d’unitat amb el Likud, el partit del fins ara primer ministre.
La setmana passada, Netanyahu va fer una crida pública a la unitat, tot insinuant que disposava d’intel·ligència classificada sobre una amenaça iraniana imminent que Eisenkot i ell podrien afrontar plegats si unien forces.
Però les crítiques d’Eisenkot contra Netanyahu arran de les revelacions evidencien que el camp de l’ex-general desconfia profundament de qualsevol acord de poder compartit que mantingui el fins ara primer ministre en el poder.
“Les revelacions, si són certes, fan encara més polèmica la carta de la unitat enviada a Eisenkot”, diu Shira Efron, investigadora en política israeliana a la RAND Corporation, un institut de recerca nord-americà.
“Cada proposta de coalició obligarà Eisenkot i els seus aliats a passar per l’adreçador”, afegeix. “Però informacions com aquestes fan que el govern d’unitat –que és el menys polèmic, si més no del punt de vista de l’opinió pública– encara sigui més polèmic entre els seus votants.”
Dilluns, la Knésset va nomenar Avigdor Lieberman, un dirigent del bloc d’Eisenkot, com a president de la comissió d’Afers Exteriors i Defensa del país. Una volta investit, Lieberman va citar el cap de l’exèrcit israelià i els caps del Mossad, del Xin Bet i de la policia israeliana perquè compareguessin per donar explicacions de les acusacions de manipulació electoral.
El gabinet de Netanyahu diu que no ha comès cap delicte, tot al·legant que el seu cap es va limitar a fer arribar a la policia indicis creïbles sobre una possible activitat delictiva abans de les eleccions, però que en cap moment havia interferit en l’actuació policíaca.
En un comunicat, la policia israeliana ha reiterat “el compromís de salvaguardar la integritat de les eleccions, com s’espera d’un cos de policia en un país democràtic”. També ha anunciat que el comissari en cap, Danny Levi, havia ordenat una investigació interna sobre el cas.
El Xin Bet, per la seva banda, defensa que es va limitar a “investigar sospites greus d’activitat subversiva i d’influència estrangera relacionades amb les eleccions”, d’acord amb les ordres del jutge del Tribunal Suprem Noam Sohlberg, president de la comissió electoral del país. El cos, en aquest sentit, diu que, en el context d’aquesta investigació, “va fer unes quantes actuacions d’acord amb les [nostres] competències legals”.
El dia de les eleccions, Netanyahu va cridar l’atenció sobre la detenció, aquell mateix matí, d’uns quants membres de partits àrabs sospitosos d’haver comprat vots, tot advertint reiteradament els seus votants que els ciutadans àrabs votarien en massa per robar-los la “casa”. Les advertències es van traduir en un augment de la participació durant les darreres hores de la jornada electoral, que va semblar afavorir el Likud.
L’escrutini, tanmateix, no va trigar a revelar que la majoria dels israelians s’oposava al govern de Netanyahu. El primer ministre hi va respondre tot afirmant que la minoria àrab havia furtat les eleccions, fins al punt d’assenyalar Catar com a possible finançador a l’ombra dels partits àrabs.
La probabilitat que els resultats s’anul·lessin mai no va ser gaire alta. Tot i això, les acusacions del primer ministre van posar en dubte la legitimitat de les eleccions i van atiar protestes als carrers dels seus partidaris.
El reportatge del Canal 12 esmenta unes quantes fonts anònimes dels cossos de seguretat israelians. Segons aquestes fonts, el cap de gabinet de Netanyahu, Ido Norden, va trucar al cap de la policia israeliana abans de les eleccions i el va remetre a una altra font: un col·laborador de Yossi Shelley, ex-director general de l’oficina del primer ministre. Seguint l’avís d’aquest col·laborador, la policia va escorcollar els domicilis de tres activistes del Ra’am el 27 d’octubre a primera hora del matí.
Per aquelles mateixes dates, segons el reportatge, Zini –el cap del Xin Bet– també va demanar a la fiscal general d’Israel, Gali Baharav-Miara, autorització legal per a punxar els telèfons dels diputats del Ra’am i de la Llista Conjunta. Baharav-Miara la hi va denegar perquè temia que les escoltes durant unes eleccions establissin un precedent perillós.
Posteriorment, Sayyaf Abu Riyash va declarar en una entrevista a la ràdio Al-Nas que la policia es va presentar a casa seva el dia de les eleccions, entre les 4.30 i les 5 de la matinada. Els agents, va explicar, hi van irrompre per la força i el van interrogar sobre la seva activitat electoral i la vinculació amb el partit Ra’am.
El mateix 29 d’octubre, la policia va detenir quatre activistes més del partit, que va obtenir vuit escons a les eleccions. Tots set van quedar en llibertat al cap de pocs dies i no són encausats formalment de cap càrrec.
En un comunicat, el gabinet de Netanyahu ha reconegut que Norden va trucar a alts càrrecs de la policia, però va afegir que cap membre del govern no havia fet res de manera indeguda. El gabinet també ha acusat el reportatge de Canal 12 de ser un estratagema polític per a “silenciar l’afer de la manipulació electoral”.
El gabinet, en aquest sentit, diu que un ciutadà anònim va traslladar a Norden informació sobre un possible delicte i que Norden “va complir el seu deure, com s’espera de qualsevol ciutadà que respecta la llei, i va posar aquella persona en contacte amb la policia”. I afegeix: “Tal com els ciutadans d’Israel i el cap de gabinet es van assabentar a través dels mitjans el matí de les eleccions, efectivament es va enxampar una persona amb desenes de milers de xéquels en efectiu i paperetes del Ra’am.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.