Amb pocs ingressos i un dèficit creixent, Ucraïna medita un recurs inesperat per a finançar la guerra: legalitzar la pornografia

Kíiv, Ucraïna. Durant anys, la indústria pornogràfica d’Ucraïna –enorme, però il·legal– ha operat en la clandestinitat. Les forces de l’ordre sovint han fet els ulls grossos, tot i que alguns agents no han dubtat a servir-se del seu poder per a extorsionar els sospitosos de vulnerar la llei i exigir-los suborns.

Però el 2024, dos anys després de la invasió russa d’Ucraïna, la Hisenda ucraïnesa revelà que gairebé 8.000 creadors de contingut ucraïnesos havien guanyat més de 131 milions de dòlars per mitjà de la plataforma OnlyFans tan sols durant l’any anterior, el 2023.

En un moment en què Ucraïna s’enfronta a una despesa militar com més va més alta i un dèficit fiscal creixent, que ja supera els 27.000 milions de dòlars, el parlament del país ha encetat el procés per a despenalitzar la pornografia, un sector que ha romàs dècades als llimbs legals. Es tracta d’un pas transcendental per a un país que, durant anys, ha guanyat una certa reputació com a epicentre de l’explotació i el tràfic sexual, especialment pel que fa a la indústria pornogràfica.

S’espera que la legalització de la pornografia produeixi uns 25 milions de dòlars en ingressos fiscals que, segons Iaroslav Jelezniak –un dels coautors del projecte de llei al parlament ucraïnès– permetrien de finançar uns 30.000 drons més per a l’exèrcit ucraïnès.

“Pregunteu-vos… Qui se’n beneficia”, digué Jelezniak en un discurs durant la primera lectura del projecte de llei, aquest juliol. “Per desgràcia, no són les arques públiques. I no podem emprar aquests diners per augmentar el finançament [de l’exèrcit] o apujar els salaris dels nostres soldats; tots aquests diners es queden a l’economia submergida.”

I afegí: “Crec que, com a nació, som prou madurs per a reconèixer que el sexe existeix.”

La legalització de la pornografia, tanmateix, continua sent una proposta molt polèmica a Ucraïna, on el col·lectiu de protesta Femen saltà a la fama mundial per les protestes en topless contra el patriarcat i l’explotació sexual.

Els contraris al projecte de llei temen que legalitzar la pornografia soscavi la moral pública i, alhora, promogui el tràfic de persones i l’abús sexual infantil.

L’ex-primera ministra ucraïnesa, Iúlia Timoixenko, ha criticat durament el projecte de llei, tot expressant la seva preocupació pel risc de fomentar l’abús sexual infantil i convertir el país en un “epicentre de la pornografia”.

Per la seva banda, el Consell Panucraïnès d’Esglésies i Organitzacions Religioses ha demanat la retirada del projecte de llei en un comunicat en què adverteix que legalitzar la pornografia és un atac a la moral pública i la salut de la societat ucraïnesa.

Les pressions de la Hisenda ucraïnesa contra les creadores de contingut pornogràfic –que de cop i volta es veieren obligades a pagar grans quantitats en concepte d’imposts retroactius, cosa que les exposa a possibles repercussions legals– foren el gran impuls de la campanya ciutadana que demana de legalitzar la pornografia al país.

Svitlana Dvornikova, que té un milió de subscriptors a OnlyFans, afirma que l’any passat rebé una carta de la Hisenda ucraïnesa en què se li exigia que declarés uns 900.000 dòlars en imposts amb caràcter retroactiu. Explica que hi accedí, tot i sospitar que es tractava d’una trampa.

Poc després, la policia en registrà el domicili, com també el dels seus pares, a la recerca de telèfons, ordinadors portàtils, càmeres de vídeo… Qualsevol cosa que pogués demostrar que estava implicada en la producció il·lícita de pornografia. El cas, explica Dvornikova, ha arribat ara als jutjats.

“Paguem aquests imposts amb l’ai al cor, tot sospitant que la cosa pugui acabar malament”, explica a The Washington Post. “Volia fer costat al meu país i aportar més diners per a la guerra, per als nostres soldats; de debò que pensàvem que estàvem posant el nostre granet de sorra.”

Dvornikova calcula que, tan sols amb els imposts que ella mateixa declarà, es poden finançar un centenar de camionetes militars noves, o bé uns 2.000 drons.

Després del registre policíac, Dvornikova impulsà una petició a les xarxes per a legalitzar la pornografia, que ja ha recollit més de 25.000 signatures. La petició fou el començament del projecte de llei al parlament, que superà la primera lectura amb 231 vots a favor, 8 en contra i 3 abstencions, i que ara es troba a l’espera d’una segona lectura.

N’Oksana –directora de gestió d’OFM Models, una agència que representa creadores de contingut per a adults a Ucraïna i a l’estranger– explica a The Washington Post que, d’ençà de la primera lectura del projecte de llei, la xifra de dones que s’hi han posat en contacte per a demanar feina s’ha duplicat.

N’Oksana, que accedeix a parlar amb The Washington Post a condició que tan sols se la identifiqui pel seu nom de pila, atès que tem ser investigada per les autoritats, afirma que la despenalització empoderaria les dones del sector, en lloc d’explotar-les.

“Feia temps que les dones esperàvem un senyal de l’estat. Ha arribat l’hora que se’ns vegi com a contribuents, no pas com a delinqüents”, afirma. “La despenalització tindria un efecte molt senzill i directe: la por desapareixeria. Les dones podrien treballar obertament amb advocats i bancs, i defensar els seus drets.”

Mentre el projecte de llei de despenalització crema etapes al parlament, les causes judicials contra dones implicades en la producció de pornografia continuen a l’alça.

La xifra de causes penals obertes arran de l’article 301, que prohibeix la pornografia a Ucraïna, ha augmentat significativament aquests darrers anys, segons els mitjans de comunicació ucraïnesos.

Tan sols en els primers sis mesos del 2025, a Ucraïna s’obriren 2.368 causes penals relacionades amb la pornografia.

Aquest maig, els caps de la policia de tres regions ucraïneses es veieren esquitxats per un escàndol de corrupció relacionat amb la producció de pornografia, i foren detinguts com a sospitosos d’acceptar suborns a canvi d’oferir “protecció” a dues dotzenes d’estudis de creació de contingut per a adults. Segons els investigadors, els sospitosos exigien 20.000 dòlars al mes en suborns a cadascun d’aquests estudis.

N’Oksana, en aquest sentit, remarca que l’espectre de les represàlies –legals o extralegals– continua planant sobre les dones del sector.

“Qualsevol persona que s’assabenti de la feina d’una d’aquestes dones passa a tenir un gran poder”, afirma. “La por més gran d’aquestes dones ni tan sols té a veure amb els diners: és que les seves famílies s’assabentin de la seva feina.”

Dvornikova, en aquest sentit, explica que durant anys viatjà de la seva ciutat a viles luxoses d’arreu d’Europa per poder treballar, tot actuant d’incògnit i sota un pseudònim. Diu que vivia amb por constant a l’assetjament policíac i el xantatge.

“La legalització, si s’acaba produint, ens permetrà de treballar amb tranquil·litat, guanyar diners legalment i pagar imposts a Hisenda: ni més, ni menys”, diu. “Volem complir amb el nostre deure.”

Si la legalització no s’acaba produint, tanmateix, Dvornikova tem haver d’abandonar el país per sempre més. El seu procés judicial, explica, ha estat suspès mentre el projecte de llei es tramita.

Una altra creadora de contingut –Anastasia, de vint-i-nou anys– també ha rebut una carta d’Hisenda. La dona explica que fa tres anys que treballa al sector, i que té un fill petit i vol mantenir-se al marge de l’atenció pública. Fins ara, diu, ha procurat de no fer més diners del compte per evitar cridar l’atenció de les autoritats.

“A Hisenda li interessa, sobretot, la gent que guanya molts diners: com més en guanyes, més atenció atreus”, afirma. “El que més m’importa és que es tracti la model amb respecte i se la vegi com una persona, i no pas com un mitjà per a fer més diners”.

“Tot això [d’Hisenda] m’ha empipat de debò perquè és molt injust, ras i curt”, exclama. “No volen legalitzar la nostra feina, però sí que volen que paguis imposts.”

Els defensors de la legalització afirmen que protegirà les dones, en lloc de fomentar-ne els abusos.

“El tràfic de persones es basa en la coacció: enganyen una persona i li retiren els documents d’identitat”, explica n’Oksana. “L’economia moderna dels creadors de contingut és completament diferent. Les dones verifiquen la seva identitat i la seva edat a les plataformes i, així, marquen els seus límits.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb