Obren els col·legis electorals al Brasil: primer assalt entre Lula i Flávio Bolsonaro

Els col·legis electorals del Brasil han obert avui a les 8.00 (13.00, hora catalana) per a unes eleccions generals marcades per la igualtat entre l’actual president, Luiz Inácio Lula da Silva, d’esquerres, i el candidat d’extrema dreta Flávio Bolsonaro. Les urnes romandran obertes fins a les 17.00 (22.00, hora catalana).

Els 158,7 milions de brasilers amb dret de vot elegeixen el futur president del país, els governadors dels estats, els senadors i els diputats federals, estatals i de districte. En total, hi ha més de 1.650 càrrecs en joc. Si cap candidat no obté més del 50% dels vots vàlids en la primera volta, es farà una segona votació el 25 d’octubre per a elegir el president i els governadors.

L’última enquesta, publicada ahir, dóna un lleuger avantatge a Lula, amb el 43,1% dels vots, davant el 38% de Bolsonaro. Si es tenen en compte únicament els vots vàlids, és a dir, sense els vots en blanc, els nuls i els indecisos, l’actual president obtindria el 47,8%, davant el 42,1% del seu rival. Per tant, Lula és a tan sols 2,2 punts d’aconseguir la victòria en la primera volta.

En cas d’una segona volta, Lula obtindria el 47,3% dels vots i Bolsonaro, el 43,1%, una diferència de 4,2 punts.

Unes eleccions marcades per la polarització

La jornada electoral és marcada per la profunda polarització que susciten els dos principals candidats a la presidència. Tot fa preveure una segona volta molt disputada entre Lula i Bolsonaro el 25 d’octubre.

Les eleccions han adquirit encara més transcendència perquè el president brasiler és un dels pocs dirigents d’esquerres d’una regió on l’extrema dreta ha guanyat terreny, amb la satisfacció de l’administració de Donald Trump.

El bolsonarisme també s’hi juga molt. L’ex-president Jair Bolsonaro, pare del candidat, és en arrest domiciliari per motius de salut després d’haver estat condemnat a més de vint-i-set anys de presó pel seu paper com a principal ideòleg de l’intent de cop d’estat posterior a la seva derrota electoral del 2022.

Una victòria de Flávio Bolsonaro podria ser determinant per a aconseguir la llibertat del seu pare, sigui mitjançant una llei d’amnistia aprovada per un congrés que previsiblement tindrà una majoria de dretes, sigui amb la concessió directa d’un indult.

L’ex-president és una de les 1.400 persones condemnades per l’intent d’assalt a les institucions del gener del 2023 a Brasília.

El paper determinant del Centrão

Malgrat que la cursa presidencial concentra bona part de l’atenció mediàtica, el repartiment del poder també es decidirà al congrés brasiler, on el Centrão, un bloc informal de partits amb tendència a la dreta, torna a perfilar-se com la força política més determinant del país.

De fa dècades, tots els presidents que han arribat al Palau del Planalto han necessitat el suport d’aquest bloc per a tirar endavant les seves iniciatives. El Centrão ha estat capaç de blocar lleis i fer caure governs tant de dretes com d’esquerres, i també d’impulsar processos de destitució, com ja va comprovar l’ex-presidenta Dilma Rousseff el 2016.