Alemanya i Itàlia frenen la proposta de convertir el Canadà en el primer membre associat de la UE

Alemanya i Itàlia, juntament amb altres governs de la Unió Europea, han frenat la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de convertir el Canadà en el primer membre associat del bloc comunitari. Von der Leyen va presentar la iniciativa el setembre, en un moment d’acostament entre Brussel·les i Ottawa per les tensions amb el president dels EUA, Donald Trump, arran de la seva política comercial. Tanmateix, la proposta genera dubtes entre algunes capitals, que han rebutjat incloure-la en la declaració final de la cimera entre la UE i el Canadà, que es farà demà i demà passat a Mont-real, perquè l’executiu comunitari no ha definit “què implica” convertir el país en el primer membre associat de la UE.

Polèmica pel vet del govern canadenc a la intervenció del primer ministre del Quebec a la cimera amb la UE

Berlín i Roma no són les úniques capitals que s’han oposat a adoptar un text que mencionés explícitament la proposta de Von der Leyen. Segons fonts diplomàtiques consultades per l’ACN, l’estat francès i Grècia també han expressat dubtes durant les negociacions per aprovar la declaració conjunta entre la UE i el Canadà.

En un primer moment, el text establia que Brussel·les i Ottawa “treballarien per definir, abans de la cimera UE-Canadà del 2027, el concepte de membre associat, que reflectiria, mitjançant una associació encara més estreta, el compromís i la cooperació per assolir els objectius compartits de prosperitat, seguretat econòmica i autonomia estratègica”. Tanmateix, els governs d’Alemanya, Itàlia, França i Grècia han pressionat per modificar-lo. Així, la versió adoptada aquest dimecres a la tarda pels estats membres, a què ha tingut accés l’ACN, es limita a fer una crida a treballar per assolir una “associació encara més estreta”, però deixa fora qualsevol menció a la proposta de Von der Leyen.

“Partint de l’Acord d’Associació Estratègica vigent, crearem una associació encara més estreta entre el Canadà i la Unió Europea. Una relació més estreta al màxim nivell polític ens permetrà intercanviar punts de vista, identificar prioritats compartides i coordinar les nostres respostes davant dels reptes comuns”, recull el text.

“Donarem continuïtat a aquests intercanvis mitjançant cimeres periòdiques, reunions ministerials conjuntes i comitès de cooperació. També treballarem per definir, de cara a la cimera UE-Canadà del 2027, el concepte d’una associació cada vegada més estreta del Canadà amb la UE, sense arribar a la plena adhesió. Aquesta associació reforçada ha de reflectir el nostre compromís i la nostra cooperació per assolir els objectius compartits de prosperitat, seguretat econòmica i autonomia estratègica”, afegeix la declaració.

Uns quants governs de la UE consultats per l’ACN indiquen que s’han negat a adoptar una declaració que mencionés la iniciativa de Von der Leyen perquè no és clar què implica la condició de membre associat. Segons les fonts consultades, abans d’oferir al Canadà aquest estatus, fa falta una discussió sobre la definició i les implicacions de la proposta. No obstant això, subratllen que la negativa a incloure-ho en la declaració final de la cimera no vol dir que rebutgin ampliar els vincles i la cooperació amb Ottawa.

Cimera a Mont-real

La cimera arrencarà dijous i s’allargarà fins divendres a la tarda. Serà la 21a entre la UE i el Canadà i coincideix amb el desè aniversari de la signatura de l’Acord d’Associació Estratègica entre ambdues parts. A la reunió hi participaran els presidents del Consell Europeu, António Costa, i de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre canadenc, Mark Carney, a més de ministres canadencs i comissaris europeus.

Costa i Von der Leyen viatgen a Mont-real amb l’objectiu d’avançar cap a una associació “que s’acosti més a la pertinença a la UE que qualsevol altra” que hagi desenvolupat fins ara el bloc comunitari, segons expliquen fonts diplomàtiques. “Volem crear més prosperitat a banda i banda de l’Atlàntic, i aconseguir més seguretat per a tothom”, afegeixen.

Durant la trobada, Brussel·les i Ottawa abordaran com reforçar la cooperació en àmbits com el comerç, la defensa, l’energia o les matèries primeres crítiques. El propòsit és reforçar les cadenes de subministrament, les inversions conjuntes i la cooperació en sectors estratègics en un moment en què tant la UE com el Canadà busquen augmentar la seva competitivitat davant d’altres potències com els Estats Units o la Xina, així com posar fi a les dependències respecte d’aquests països.

Segons dades de la Comissió Europea, el comerç entre ambdues parts ha incrementat un 80% en l’última dècada arran de l’entrada en vigor de l’acord de lliure comerç (CETA, per les sigles en anglès) entre la UE i el Canadà el 2017.

Seguretat, energia i recerca

Entre els objectius de la cimera hi ha de tancar un acord sobre comerç digital i un pacte entre el Canadà i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per facilitar les inversions en matèries primeres crítiques. La UE vol diversificar el subministrament de materials com el níquel, utilitzat en moltes bateries de cotxes elèctrics i en la fabricació d’acer inoxidable. Les importacions europees de matèries primeres crítiques canadenques van créixer un 62% l’any passat. “El següent pas seria treballar en una associació estratègica sobre matèries primeres”, assenyala un alt funcionari de la UE.

En seguretat i defensa, Brussel·les i Ottawa volen aprofundir la cooperació i reafirmar el suport a Ucraïna, així com continuar “augmentant” la pressió sobre Rússia perquè posi fi a la invasió. El Canadà és el primer país no europeu que participa en el programa SAFE de finançament de la indústria de defensa de la UE. També estudiaran com augmentar les exportacions canadenques de gas natural liquat (GNL) a Europa.

En recerca, la UE vol ampliar la cooperació científica i tecnològica amb el Canadà, especialment en àmbits com la intel·ligència artificial, i facilitar-ne la participació en programes europeus. Entre les propostes hi ha la incorporació plena del país a l’Erasmus+, per afavorir els intercanvis i els projectes conjunts d’estudi i recerca.