Els delictes per incitació a l’odi contra l’islam van augmentar d’un 80% a Barcelona l’any passat

Els delictes per incitació a l’odi contra l’islam han experimentat un fort augment durant el 2025, segons dades que recull enguany la memòria de la Fiscalia de Barcelona. La islamofòbia s’ha començat a categoritzar com a motiu específic del discurs d’odi, a diferència d’altres anys, quan s’incloïa dins la discriminació per religió, ètnia o origen nacional.

El ministeri públic calcula que l’activitat islamòfoba ha augmentat d’un 80% aproximadament respecte dels anys anteriors. Fonts del ministeri assenyalen que aquest increment té relació directa amb l’augment de la tensió social. També han augmentat els casos d’antisemitisme i d’homofòbia, mentre que la discriminació per orientació sexual o nacionalitat es manté, igual que l’aporofòbia i l’antigitanisme.

Islamofòbia a les xarxes

La pràctica totalitat dels discursos d’odi es difonen a internet i a les xarxes socials, i sovint s’hi intenta aprofitar l’anonimat. És en aquests espais on ha crescut més la islamofòbia, que aquí s’entén com l’odi adreçat simplement a la religió musulmana i als seus practicants, i no pas a la ideologia islamista.

La investigació de la identitat real dels perfils que promouen aquests discursos pot durar mesos, perquè sovint manca col·laboració de les plataformes digitals. Les autoritats policials, de vegades, poden identificar les persones que s’amaguen al darrere a partir d’indicis que apareixen en les publicacions.

Denúncies, procediments i sentències per delicte d’odi

La Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació, encapçalada per Marta Gloria López Català, va tramitar durant el 2025 un volum significatiu d’actuacions: denúncies rebudes, diligències obertes o arxivades, escrits d’acusació i sentències.

El principal motiu d’aquestes causes va ser la discriminació per orientació sexual, amb 61 casos (amb una reducció respecte del 2024). La xenofòbia en va motivar 42, amb un lleuger augment, i la islamofòbia, 27, també en creixement. Per motiu de la ideologia política es van comptabilitzar 18 casos; per identitat de gènere, 13; per raça, 11, i per discapacitat, 9. Altres motius, com la religió excepte la islàmica i l’antisemitisme, sumen 5 casos cadascun, així com l’antigitanisme.

Al llarg de 2025 s’han obert 17 diligències d’investigació pel delicte 510.1.a del Codi Penal espanyol, que tipifica l’incitament, foment o promoció de l’odi, l’hostilitat, la discriminació o la violència. D’aquestes, 9 van correspondre a casos de islamofòbia i 12 a fets comesos a través d’internet o xarxes socials.

En relació amb el delicte 510.2.a, que persegueix la lesió de la dignitat per raó discriminatòria, es van incoar 9 diligències: 7 per fets comesos presencialment i la resta a la xarxa. El fiscal va presentar 42 escrits d’acusació per aquest article, dels quals 41 eren per fets de l’espai físic. Onze eren per discriminació per orientació sexual, set per raça, sis per nació d’origen i cinc per islamofòbia. En total es van dictar 40 sentències en primera instància: 25 condemnades després de judici, 24 de les quals per fets presencials, i 14 condemnades amb conformitat de parts. Només una sentència va ser absolutòria.

Altres tipologies de discriminació

Pel que fa a l’article 511, que sanciona la denegació d’un servei públic per motius discriminatoris, la majoria de casos estan relacionats amb discriminació per discapacitat o orientació sexual, per exemple en el servei de taxi.

L’article 512 penalitza la denegació d’un servei privat per motius discriminatoris, sobretot per antisemitisme, discapacitat o orientació sexual.

Finalment, sobre delictes amb agreujant de discriminació es van emetre 34 escrits d’acusació, 33 dels quals per fets al món físic: 17 per orientació sexual, 5 per raça i 4 per nació. Dels 28 veredictes en primera instància, 10 van ser condemnatoris després de judici –tots presencials–, 14 sentències condemnatòries per conformitat (13 presencials) i quatre absolucions. Tres d’aquestes condemnes van ser per islamofòbia.