Turull surt a l’atac contra l’extrema dreta: “No farà sinó allunyar-nos d’una República catalana”

El secretari general de Junts, Jordi Turull, havia convocat una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu amb el títol genèric “L’independentisme davant els reptes actuals en clau de futur”. N’ha plantejat quatre, de reptes. I en el que més ha mossegat ha estat en la defensa tancada de la catalanitat com un projecte polític obert i integrador, oposat a qualsevol projecte d’extrema dreta. Per primer cop, ha dit, l’amenaça al catalanisme no arriba de fora en forma de repressió, sinó que ve de dins “amb un discurs amarat de l’odi contra el diferent”. “La nació catalana no ha avançat mai de la mà de l’odi”, ha dit.

La seva intervenció ha estat precedida per la d’Elena Gual, directora de l’escola Arrels del Vernet a Perpinyà, que l’ha advertit del risc d’acostar-se a Aliança Catalana. I si ahir el president del parlament, Josep Rull, va defensar la idea de “Catalunya, un sol poble”, avui el secretari general del seu partit ha fet un pas més i ha tractat l’extrema dreta –”espanyola i catalana”, ha remarcat– com una de les amenaces més grosses que pugui tenir l’independentisme: “L’extrema dreta no farà res més que allunyar-nos d’una República catalana independent i plena. Allunyarà més catalans de l’objectiu, perquè se’ls diu que sobren per ser diferents.” Ha defensat que es tracta d’una batalla oberta de valors, amb l’humanisme i l’empatia batent-se en duel contra l’exclusió.

“Quan sento líders de partits d’extrema dreta dir que defensen valors occidentals mentre assenyalen persones i col·lectius amb odi als ulls i els llavis em quedo perplex”, ha dit. “Els valors del catalanisme polític no han estat mai així. I han salvat la nació i ens han fet grans, sempre.” Ha dit que no es tracta de fer-hi front “des del tacticisme de curta volada” o per una batalla ideològica per assumir una hegemonia electoral, sinó “de la dimensió més ètica”. “És una perillosa esmena a la totalitat al que ha representat històricament el catalanisme de tradició humanista i, si m’ho permeten, cristiana.”

En aquesta batalla, ha dit, cal assegurar les eines i els recursos per poder integrar, i ha remarcat que “sense recursos es perden drets”. “És senzill? No ho és gens, és més senzill recrear-se en els problemes i fer proclames”, ha dit, però ha exhibit i ha defensat que “ja ho hem acreditat i fer possible en altres ocasions”. Alhora, ha esmentat també que cal confortar els problemes i preocupacions “d’aquells que contribueixen amb l’esforç fiscal, però que no els arriba el progrés”. “Cal donar resposta i revertir-ho des de l’independentisme, perquè sinó donem espai als que agiten”, ha dit.

Una defensa de la política com a mecanisme de resolució de problemes que connecta amb un altre dels reptes que ha enumerat que té l’independentisme: la credibilitat en la gestió i l’independentisme útil. “S’ha de superar la dicotomia falsa entre nació i gestió”, ha dit, i ha assenyalat les febleses del govern del PSC a l’hora de gestionar “molts episodis que ens han fet passar vergonya”, com la crisi de Rodalia o el desastre amb les proves PISA d’educació.

Ha reconegut que el dèficit fiscal “descomunal” és un llast que resta competitivitat a Catalunya i obliga a “un sobreesforç impositiu” per compensar els diners que se’n van a l’estat espanyol i no s’inverteixen a Catalunya. Tot i això, ha dit, l’independentisme ha de ser capaç de generar resposta davant de qüestions com el “repte demogràfic”, l’accés a l’habitatge, la mobilitat i l’equilibri territorial. “Tota la ciutadania, sigui independentista o no, vol ser ben governada”, ha afirmat.

“Si l’independentisme no és capaç d’associar el projecte nacional a la certesa associada d’un bon govern, perd un argument decisiu. Aquí hi ha una gran oportunitat, perquè el govern del PSC no ha demostrat ni lideratge ni bona gestió”, ha dit. L’alternativa, però, ha dit que no pot ser “la queixa permanent”, sinó “la proposta concreta, rigorosa i que il·lusioni, associant independentisme a bon govern”.

Reconnectar amb el jovent

Gairebé deu anys després del referèndum del Primer d’octubre, Turull ha defensat la necessitat de no quedar-se ancorats i abordar el canvi generacional i els problemes i codis de millennials i Z. Ha dit que els joves entenen la relació amb el treball d’una manera molt diferent de la generació que va protagonitzar el Primer d’octubre, perquè si bé aquesta “estava disposada a renunciar al present pel futur, perquè sabia que l’esforç tenia premi”, els joves ja no tenen aquesta confiança. Molts d’aquests joves van viure el procés d’independència i el referèndum com a nens, però ha advertit que en poden desconnectar si l’independentisme no té en compte les seves preocupacions immediates: l’habitatge, el canvi climàtic i la incertesa d’un món que canvia de pressa.

“Els boomers podem ensenyar moltes coses, però els joves s’han de sentir més actors que espectadors”, ha dit. Un repte que, segons Turull, exigeix saber explicar com la sobirania i l’autogovern permetria de donar millor resposta als problemes que els afecta molt millor “que la dependència d’un estat que sistemàticament ens espolia”. A més de la dedicació específica als problemes de les generacions joves, ha defensat que cal “parlar-los en els seus termes”. Una via que sovint s’assenyala com un dels èxits de l’extrema dreta, que hi ha pogut connectar millor des de xarxes com TikTok.

Al costat de la reconnexió amb la generació que puja, Turull ha situat com a quart repte “la unitat de l’independentisme, sense la uniformitat”. “S’ha confós la unitat estratègica en moments decisions com la uniformitat impossible i indesitjable”, ha dit. Ha celebrat com una fortalesa que l’independentisme sigui un moviment plural, però ha advertit que “perquè ho sigui, s’ha de gestionar amb maduresa”. “Es converteix en debilitat quan es tradueix en confrontació pública”.

Crisi de narrativa

L’acte de Jordi Turull a la Universitat Catalana d’Estiu estava promogut per la Fundació Fundem la República, vinculada a Junts. Precisament, la seva directora acadèmica, Laura Borràs, va fer dilluns una conferència centrada a defensar la necessitat que el catalanisme recuperi la mirada pròpia a l’hora d’interpretar la realitat, en comptes de veure’s arrossegat per les lectures que arriben de Madrid. Turull també ha parlat d’una “crisi de narrativa”, i ha dit que per a enfilar el “camí de la represa” independentista, cal recuperar el relat de per què un estat propi seria la millor resposta a les dificultats dels catalans: “Quan l’expliquem en termes de solucions concretes als problemes reals connectem amb gent que potser no s’identifica emocionalment amb el projecte”.

També, ha dit, cal consolidar “la mentalitat d’estat”, i ser capaç de governar o proposar alternatives de govern “amb el rigor i la gestió a llarg termini, tal com ho faríem si fóssim independents”. I, alhora, amb “mentalitat de conflicte”, sabent que “el deepstate no s’aturarà fins a anul·lar-nos com a moviment amb una pluja fina”. “La represa també exigeix paciència estratègica”, ha receptat als assistents de la conferència. No com a conformisme “ni acceptar l’statu quo“, sinó com a “capacitat de mantenir l’objectiu clar mentre es construeix el camí per aconseguir-lo. “Cal distingir entre temps curt de política electoral i llarg de la política institucional”, ha dit, i ha assenyalat que Catalunya disposa de més instruments d’autogovern que altres territoris que van reeixir en els seus processos d’independència.

Finalment, també ha demanat “autoestima” per aixecar els ànims del moviment independentista després d’anys rebent cops els anys posteriors al 2017. “Sense autocrítica no es pot millorar, però sense autoestima no es pot avançar”, ha dit.