Un informe de Salut adverteix d’impactes irreversibles en infants per l’ús de pantalles

El Departament de Salut ha advertit que alguns dels impactes per l’ús de pantalles entre infants i joves podrien ser irreversibles i ha demanat una resposta global, posant l’accent en la centralitat de les persones.

Així ho ha expressat la subdirectora general d’Addiccions, Lluïsa Conejos, que ha anunciat un nou informe de Salut Digital, elaborat a partir de l’anàlisi de 700 estudis científics, amb classificació d’impactes segons edat i retall d’efectes físics, mentals i relacionals: des de retards en el desenvolupament, càries i miopia, fins a alteracions del son, problemes emocionals i situacions de violència digital. Conejos també ha reconegut que l’excés de pantalles podria estar vinculat als mals resultats recents de l’informe PISA. L’informe, que servirà de guia, serà la base perquè el govern concreti mesures adreçades a famílies i professionals.

Salut ha fet una recerca exhaustiva per actualitzar aquesta Guia de Salut Digital, publicada inicialment el 2022 i disponible d’ençà d’avui mateix al web de la conselleria.

La subdirectora general d’Addiccions, Lluïsa Conejos, ha assegurat que les dades estudiades confirmen que l’ús de tecnologies digitals ja és generalitzat a la societat. Ha indicat que el 99% de persones d’entre setze i setanta-quatre anys tenen algun dispositiu electrònic i el 96% en fan ús setmanal. Entre els joves, el 82,4% té telèfon mòbil propi.

Edat d’accés i ús intensiu en infants i joves

Conejos ha destacat que els infants accedeixen molt aviat als dispositius: “L’edat mitjana d’accés al primer mòbil és de 10,8 anys”. Entre l’alumnat de primària, el 51,6% ja té telèfon, mentre que a secundària ho fa el 92,8%. Ha remarcat la importància de retardar l’accés als mòbils perquè molts infants, en tenir-ne, entren a les xarxes socials sense capacitat de “discriminar i discernir”.

Entre els catorze i els divuit anys, la mitjana diària d’oci a internet arriba a 4,8 hores entre setmana i 6,7 el cap de setmana. El 84,9% dels joves juga a videojocs, percentatge que s’eleva al 97% entre nois i al 72,8% entre noies. Un de cada dos nois dedica més de dues hores diàries a aquesta activitat, mentre que en noies la proporció és d’una entre set.

Pel que fa a xarxes socials, el 74% dels adolescents hi dedica dues hores o més els dies feiners, i un 88% el cap de setmana. Les dades recollides mostren que un 34% dels alumnes d’entre catorze i divuit anys presenten una utilització problemàtica de les xarxes socials, amb pèrdua de control, ús reiterat, preocupació per connectar-se o malestar si no poden fer-ho.

En l’àmbit d’internet, un 23% declara un ús compulsiu, amb conseqüències com dormir menys o passar menys temps amb altres persones. Els indicis de possible addicció als videojocs arriben al 10,7% entre nois i al 2,2% entre noies.

Impactes segons l’etapa evolutiva

L’informe incorpora per primera vegada una classificació dels efectes segons les etapes evolutives: primera infància, de set a onze anys i adolescència.

En infants de zero a sis anys s’identifiquen possibles retards en el llenguatge i la motricitat, dificultats en la percepció de la realitat, predomini del sedentarisme i augment de pes, miopia, alteracions del cicle circadiari, canvis cognitius i emocionals i una substitució creixent del contacte cara a cara.

Entre els set i els onze anys, afloren interferències en l’aprenentatge, més risc de miopia i excés de pes, trastorns del son, malestar emocional i, com a novetat, la relació entre ús de pantalles i càries, associada al consum de productes ensucrats mentre s’utilitzen dispositius.

En adolescència (dotze-quinze i setze-divuit anys), es constata una menor interacció presencial, substitució d’altres activitats, descens de l’atenció, dificultats en l’aprenentatge, problemes de privadesa, malestar emocional, ansietat, depressió, baixa autoestima i ciberassetjament. També s’observen alteracions en el son, violències digitals, impacte en la imatge corporal, promoció d’hàbits poc saludables i dinàmiques com patrons foscos, jocs d’atzar i micropagaments.

No només importa el temps d’exposició

Conejos ha insistit que l’impacte del consum digital no depèn només de les hores, sinó també del context, l’edat, la situació familiar, les pautes educatives, les oportunitats de lleure, el nivell d’educació, la situació d’habitatge i la competència digital. També intervenen elements de l’entorn digital, com algoritmes i dissenys de plataformes, i factors protectors com els vincles familiars i l’alfabetització mediàtica.

Ha remarcat els vincles existents entre l’ús intensiu de pantalles i les dificultats en les relacions presencials: “L’infant i l’adolescent que té una connexió molt intensa a pantalles, és molt més probable que tingui després dificultats en la seva relació amb altres persones en l’àmbit presencial”.

També ha destacat la importància de la regulació emocional i de la connexió amb un mateix, relacionant-ho amb la construcció d’identitat a les xarxes socials. Quan la identitat projectada no s’ajusta a la realitat, pot dificultar el vincle amb les emocions i viure de manera autèntica.

Impactes irreversibles i relació amb l’informe PISA

Conejos ha parlat explícitament d’impactes irreversibles, especialment durant la primera infància. Ha posat d’exemple el vincle entre el nadó i la persona cuidadora: si aquesta no és present emocionalment –sovint per estar connectada a la seva pròpia pantalla– l’impacte negatiu pot ser irreparable.

En aquest sentit, ha relacionat els mals resultats del darrer informe PISA amb antecedents preexistents d’aprenentatge poc enriquidor a la infantesa i una presència destacada de l’ús de pantalles. Afegeix que l’ús intensiu de xarxes pot reduir el temps per estudiar, socialitzar o fer activitats, i que un ús inadequat de la tecnologia pot incidir negativament també en tasques escolars.

Cap a un abordatge global i compartit

A partir d’aquesta diagnosi, el govern concretarà mesures i recomanacions per prevenir i reduir els riscos. Conejos defensa que les propostes no han d’afectar només la responsabilitat individual sinó buscar un benefici social ampli. Ha defensat polítiques consensuades i coordinades amb altres departaments, dotant les persones adultes d’eines i estratègies: “Han d’implicar el conjunt de la família, cuidadors, educadors i de l’entorn adult”.

Ha insistit que serà l’executiu de Salvador Illa qui concretarà accions, però s’ha mostrat partidària de retardar el contacte amb xarxes i mòbils, i de facilitar eines a famílies i educadors per prevenir efectes adversos. També ha remarcat la importància que els adults prenguin consciència del seu propi ús de mòbils i esdevinguin un model positiu per a infants i joves.