El Nou d’Octubre de les provisionalitats

El Saló de Corts del Palau de la Generalitat s’obrirà avui amb tota la pompa i tota la circumstància per a celebrar la diada del Nou d’Octubre. Per damunt de les capes del protocol habitual, entre els mosaics, els murals, els murs gruixuts i els teginats del saló, planaran els estats d’ànim diversos causats per la convulsió de l’avançament electoral espanyol. A l’estrada, els membres del Consell. A les primeres files, els premiats (la distinció més alta és per a un torero, dos futbolistes, un grup de gimnastes i la ciutat de Ceuta) i les autoritats. I entre el públic, la societat civil. I tots, conscients que, passe què passe al novembre i al maig, el Nou d’Octubre vinent ja res no serà igual.

L’any passat, una oportuna alerta meteorològica va salvar l’ex-president Carlos Mazón de presidir aquest acte. Eren els darrers dies d’un mandat que va provar d’allargar tot concedint les primeres entrevistes periodístiques després de la gota freda. Era un intent de recompondre una imatge tan esfilagarsada que no tenia adob. I, a partir d’aquell dia, tot va empitjorar per a ell. El mal que va infligir a les víctimes va fer inviable la continuïtat en el càrrec.

La provisionalitat de Pérez Llorca

La d’avui és, per tant, la primera diada per a Juanfran Pérez Llorca com a president de la Generalitat. A ell li tocarà de confegir un discurs en aquest Saló de Corts. El discurs serà examinat amb lupa per a intentar trobar les febleses pròpies d’un president en situació d’interinitat. Malgrat que les eleccions a les Corts Valencianes són el 23 de maig, el partit encara no l’ha proclamat candidat a la reelecció. Això li ha impedit d’aprofitar la convocatòria del 29 de novembre feta per Pedro Sánchez, com també dissoldre les Corts. D’aquesta manera hauria pogut aprofitar l’onada conservadora que, segons la majoria dels sondatges, durà Feijóo a la Moncloa, per consolidar la majoria del PP i Vox a les Corts. Però no ho ha pogut fer perquè ni tan sols és candidat.

Entre els convidats al Saló de Corts hi haurà, és clar, la ministra Diana Morant i la delegada del govern espanyol Pilar Bernabé. Totes dues seran candidates a les eleccions del mes de maig. A la Generalitat i a l’Ajuntament de València. I totes dues estan en temps de descompte en l’exercici dels càrrecs institucionals. Amb les eleccions espanyoles convocades, Morant deixarà aviat de ser ministra. La pregunta que tanta erosió política li ha causat sobre quan deixaria Madrid per centrar-se al País Valencià ja no té sentit. Però tampoc no en té la resposta que sempre donava: al ministeri era molt més útil per al País Valencià que no pas el PP oposant-se a totes les propostes del govern espanyol, com ara refusant els 3.600 milions d’euros del nou model de finançament.

En el cas de Pilar Bernabé, fins ara ha sabut explotar molt bé la visibilitat com a delegada del govern espanyol a València. Va tenir l’habilitat de saber aprofitar la gestió negligent de la gota freda per part de l’administració de Carlos Mazón i de seguida es va calçar les botes i va xafar el fang. Les associacions de víctimes hi han trobat l’estaló que la Generalitat no els ha donat.

Tant l’una com l’altra deixaran de tenir aquests càrrecs institucionals i hauran de superar els mesos que falten d’ací a les eleccions municipals i a les Corts del mes de maig sense els altaveus mediàtics i els recursos, tant de personal com econòmics, que fins ara tenien.

El sudoku de les llistes

En els rogles i les converses que es formen abans i després de l’acte institucional es parlarà, sens dubte, del procés de confecció de les llistes per a les eleccions espanyoles. Els més observats seran, amb tota probabilitat, els representants de Compromís. Encara no feia dues hores que Pedro Sánchez havia convocat a les urnes i la coalició ja entrava en convulsió. D’una banda, hi ha la defensa d’una marca que consideren consolidada. Joan Baldoví va ser el primer a dir que no farien experiments i que es presentarien a les eleccions amb el nom de Compromís i que no negociarien amb els partits a l’esquerra de l’esquerra per formar part del Front Ampli. Unes hores més tard sí que va dir que no descartaven incloure en les llistes persones d’aquestes formacions, però sempre mantenint el nom. En l’executiva de dimarts, la crida a incorporar aquests noms ja es va fer explícita del tot amb un manifest en què afermaven la necessitat de no deixar-ne fora ningú. Ho expressaven en termes d’oportunitat única per a no perdre cap vot. La militància més sobiranista de la branca de Més ha omplert les xarxes socials amb tot de missatges i piulades que fan referència a la pèrdua de l’autocentrament i al perill de dissoldre el missatge propi enmig de la mar convulsa de l’esquerra espanyola.

Ni el PP ni el PSPV ni Compromís no tenen encara resolt qui seran els caps de llista a aquestes eleccions sobrevingudes. El fet comentat més amunt que Juanfran Pérez Llorca no tinga consolidat el lideratge dins el PP pot propiciar que siga Madrid qui faça les llistes. En posició d’eixida hi ha l’actual vice-presidenta del Consell, Susana Camarero, a qui la direcció espanyola del PP té molta estima. Tanta, que el seu nom va sonar per substituir Carlos Mazón. El conseller d’Hisenda actual, José Antonio Rovira, també té paperetes per a anar-se’n cap a l’altiplà, i això obligaria Pérez Llorca a fer una nova remodelació del Consell. Seria l’enèsim ball de noms en un executiu que Mazón mateix va batejar com el dels millors, i es faria només abans de la convocatòria electoral valenciana.

Els socialistes tampoc no han deixat anar cap nom. En les eleccions del 2023, la cap de llista per València va ser Diana Morant i el seu número dos, José Luis Ábalos. Ara, a Morant i a la seua executiva els toca de fer les candidatures tenint en compte les diverses sensibilitats, famílies i taifes que hi ha dins el PSPV. Fa dies que corre el rumor que els socialistes podrien optar perquè el ministre Óscar Puente, ex-batlle de Valladolid, encapçale la llista per Alacant. No seria el primer paracaigudista que trien per mirar de pescar vots en una demarcació molt poblada i on, per tant, per a aconseguir cada diputat es necessita una gran quantitat de vots.

Incompliments i mancances

Deixant de banda les cabòries electorals, els valencians arriben al Nou d’Octubre del 2026 sense un nou sistema de finançament, amb el servei de Rodalia immers en un caos que causa suspensions i retards cada dia i sense haver resolt la restitució del dret civil valencià. I, és clar, amb un col·lectiu docent en peu de guerra contra la Conselleria d’Educació. La vaga indefinida començada el curs passat continua convocada, però suspesa, i el calendari lectiu s’ompli de noves mobilitzacions.

Aquest Nou d’Octubre encara hi ha obertes les ferides de la gota freda del 2024. A punt d’arribar al segon aniversari de la catàstrofe, la nafra física encara és ben visible en la majoria dels pobles que van quedar devastats i que amb prou feines recuperen carrers, infrastructures i vida comercial. La psíquica continua pesant sobre els afectats, que mantenen l’esperança que el jutjat número tres de Catarroja continue investigant i algun dia puguen veure com s’obre un judici contra aquells qui consideren culpables. De moment, el màxim responsable del Consell aleshores, Carlos Mazón, continua aforat i resguardat en el galliner de les Corts. I quan no assisteix a les sessions, disposa d’un despatx a Alacant, amb xofer i amb qui va ser el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, d’assessor.

Els acampats

I, a banda totes aquestes cabòries, la d’avui tampoc no serà una diada “normal” perquè a la plaça de l’Ajuntament de València, una de les localitzacions importants de la festa, hi ha una acampada per l’habitatge. La presència de més de 300 tendes i unes 1.200 persones no ha d’impedir, en principi, que es faça la processó cívica, amb la baixada solemne de la Reial Senyera pel balcó, però no s’hi podrà fer la mascletada del final. L’Ajuntament de València dóna molta importància a aquest acte i el gremi dels pirotècnics també pressiona perquè es faça. Això ha generat molta tensió entre l’ajuntament i la delegació del govern espanyol. I també té una clau electoral perquè la batllessa, María José Catalá, acusa la seua contrincant a les urnes, Pilar Bernabé, de no haver gestionat la crisi. Catalá voldria que Bernabé fes desallotjar els acampats i té el suport dels pirotècnics, que diuen que la mascletada s’ha de disparar tant sí com no, avui i en aquest lloc. Bernabé sap que les escenes d’un desallotjament, amb la policia actuant contra els concentrats, li anirien en contra, com ja li van en contra algunes agressions protagonitzades recentment per agents de la policia espanyola.

La manifestació de la Comissió Nou d’Octubre

Com cada any, lluny dels actes protocol·laris del matí, la Comissió Nou d’Octubre ha convocat la ciutadania a eixir al carrer i a participar en la manifestació. El lema triat enguany és “Guanyem el país”. Els organitzadors reivindiquen el respecte pels drets lingüístics, socials i col·lectius del poble valencià. També denuncien les polítiques conservadores que han comportat retrocessos en aquests darrers anys. Igualment, esmenten el conflicte entre la comunitat educativa i la Conselleria d’Educació, i defensen l’escola pública i l’ensenyament en català.