Andorra signa l’acord d’associació amb la UE onze anys després d’haver-ne començat les negociacions

Andorra fa avui un pas decisiu en el procés d’acostament a la Unió Europea. El cap de govern, Xavier Espot, signa a Brussel·les l’acord d’associació amb la UE, onze anys després de començar les negociacions, el 2015, que es van acabar el desembre del 2023. La signatura, que també inclou San Marino, tanca formalment aquesta etapa i obre la fase de ratificació. Tanmateix, el text encara haurà de superar uns quants tràmits abans d’entrar en vigor. Per exemple, el consentiment del Parlament Europeu, la ratificació del Consell General d’Andorra i, sobretot, un referèndum que, a mesura que avança el calendari, es fa més difícil d’encabir abans de les eleccions generals.

La signatura es farà a migdia a Brussel·les. La delegació andorrana és encapçalada per Espot i la completa el secretari d’estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba. Per part de San Marino, hi participa el ministre d’Afers Estrangers, Luca Beccari, i, en representació de la Comissió Europea, el vice-president executiu, Maroš Šefčovič. El consell de ministres andorrà va avalar dimecres la signatura del text i va completar així la tramitació interna.

La signatura posa fi formalment a un llarg procés de negociació que ha marcat la política andorrana aquests darrers anys. L’objectiu de l’acord és establir un marc estable de relacions amb el mercat interior europeu, tot preservant les particularitats d’Andorra i San Marino. L’acostament a la UE ha estat una de les qüestions centrals del debat polític i de les darreres campanyes electorals, amb posicions enfrontades sobre les conseqüències de l’acord. Mentrestant, el pronunciament dels ciutadans s’ha anat ajornant, primer per la durada de les negociacions i després per la tramitació europea. Ara, amb les eleccions a l’horitzó, el referèndum es podria tornar a diferir, fins a la legislatura següent.

El referèndum, pendent del Parlament Europeu i de les eleccions

Després de la signatura, el pas següent serà el consentiment del Parlament Europeu, que ha planificat provisionalment la votació del text durant la sessió plenària que hi haurà entre el 18 i el 21 de gener de 2027.

Aquest tràmit no sembla que hagi de significar cap gran entrebanc, tenint en compte que l’eurocambra ja es va pronunciar sobre el procés d’associació al febrer, quan va aprovar un informe provisional amb 552 vots a favor, 24 en contra i 75 abstencions.

Una vegada superada aquesta etapa, el govern andorrà convocarà el referèndum. Però el calendari europeu coincideix amb el tram final de la legislatura i fa difícil que la consulta es pugui fer abans de les eleccions generals. Els consellers generals actuals van ser elegits el 2 d’abril de 2023 per a un mandat ordinari de quatre anys. Si Espot decideix d’exhaurir la legislatura, les eleccions s’haurien de fer durant la primavera.

Això deixa un marge de temps molt reduït per a organitzar el referèndum sobre l’acord d’associació. Caldria esperar el pronunciament del Parlament Europeu, convocar formalment la consulta, fer la campanya informativa i dur a terme la votació. A més, Espot ha manifestat més d’una vegada la voluntat d’evitar que el referèndum coincideixi amb el període electoral.

Tot plegat complica la possibilitat que la població es pronunciï sobre l’acord abans de les eleccions. D’aquesta manera, una qüestió que ja ha condicionat unes quantes convocatòries electorals podria tornar a marcar la campanya vinent. Malgrat que jurídicament la consulta tindrà caràcter consultiu, l’executiu s’ha compromès a respectar-ne el resultat. Per tant, si s’imposa el no, el procés s’acabarà.

Si guanya el sí, en canvi, l’acord passarà al Consell General, que l’haurà de ratificar per una majoria qualificada de dos terços dels consellers. Això significa que caldrà el vot favorable, pel cap baix, de dinou parlamentaris dels vint-i-vuit.

Un procés allargat pel blocatge de Bulgària

Han passat gairebé tres anys de tràmits d’ençà que es van cloure les negociacions, el desembre del 2023. El text va arribar al Consell de la Unió Europea l’abril del 2024, però no va obtenir el vist-i-plau definitiu dels estats membres fins el juliol, després de més de dos anys de revisió.

Un dels principals obstacles va ser Bulgària, que va mantenir blocat l’acord durant mesos per una disputa amb San Marino relacionada amb el cas Starcom. El conflicte tenia a veure amb uns diners retinguts per la justícia sanmarinesa i va impedir que els vint-i-set estats membres assolissin la unanimitat necessària. Finalment, Bulgària va aixecar el vet després de recuperar una part dels diners, i l’acord es va desblocar. El 15 de juliol, el Comitè de Representants Permanents de la UE (COREPER) va aprovar el text per unanimitat i, l’endemà, el Consell de la UE va autoritzar-ne la signatura.

Aquella decisió també va resoldre una altra qüestió que havia condicionat el calendari: la naturalesa jurídica de l’acord. Els estats membres van decidir que fos un acord mixt, és a dir, que inclogués matèries que són competència de la UE i unes altres que també corresponen als estats membres. Aquesta fórmula implica que la ratificació no dependrà únicament de les institucions europees i d’Andorra i San Marino, sinó també dels vint-i-set estats membres de la UE, que hauran de completar els procediments interns corresponents.

Això obre un procés que es podria allargar durant anys i en què podrien aparèixer nous entrebancs polítics. El precedent de Bulgària demostra fins a quin punt les discrepàncies d’un sol estat poden afectar el calendari general. L’acord també preveu la possibilitat d’una aplicació provisional de les disposicions que corresponguin, sense haver d’esperar que tots els estats membres n’hagin completat la ratificació. Això permetria d’aplicar una part del text abans de l’entrada en vigor definitiva, sempre que s’hagin complert els procediments necessaris, inclosos els d’Andorra.

Per tant, fins i tot si els ciutadans andorrans aproven l’acord en referèndum i el Consell General el ratifica, encara restarà pendent el procés als estats membres de la UE perquè el text pugui entrar plenament en vigor.

L’oposició reclama que es faci el referèndum abans de signar

La signatura ha suscitat les crítiques dels sectors contraris a l’acord, que consideren que la població hauria d’haver pogut votar abans que el govern formalitzés el text a Brussel·les. També qüestionen la necessitat d’esperar el consentiment del Parlament Europeu per a convocar el referèndum, atès que el contingut de l’acord ja és definitiu.

Amb aquest objectiu, s’ha convocat una concentració avui a les 19.00 a la plaça del Consell General, a Andorra la Vella, sota el lema “Prou de decidir per nosaltres: volem votar l’acord d’associació”. La iniciativa va començar amb una petició ciutadana a internet i ha rebut el suport de Concòrdia, Andorra Endavant, la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Som Veïns i Agrupament Encampadà.

El primer secretari de l’USdA, Joan Torra, ha assumit la comunicació formal de la concentració davant el Ministeri d’Interior, després dels dubtes inicials sobre la identitat dels promotors i el compliment dels tràmits necessaris per a fer-la.

Concòrdia, principal partit de l’oposició, considera que signar l’acord abans del referèndum és una manca de respecte als principis democràtics. La formació sosté que una decisió d’aquesta transcendència hauria d’anar precedida del pronunciament de la població i adverteix que els compromisos adquirits prèviament no haurien de servir per a pressionar els electors a causa d’un eventual rebuig de l’acord. El partit també reclama una informació institucional més neutral sobre les conseqüències del text. Considera que el govern ha destinat centenars de milers d’euros a campanyes que qualifica de propaganda i demana que s’expliquin tant els possibles beneficis com els riscs i les alternatives.

L’USdA també ha advertit que la signatura no pot convertir el referèndum en un simple tràmit ni condicionar-ne el resultat. El sindicat reclama un calendari clar per a la consulta i informació sobre les conseqüències que l’acord podria tenir en l’habitatge, els serveis públics, les condicions laborals i el model econòmic.

La plataforma Som Veïns, que també dóna suport a la mobilització, ha qüestionat l’ordre dels tràmits establert pel govern: “No es pot començar la casa per la teulada, no es pot signar primer a Brussel·les i després demanar als ciutadans què en pensen.”