Colles castelleres a Barcelona: moltes i ben avingudes?

Avui a migdia, quan hagin acabat els balls dels Gegants i l’Àliga de la Ciutat, la plaça de Sant Jaume de Barcelona s’omplirà de camises de colors diversos amb l’arrencada de la diada castellera de la Mercè. Hi participen les vuit colles castelleres de la ciutat: Castellers de Barcelona, Castellers de Sants, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers del Poble-sec, Castellers de la Sagrada Família, Colla Castellera Jove de Barcelona, Castellers de Sarrià i Esquerdats – Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample. És allò que s’anomena, de fa uns quants anys, diada de les colles locals.

Però durant la Mercè hi ha una segona diada castellera, la del diumenge de festa major, anomenada diada històrica castellera de la Mercè. En aquest cas, hi actuen els Castellers de Barcelona com a colla amfitriona i un parell o tres de colles convidades, entre les de més nivell del país. Enguany, el dia 27 hi haurà els Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquets de Valls. Fins aquí, tot normal. Hi ha moltes poblacions amb més d’una diada castellera per festa major: de les quatre a la recent Santa Tecla de Tarragona a les tres de Sant Fèlix a Vilafranca, passant per les dues de Valls.

Sempre ha estat així? No pas. Cal tenir present que la tradició castellera de Barcelona no és tan antiga com la del Penedès i el Camp de Tarragona. Els Castellers de Barcelona van néixer el 1969. Van ser la primera colla creada fora del territori tradicional dels castells i seu és el mèrit d’haver introduït aquesta tradició de manera estable a la capital del país, en plena dictadura franquista. La primera actuació pública va ser precisament durant les festes de la Mercè d’aquell any. D’aleshores ençà, han participat cada any en la festa major i seu és també el mèrit, tan gran o més que l’anterior, d’haver convertit aquesta diada en una de les grans cites del calendari casteller.

La diada de les colles locals tal com la coneixem avui existeix d’ençà del 2010, any en què el protocol municipal en fixa formalment el concepte i el funcionament, i ha anat incorporant les noves colles a mesura que es creaven. Però entre el 1993 i el 2010 la situació va ser una mica caòtica. Com és lògic, els Castellers de Barcelona es van mirar amb una barreja de recel i desgana l’aparició de les primeres colles de barri: Sants (1993), Gràcia (1996) i Poble-sec (1998). De cop, era impossible d’encabir totes les colles, les locals i les convidades, en una mateixa diada, i l’ajuntament va provar fórmules diverses: d’actuacions amb moltes colles a rotacions en què uns eren convidats i uns altres no. Ningú no n’estava content i el protocol municipal reconeix que van ser solucions “erràtiques i insatisfactòries”.

Els Castellers de Sants encara recorden que, malgrat sol·licitar-ho formalment, els denegaven de participar en les Festes de la Mercè. L’argument inicial era que no feien castells de prou nivell i que calia fer pel cap baix el 4 de 8. Però quan el 1997 el van aconseguir, els Castellers de Barcelona es van desdir d’un acord que havien signat i van mantenir el vet. Remenant a les hemeroteques, encara es troben declaracions de representants de la colla degana de la ciutat dient que l’única colla que podia representar la ciutat era la seva. D’una altra banda, entre els Castellers de Sants, encara hi ha qui recorda que anar a actuar a la plaça de Sant Jaume tenia un regust agredolç. Entraves a plaça i senties com una llosa al damunt, diu un borinot veterà en aquest vídeo de ja fa anys.

En aquest context de tensió i aprofitant la creació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Barcelona, l’any 2006, tampoc no és estrany que els Castellers de Sants posessin en qüestió que els Castellers de Barcelona haguessin de ser sempre els amfitrions de la diada de colles convidades de la Mercè. En el vídeo esmentat anteriorment, Marc Febrer, que va ser cap de colla entre el 2009 i el 2012, ho diu ben clarament: la colla amfitriona hauria de ser la que tingui més nivell en aquell moment, la que faci més bons castells. Cal tenir en compte que a la Mercè del 2009, Sants va descarregar el triplet de 8 mentre Barcelona va tenir dificultats amb el 4 de 8 i el 4 de 8 amb agulla. Els Castellers de Barcelona responien que allò que importava era la continuïtat històrica i el seu paper fundacional. Avui els Castellers de Sants ocupen la sisena posició del rànquing casteller, els de Gràcia la desena i els de Barcelona la tretzena.

Amb els anys, els ànims s’han anat apaivagant i l’única cosa que resta és la sana competència i rivalitat entre colles d’una mateixa ciutat. Ara mateix, ningú no posa en qüestió el model, si més no obertament. Tampoc ningú no es refereix a les dues diades com la “Mercè gran” (la de les colles convidades) i la “Mercè petita” (la de les colles locals).

Tanmateix, l’actual president dels Castellers de Sants, Roger Estivill, no s’està d’esmentar que hi ha més models possibles i que a Santa Tecla fan una diada amb les dues millors colles locals i dues colles convidades. Ara mateix, Estivill explica que els Borinots s’estimen més lluitar per aconseguir que el nou conveni únic que les vuit colles castelleres barcelonines han de signar amb l’Ajuntament de Barcelona per via de l’ICUB es basi en “criteris objectius, equitatius i transparents”. Sense deixar de reconèixer el paper pioner dels Castellers de Barcelona, Estivill considera que ha arribat el moment de tractar totes les colles de la ciutat de la mateixa manera.

Jordi Planas, responsable de relacions públiques dels Castellers de Barcelona, reivindica la tasca feta per la colla i el fet d’haver convertit la Mercè en una de les deu cites més importants de l’agenda castellera. L’eclosió de colles de Barcelona també es pot entendre com una conseqüència de la llavor plantada per la colla degana. Quant a la relació amb la resta de colles, considera que actualment hi ha “molt bon ambient” i és contrari a introduir canvis en el model de diada històrica de la Mercè, que depèn del Departament de Festes de l’ajuntament i no del de Cultura Popular, i per tant podria restar exclòs del conveni únic amb l’ICUB.

La Colla Castellera Jove de Barcelona indica que la diada castellera de la Mercè és la de demà, la que se celebra cada any el 24 de setembre amb totes les colles de la ciutat. L’altra és la diada pròpia dels Castellers de Barcelona, finançada amb el suport de l’ajuntament, i és aquesta colla que ha de decidir qui hi participa i quin nom rep la diada. Això sí, també reclamen transparència a l’ajuntament sobre els detalls de l’organització. El president dels Castellers de la Sagrada Família, Òscar Carbonell, és conscient que aquest afer és delicat i que en el passat ha originat tensions importants, però està satisfet que gràcies a les colles convidades es puguin veure grans castells a Barcelona, sobretot els anys en què hi ha concurs a Tarragona i les colles van fortes. Més que la Mercè, als de la Sagrada Família els preocupa que quan hi ha efemèrides com la visita del papa prescindeixin d’ells per convidar colles de fora de Barcelona.

La presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona, Bibi Solanes Roca-Sastre, coincideix a considerar que la diada més important de la Mercè hauria de ser la de demà, on actuen tots. La coordinadora, amb una presidència bianual rotatòria entre les colles, s’ocupa de coordinar actuacions com les de la Mercè i Santa Eulàlia, serveix d’interlocutor únic amb institucions i entitats com Turisme de Barcelona i és responsable de campanyes com la que promou la donació de sang entre els castellers. En cas que la petició de l’ICUB de signar un conveni únic amb totes les colles mitjançant la coordinadora vagi endavant una vegada es poleixin els detalls pendents, té clar que caldrà reforçar-la i segurament contractar una gestoria externa per ocupar-se de tots els tràmits i la paperassa que impliquen.