El barri de les Corts reivindica el llegat de Blanca Serra amb un acte d’homenatge

Les entitats i organitzacions del barri barceloní de les Corts, amb què va estar vinculada Blanca Serra i Puig, clouran avui dissabte una setmana d’activitats en record de la militant històrica de l’esquerra independentista. L’acte central serà als jardins de Magalí, de 10.30 a 18.00, i servirà per a reivindicar el llegat de Serra i les lluites que abanderava.

L’homenatge té per lema “Independència. Bon viatge a les guerreres, que al seu poble van ser fidels” i vol anar més enllà del record personal. Els organitzadors pretenen de recuperar el llegat polític de Serra i reivindicar la continuïtat de les lluites a què va dedicar bona part de la vida.

Serra es va morir l’11 d’abril, a vuitanta-dos anys, després d’haver mantingut fins als darrers dies el compromís amb la memòria democràtica i contra les injustícies i els abusos de l’estat espanyol. Fou víctima de tortures durant el franquisme i la transició espanyola i va convertir el seu testimoni en una denúncia persistent de la impunitat. Una de les seves principals reclamacions era que la prefectura de la policia espanyola de la Via Laietana es transformés en un centre de memòria i reparació.

Un dia ple d’activitat

Avui dissabte, als jardins de Magalí, hi haurà activitats fins a les 18.00. La jornada començarà a les 10.30 amb una mostra de cultura popular, seguida a les 12.00 amb un vermut musical i la xerrada “Parlem de la Blanca” a les 12.30. A les 14.00 es farà un dinar popular i a les 16.30 un acte polític amb parlament d’entitats i organitzacions. La jornada s’acabarà a les 18.00 amb un espai musical.

Acte d'homenatge a Blanca Serra ✊🏼

L'Ateneu Popular de les Corts, conjuntament amb la @CUPLesCorts organitzem la presentació del llibre "La revolució pendent" amb el Carles Benítez i Julià de Jodar.

Bon viatge a les guerreres, que al seu poble van ser fidels! pic.twitter.com/1MzvBGlxcJ

— CUP Barcelona ♀ (@CUPBarcelona) September 15, 2026

Les activitats van començar dilluns al local de l’ANC de les Corts amb una exposició fotogràfica sobre els seixanta anys de lluita i activisme de Blanca Serra als Països Catalans. Pilar Rabeque i Lluís Brunet van presentar la mostra, concebuda com un recorregut per la trajectòria política i social de l’activista.

Dimecres, al mateix espai, es va fer l’acte “Blanca Serra, un referent en la defensa de la llengua catalana”, amb la participació de Llenguaferits i l’escriptor Enric Larreula. La sessió, organitzada per la Comissió de la Llengua de les Corts, va posar el focus en una de les facetes centrals de Serra, filòloga clàssica de formació i docent, que sempre va vincular la defensa del català amb l’alliberament nacional.

Militant fins al final

Blanca Serra va començar a militar durant els anys seixanta al Front Nacional de Catalunya. El 1969 va entrar al comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i, posteriorment, es va incorporar al PSAN-Provisional. El 1973 també va participar en l’acte fundacional de l’Assemblea de Catalunya.

Dos anys després es va exiliar a Catalunya Nord, on va viure la mort del dictador Francisco Franco. Poc després d’haver tornat a Barcelona, el 1977, va ser detinguda arbitràriament sota l’acusació d’haver col·laborat amb ETA. Va tornar a ser detinguda el 1980 i el 1981, en aplicació de la legislació antiterrorista, i el 1982 va ser empresonada preventivament a la Trinitat per haver dut una pancarta amb el lema “Independència” en una manifestació contra la LOAPA.

Durant aquelles detencions va sofrir tortures físiques i psicològiques de la policia espanyola. Aquests darrers anys havia denunciat els fets judicialment i va esdevenir una de les veus més fermes contra la impunitat de les tortures a la comissaria de la Via Laietana.

La repressió no va tallar el compromís polític de Serra, que va participar en l’organització de les consultes sobre la independència, va formar part del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana i va formar part de candidatures de la CUP al parlament i a l’Ajuntament de Barcelona. Més endavant, també va ser membre de l’Assemblea de Representants del Consell per la República.

També ha estat una de les fundadores de Poble Lliure i en va continuar essent consellera nacional fins poc abans de morir. Alhora, es va implicar en organitzacions sindicals i en entitats dedicades a la defensa de la llengua catalana i dels drets nacionals dels Països Catalans.