Uns Gaudí de rècord per al cinema en català: una vintena de llargmetratges de ficció candidats als premis

El cinema en català ha assolit un rècord històric als Premis Gaudí, amb 21 llargmetratges de ficció candidats, set més que l’any passat i dotze més que el 2023. Per primera vegada, les produccions rodades originalment en català superen les filmades en altres llengües, que enguany són vint. L’Acadèmia del Cinema Català ha presentat les candidatures de la dinovena edició dels guardons, que inclouen 85 produccions: 75 de catalanes i 10 d’europees.

De les 75 produccions catalanes candidates, 38 tenen el català com a llengua original, el 50,7% del total. L’Acadèmia considera que aquestes xifres consoliden la tendència a l’alça del cinema en català. Els 21 llargmetratges de ficció representen un augment del 50% respecte de l’edició anterior, quan n’hi havia catorze. El creixement ja havia estat del 47% el 2025 respecte del 2024 i del 40% el 2024 respecte del 2023.

Si s’exclouen les categories amb preselecció, com ara documental i curtmetratge, les produccions en versió original catalana són 22 de les 45 candidates, el 48,9%.

Les candidatures es presenten aquest vespre a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. Demà començarà la primera volta de votacions, en què participaran més de 700 acadèmics i que s’allargarà fins el 3 de desembre. Les nominacions es faran públiques el 10 de desembre a l’Auditori de la Pedrera i la gala dels XIX Premis Gaudí es farà el dissabte 30 de gener de 2027. S’hi reconeixeran les millors produccions cinematogràfiques estrenades durant el 2026 en 24 categories.

Els 21 films candidats en català

Els 21 films que aspiren a la nominació de millor film en llengua catalana són 11, de Clàudia Serra i Paula Serra; Balandrau, vent salvatge, de Fernando Trullols; Burundanga, de José Corbacho; Corredora, de Laura García Alonso; Cowgirl, de Cristina Fernández Pintado i Miguel Llorens; Cronos, de Fernando González Molina; Dies d’estiu i de pluja, de Mireia Labazuy, Àlex Serra i Clàudia Vila; Eixam, d’Óscar Bernàcer; El rastre del llop, d’Ángeles Hernández; Escape Room 2, d’Hèctor Claramunt; Eva i Bea, de Nando Caballero; Femení, singular, de Xavi Puebla; Forastera, de Lucía Aleñar Iglesias; La memòria de les papallones, de Marta Viña; Mala bèstia, de Bàrbara Farré; Mallorca confidencial, de David Illundain; Quan un riu esdevé el mar, de Pere Vilà Barceló; Tanit, de Pep Garrido; Un altre home, de David Moragas; Viatge al país dels blancs, de Dani Sancho, i Viva, d’Aina Clotet.

En la categoria de millor film en llengua no catalana, els vint llargmetratges candidats són A fuego, d’Estel Díaz; Anoche conquisté Tebas, de Gabriel Azorín; Apuntes para una ficción consentida, d’Ana Serret Ituarte; Bajo el mismo sol, d’Ulises Porra; Ceniza en la boca, de Diego Luna; Citas: la película, de Gemma Ferraté; El director, de Dani de la Orden; El fantasma de mi mujer, de María Ripoll; El nido, d’Hugo Stuven; Hermanos, de Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás; Ídolos, de Mat Whitecross; La buena hija, de Júlia de Paz Solvas; Lejos de los árboles, de Meritxell Colell; Nomad Shadow, d’Eimi Imanishi; Pizza Movies, de Carlo Padial; Ruega por nosotras, de Daniel Monzón; Salen las lobas, de Claudia Estrada Tarascó; The Birthday Party (El anfitrión), de Miguel Ángel Jiménez; The end of it, de Maria Martínez Bayona, i Una pistola, una bala y un oso panda, d’Oriol Cardús.

També hi ha quatre films d’animació candidats: Jasmine & Jambo, de Sílvia Cortés Xarrié; Monstruosa Mia, de Verena Fels; Superthings: la película, de Víctor Monigote, i Tadeu Jones i la llàntia meravellosa, d’Enrique Gato.

Els documentals, curtmetratges i films europeus

En les categories de documental, curtmetratge i film europeu, una comissió independent designada per l’Acadèmia s’encarrega de fer la preselecció.

Els quinze documentals candidats són Bèstia, d’Helena Garza García; Corren las liebres, de Lorena Ros; Historias del buen valle, de José Luis Guerin; Indòmita llum, de Luis Sampieri; Jaleos, d’Isaki Lacuesta; La supervivent, de Kike Maíllo; La vida és Verdi, de Berta García Lacht; Les culpables, de Marta Duran Lozano; Los Cangrejos, de Rubén Seca; Miss Jobson, d’Amanda Sans Pantling; Por qué no escribo nada, d’Isabel Fernández; Qui som, de Salvador Sunyer; Siemprevivas, de Mar López Zapata; Sucia, de Bàrbara Mestanza i Marc Pujolar, i Un arbre és un arbre, de Carlos Marques-Marcet i Aleix Plademunt.

Els quinze curtmetratges candidats són Al principi, d’Ala Nunu; Bobs, de Júlia Marcó; Casi septiembre, de Lucía G. Romero; Dalia, d’Águeda Sfer; Dissecció d’una incoherència en crisi, de Nausica Serra; Dreams for a better past, d’Albert Kuhn; I walked through the wall, de Pablo Larcuén; Loquita por ti, de Greta Díaz Moreau; Mal de madre, d’Irene Baqué; Ningú borda, de Júlia Coldwell Serra; Perquè avui és dissabte, d’Alice Eça Guimarães; Primer foc, de Blanca Camell Galí; Per bruixa i metzinera, de Marc Camardons; Sota el sol, de Marc Riba i Anna Solanas, i Stallion y la bola de cristal, de Christian Avilés.

L’Acadèmia projectarà aquests curtmetratges els dies 18 i 25 de novembre als Cinemes Girona, en unes sessions presentades pel periodista Lluís Salgado.

Finalment, els deu films europeus preseleccionats són El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen; Hamnet, de Chloé Zhao; Kontinental ’25, de Radu Jude; La bola negra, de Javier Ambrossi i Javier Calvo; Little Amélie, de Mailys Vallade i Liane-Cho Han Jin Kuang; Nouvelle vague, de Richard Linklater; Sound of falling, de Mascha Schilinski; Tres adioses, d’Isabel Coixet; Turno de guardia, de Petra Biondina Volpe, i Valor sentimental, de Joachim Trier.

Més dones en la direcció i el guió, però amb menys pressupost

La presència femenina també augmenta entre les produccions candidates. Les dones dirigeixen el 50,9% dels títols i representen el 58,3% de les candidatures de guió, per sobre del 50% del 2025, el 41% del 2024 i el 48% del 2023.

En producció, la presència femenina arriba al 40,4%, davant del 38% del 2025, el 36% del 2024 i el 34% del 2023. Malgrat l’augment sostingut, encara no s’ha assolit la paritat.

Aquest avenç, tanmateix, contrasta amb les diferències de pressupost. Els llargmetratges de ficció dirigits per dones disposen d’una mitjana de 2,26 milions d’euros, davant dels 3,05 milions dels dirigits per homes. Si s’hi inclou l’animació, les xifres augmenten fins als 2,78 milions i els 3,55 milions, respectivament.

La bretxa pressupostària s’ha ampliat respecte del 2025, quan els films dirigits per dones tenien un pressupost mitjà de 2,35 milions d’euros, pràcticament igual que els 2,36 milions dels dirigits per homes.

La diferència encara és més pronunciada en les òperes primes. Les directores novelles disposen d’un pressupost mitjà un 45,5% inferior al dels directors novells, una desigualtat que l’any passat era del 32%. Concretament, les dones tenen una mitjana de 2,54 milions d’euros, mentre que els homes arriben als 4,65 milions.

En els documentals, el pressupost mitjà ha baixat dels 403.742 euros del 2025 als 361.771 del 2026. Els dirigits per dones disposen de 238.478 euros de mitjana, menys de la meitat dels 520.031 euros dels dirigits per homes. L’any passat, en canvi, les directores tenien un pressupost mitjà superior: 435.294 euros, davant dels 375.233 dels directors.

Augmenta el pressupost del cinema en català

El pressupost mitjà dels llargmetratges de ficció rodats originalment en català és de 2,16 milions d’euros, un 18,3% més que l’any passat, quan era d’1,83 milions. El 2025 ja havia augmentat d’un 8,3%, fins als 1,69 milions. Si s’hi inclouen les produccions d’animació, la mitjana d’enguany arriba als 2,64 milions.

Malgrat aquest creixement, els films en català continuen disposant de menys recursos que els rodats en altres llengües. Aquests darrers tenen un pressupost mitjà de 3,16 milions d’euros, que augmenta fins als 3,93 milions si s’hi inclou l’animació. El 2025, la mitjana de les produccions en altres llengües era de 2,54 milions.

Una representació encara poc diversa

L’Acadèmia del Cinema Català també ha presentat les dades sobre la diversitat dels personatges que apareixen en els films candidats. Fa sis anys, l’entitat va crear una comissió de treball amb Dones Visuals i el col·lectiu Ficcial per a analitzar la representació del gènere, l’orientació sexual, l’edat, l’origen, la diversitat funcional i la classe social.

Enguany s’han analitzat 452 personatges, que dibuixen una representació majoritàriament cisgènere, caucàsica i heterosexual.

Entre els protagonistes, les dones cis representen el 52% i els homes cis, el 43%. Les dones trans són l’1,7% i les persones no binàries, el 0,6%. Els personatges secundaris presenten proporcions semblants.

L’heterosexualitat és l’orientació sexual més representada, amb el 48% dels protagonistes i el 43% dels secundaris. Els personatges lesbianes, gais i bisexuals representen el 14% dels protagonistes i el 7% dels secundaris. Tanmateix, en molts casos no s’especifica l’orientació sexual: passa amb el 36% dels protagonistes i el 49% dels secundaris.

Pel que fa a l’edat, entre els protagonistes destaca la franja dels 30 als 39 anys, amb un 25%, mentre que entre els secundaris predominen els personatges de 40 a 49 anys, amb un 24%.

Quant a l’origen, el 77% dels protagonistes i el 73% dels secundaris són caucàsics. La classe mitjana també és majoritària, amb el 55% dels protagonistes i el 42% dels secundaris.

Finalment, la diversitat funcional és present en el 3% dels protagonistes i el 2% dels personatges secundaris.