Foie gras, armes o avortament: les qüestions sotmeses a referèndum als EUA més enllà de les eleccions

Les eleccions de mitjan mandat als Estats Units no tan sols decidiran la composició de les principals institucions del país. A més d’elegir els membres de la Cambra de Representants, prop d’un terç del senat i la majoria de governadors, milions de ciutadans s’hauran de pronunciar sobre qüestions tan diverses com ara la prohibició del foie gras, la regulació de les armes de foc, el dret d’avortament, els imposts als multimilionaris i la delimitació dels districtes electorals.

Les eleccions de mitjan mandat als EUA: què decideixen i per què són clau per a Trump?

En total, hi ha cent quaranta-sis consultes en trenta-nou estats, a més de moltes més consultes a escala municipal. Algunes han obert batalles polítiques intenses i unes altres han originat aliances insòlites entre republicans i demòcrates.

Un ànec es converteix en protagonista de la batalla pel foie gras

Una de les consultes més sorprenents es farà a Washington, la capital federal, on els ciutadans hauran de decidir si hi prohibeixen la comercialització del foie gras. La iniciativa 86 pretén d’impedir l’alimentació forçada d’aquests animals i la venda o distribució dels productes obtinguts mitjançant aquesta pràctica.

La campanya té un protagonista inesperat: Olivia Gray, un ànec de poc més de dos quilos que s’ha convertit en el símbol dels partidaris de la prohibició. D’ençà que va començar la campanya, la propietària l’ha passejat pels carrers de Washington, sovint amb un cotxet, per mirar de convèncer els ciutadans de votar en favor de la iniciativa.

La campanya, impulsada per l’organització Pro-Animal DC, ha aconseguit 31.726 signatures vàlides, més que cap altra iniciativa ciutadana de la història de Washington, i ha superat àmpliament les 23.940 signatures necessàries per a convocar el referèndum. A més, una enquesta del 2023, encarregada per una organització animalista, revelava que el 78% dels electors consultats era favorable a prohibir la venda de foie gras obtingut mitjançant l’alimentació forçada dels animals.

En canvi, la proposta ha originat una oposició que ha unit sectors del moviment MAGA, partidari de Donald Trump, amb personalitats progressistes i restauradors de la ciutat. Un dels establiments més actius contra la prohibició és Butterworth’s, un restaurant que ha preparat un menú especial de degustació de foie gras, de 150 dòlars, per a fer campanya contra la iniciativa. El seu xef i copropietari, Bart Hutchins, defensa que els animals no pateixen necessàriament durant la producció d’aquest aliment i considera que hi ha pràctiques molt més problemàtiques en la indústria alimentària.

També és crític amb la prohibició el cuiner asturià José Andrés, conegut per la seva activitat humanitària i que viu a l’àrea metropolitana de la ciutat i hi té uns quants establiments. Andrés ha qüestionat que es vulgui prohibir exclusivament aquest aliment per motius de benestar animal sense aplicar el mateix criteri a uns altres productes carnis.

Sure but then let’s ban beef and pork and chicken….and also vegetables too because is a study that says that maybe indications of suffering…..we have children hungry in USA and the World….lets end hunger and then we talk….. 😇 https://t.co/zrOo8uovxU

— Chef José Andrés 🕊️🥘🍳 (@chefjoseandres) October 22, 2026

El debat tampoc no es limita al tracte als animals. Els detractors de la iniciativa denuncien que bona part del finançament prové d’organitzacions de fora de Washington i la batalla es podria traslladar posteriorment als tribunals, perquè Hudson Valley Foie Gras, un dels principals productors dels EUA, ja estudia possibles recursos judicials.

Denver, a Colorado, també votarà una proposta semblant, l’ordenança 311, per a prohibir l’alimentació forçada d’aus i la venda de productes obtinguts mitjançant aquesta pràctica. Califòrnia ja aplica una prohibició de comercialització d’aquest producte d’ençà del 2012, amb algunes excepcions, i a escala internacional l’Índia en va prohibir la importació el 2014 i el Brasil va aprovar una llei que prohibeix de produir i comercialitzar aliments obtinguts mitjançant l’alimentació forçada, que entrarà en vigor al gener.

La batalla entre republicans i demòcrates pels districtes electorals

Una de les consultes amb més transcendència política es farà a Missouri, on els ciutadans hauran de decidir si avalen la reforma dels districtes electorals aprovada el 2025 pel parlament estatal, controlat pels republicans.

La reforma es va impulsar a instàncies de Trump amb l’objectiu d’afavorir el Partit Republicà a les eleccions de la Cambra de Representants. El nou mapa modifica els límits d’un districte, que inclou part de Kansas City, amb l’objectiu de facilitar que els republicans prenguin un escó als demòcrates. Però una campanya ciutadana va reunir prou signatures per a forçar un referèndum sobre la reforma. El Tribunal Suprem de Missouri va determinar al setembre que el nou mapa no podia entrar en vigor sense la ratificació dels electors.

La decisió va originar una disputa judicial que també va arribar al Tribunal Suprem dels EUA. Finalment, les eleccions es fan amb els districtes establerts el 2022 i el resultat de la consulta decidirà si s’aplica el nou repartiment en eleccions futures.

A Maryland, els ciutadans votaran una reforma que facilitaria al parlament estatal de modificar els districtes electorals per mirar d’afavorir el partit. L’objectiu polític és facilitar una nova distribució que pugui perjudicar els republicans, que actualment tenen un escó de l’estat a la Cambra de Representants dels vuit. La reforma no modificaria automàticament els districtes, però ho afavoria més endavant.

A Colorado, en canvi, els electors decidiran si reforcen les garanties contra la manipulació partidista dels districtes. L’esmena exigiria que qualsevol modificació extraordinària dels mapes electorals hagués de ser aprovada per una comissió independent i pel Tribunal Suprem estatal, després d’un procés d’audiències públiques.

Les armes de foc tornen a les urnes

La regulació de les armes de foc també serà el tema central de dues consultes. A Massachusetts, els ciutadans decidiran si mantenen una llei aprovada el 2024 que va endurir els requisits per a tenir i comercialitzar determinades armes. La legislació regula especialment les armes que no tenen número de sèrie i són difícils de seguir, i estableix restriccions sobre determinades armes semiautomàtiques i dispositius que n’augmenten la capacitat de disparar. També amplia els supòsits en què es pot demanar judicialment la retirada d’armes a persones que representen un perill.

En canvi, a Arkansas els electors hauran de decidir si amplien la protecció constitucional del dret de tenir i portar armes. La proposta, identificada com a qüestió 2, vol establir expressament que aquest dret és individual, natural i fonamental, i que no pot ser vulnerat. També especifica que inclou la possessió i l’ús de munició, accessoris i components d’armes de foc, i que s’estén a la caça, les activitats recreatives i qualsevol altra finalitat legal.

L’avortament, a votació en quatre estats

El dret d’avortament serà una altra de les qüestions centrals de la jornada electoral. D’ençà que el Tribunal Suprem dels EUA va revocar el 2022 la protecció constitucional federal d’aquest dret, s’han multiplicat les iniciatives legislatives i els referèndums sobre la interrupció de l’embaràs.

Avui hi haurà quatre consultes relacionades amb l’avortament a Missouri, Idaho, Nevada i Virgínia, tot i que amb direccions diferents. A Missouri, els ciutadans votaran si deroguen el dret de la llibertat reproductiva que havien incorporat a la constitució estatal el 2024. La nova esmena permetria de restringir fortament l’avortament, amb excepcions per a emergències mèdiques, anomalies fetals i embarassos fruit de violació o incest durant les primeres dotze setmanes.

A Idaho, en canvi, els electors decidiran si reconeixen per llei el dret d’avortament fins a la viabilitat fetal, amb excepcions posteriors per emergències mèdiques. A Nevada, la consulta pretén d’incorporar el dret d’avortament a la constitució estatal i és la segona vegada que se sotmet a votació. Els electors ja van aprovar la iniciativa el 2024, amb un 63,36% de vots a favor, però la legislació estatal exigeix dues votacions favorables consecutives per a modificar la constitució mitjançant una iniciativa ciutadana.

Finalment, a Virgínia es votarà una esmena constitucional per a protegir el dret d’avortament abans del tercer trimestre i amb determinades excepcions posteriors per motius mèdics.

Califòrnia votarà un impost del 5% als multimilionaris

Una altra de les consultes més destacades es farà a Califòrnia, on els ciutadans decidiran si aproven un impost extraordinari del 5% sobre el patrimoni dels multimilionaris. La proposició 40 estableix un gravamen únic sobre la riquesa de determinades persones amb un patrimoni superior a mil milions de dòlars que residien a Califòrnia el primer de gener del 2026. El càlcul inclouria actius com ara empreses, accions, obres d’art i propietat intel·lectual, però n’exclouria generalment els immobles i determinats fons de pensions.

Segons els càlculs de l’administració californiana, l’impost podria permetre de recaptar desenes de milers de milions de dòlars repartits durant uns quants anys. La iniciativa estableix que el 90% dels ingressos s’haurien de destinar a finançar serveis sanitaris i la resta aniria a programes d’ajut alimentari, educació i administració del tribut.

La proposta ha originat divisions polítiques i econòmiques. Entre els partidaris hi ha el senador independent Bernie Sanders i organitzacions sindicals del sector sanitari. El governador demòcrata de Califòrnia, Gavin Newsom, s’hi oposa perquè considera que podria fer marxar empreses i grans fortunes de l’estat.

Prohibició de la venda de cànnabis recreatiu

Els ciutadans de Massachusetts també hauran de dir-hi la seva sobre una qüestió que semblava resolta. Deu anys després d’haver legalitzat el cànnabis recreatiu, els electors votaran si en tornen a prohibir la venda comercial. La qüestió 8 proposa de derogar el sistema actual de comercialització, regulació i tributació del cànnabis destinat als adults. Tanmateix, la iniciativa mantindria legal la possessió de fins a una unça, uns 28 grams, per a més grans de vint-i-un anys, amb un límit específic de cinc grams per als concentrats, i preservaria el sistema de cànnabis medicinal. La prohibició comercial entraria en vigor el gener del 2028.

Els partidaris de la derogació qüestionen les conseqüències sanitàries i socials de la comercialització del cànnabis, i els opositors adverteixen que la prohibició podria afavorir el mercat il·legal i implicar la pèrdua d’ingressos fiscals i llocs de feina. Segons les dades oficials, els imposts sobre el cànnabis recreatiu van aportar uns 330 milions de dòlars a les administracions estatals i locals el 2025.

Alaska pot tornar al sistema electoral tradicional

Finalment, a Alaska es votarà una iniciativa per derogar el sistema electoral aprovat el 2020, que combina primàries obertes amb el vot preferencial. Actualment, els quatre candidats més votats a les primàries passen a les eleccions generals, independentment de l’adscripció política. Els electors els poden ordenar segons les preferències i, si cap no obté la majoria absoluta de primeres opcions, els vots es redistribueixen successivament fins que un candidat aconsegueix la majoria.

La proposta pretén de recuperar les primàries vinculades als partits polítics i el sistema tradicional, en què cada elector vota un sol candidat. També derogaria algunes de les normes de transparència i finançament electoral aprovades el 2020.