Un 40% de record de vot al PSOE: la dada que mostra el biaix de l’enquesta del CIS

La macroenquesta del CIS, publicada avui, situa el PSOE com a clar guanyador de les eleccions espanyoles del 29 de novembre, amb un avantatge de gairebé vuit punts sobre el PP. El resultat contrasta amb la majoria dels sondatges publicats fins ara, que situen el partit d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant i projecten una majoria absoluta sòlida del PP i Vox.

Però hi ha una dada de l’enquesta que evidencia fins a quin punt la mostra del CIS es troba desequilibrada: la gran diferència entre el record de vot dels entrevistats i els resultats reals de les eleccions del 2023. El CIS ha preguntat als participants que van votar en aquells comicis quin partit van elegir. El 39,6% han respost que van votar el PSOE, mentre que només el 22,4% han dit que van votar el PP. És a dir, gairebé dos entrevistats recorden haver votat els socialistes per cada un que recorda haver votat el PP.

Aquest repartiment és molt diferent del resultat real del 23 de juliol de 2023, quan el PP va ser la primera força, amb el 33,1% dels vots, i el PSOE va quedar en segona posició, amb el 31,7%. Per tant, mentre que el PP va superar els socialistes per 1,4 punts a les urnes, en el record de vot dels entrevistats del CIS és el PSOE que supera el PP per 17,2 punts.

El record de vot és una variable important per a analitzar la composició d’una enquesta. Quan el repartiment dels entrevistats segons el partit que asseguren haver votat és molt diferent dels resultats reals, pot indicar que alguns electorats tenen més predisposició a participar-hi que uns altres.

Una de les possibles explicacions és que els votants de determinats partits siguin més reticents a respondre les enquestes del CIS, un organisme que ha estat objecte de fortes crítiques aquests darrers anys per la seva proximitat al govern espanyol. Aquesta percepció podria influir en la predisposició a participar-hi, especialment entre els electors del PP i Vox.

Això no significa necessàriament que l’estimació d’escons del CIS reprodueixi el mateix biaix. Els instituts demoscòpics apliquen procediments estatístics per corregir les diferències entre la mostra i la població i calcular el resultat electoral a partir de les respostes obtingudes. És el procés que habitualment s’anomena cuina electoral. Ara bé, quan determinats sectors de l’electorat tenen menys presència entre els entrevistats, la correcció esdevé més complexa. Especialment perquè no es pot saber fins a quin punt els votants d’un partit que accepten de respondre tenen les mateixes opinions i intencions de vot que els qui no hi participen. I més, quan finalment el resultat del CIS és tan diferent del de la resta d’enquestes i afavorint justament el partit sobrepresentat a l’enquesta.

En la fitxa tècnica, el CIS explica que ha ponderat les dades segons variables com el sexe, l’edat, el territori, el nivell educatiu i la dimensió del municipi. Aquestes correccions poden compensar determinats desequilibris, però no garanteixen que s’eliminin totes les diferències entre els entrevistats i el conjunt de l’electorat. En qualsevol cas, el record de vot declarat continua mostrant una presència dels electors del PSOE molt superior a la que els correspondria segons els resultats del 2023.

El desequilibri del record de vot no permet de determinar fins a quin punt les estimacions del CIS són encertades o errònies, però sí que posa de manifest una de les dificultats principals del sondatge, convertir les respostes d’una mostra amb una composició política tan desigual en una estimació representativa dels electors.

[DADES] Quin és el repartiment d’escons demarcació a demarcació del país segons el CIS?

A Catalunya, ERC duplica Junts en el record de vot

El fenomen també es produeix a Catalunya, on les diferències són especialment significatives entre els partits independentistes. Entre els enquestats que asseguren haver votat el 2023, el 16,9% recorden haver-ho fet per ERC, mentre que solament el 8,4% diuen que van votar Junts. És a dir, el record de vot a ERC duplica el de Junts.

Tanmateix, el resultat real de les eleccions va ser molt més ajustat. ERC va obtenir el 13,2% dels sufragis i Junts, l’11,2%. Totes dues candidatures van aconseguir 7 diputats al congrés espanyol.

Així, ERC apareix en el record de vot del CIS amb un pes superior al que va tenir a les urnes, mentre que Junts hi té una presència inferior. El contrast és especialment rellevant perquè la macroenquesta pronostica ara entre 10 i 14 diputats per a ERC i entre 2 i 4 per a Junts, que habitualment ja s’ha fet evident que posteriorment estava infrarepresentat.