La UE refusa de limitar la seva presència a l’est d’Europa tal com exigeix Rússia

La Unió Europea es nega a acatar la demanda del president rus, Vladímir Putin, de restringir la presència de l’OTAN i del bloc europeu a l’est del continent. En la cimera de la Comunitat Política Europea, a Dublín, els dirigents han desestimat la petició de Putin de “redefinir” l’arquitectura de seguretat europea.

Aquesta proposta —que comportaria una reducció tangible de la presència de la UE i l’OTAN als estats fronterers amb Rússia— s’ha presentat com a condició per iniciar negociacions de pau amb Ucraïna. “No cal reinventar la roda. Europa disposava d’una arquitectura de seguretat que funcionava fins que Rússia la va soscavar amb la seva invasió d’Ucraïna”, ha afirmat António Costa, president del Consell Europeu.

Putin rep emissaris dels EUA a Moscou

Les declaracions de Costa han arribat després de la reunió de Putin amb Jared Kushner i Steve Witkoff, enviats especials de la Casa Blanca per les negociacions sobre Ucraïna, aquest dijous a Moscou. La trobada ha servit per informar el dirigent rus del desenvolupament de les converses a Abu Dhabi durant la setmana.

Putin manté les demandes màximes. Durant l’intercanvi, retransmès per la televisió russa, ha refusat qualsevol possibilitat d’establir zones grises o desmilitaritzades entorn de la línia del front. També ha exclòs la cessió dels territoris que Rússia ja controla.

Ara per ara, Rússia ocupa poc més del 19% de territori ucraïnès i, des del 2022, reclama l’annexió de quatre regions ucraïneses que no domina completament: Luhansk, Donetsk, Zaporíjia i Kherson.

El president rus ha qualificat d’“absolutament inacceptable” un eventual desplegament de tropes de l’OTAN a Ucraïna. Aquesta opció la reclama Kíiv com a garantia per evitar la represa del conflicte.

La posició de Moscou

Després de la trobada amb els representants dels Estats Units, Yuri Ushakov, assessor del Kremlin per afers internacionals, ha expressat: “És evident que l’actual sistema de seguretat europeu no funciona.” “Esperem que els representants dels estats europeus donin suport a la composició d’una nova arquitectura de seguretat i pau úniques i indivisibles”, ha afegit.

Ushakov també ha rememorat que Putin ja va proposar el 2021 una redefinició de l’arquitectura europea de seguretat. Llavors, va exigir a l’OTAN de retrocedir a les fronteres establertes el 1997 i d’aturar l’ampliació de l’Aliança Atlàntica a països de l’òrbita russa. També va reclamar que Ucraïna i Geòrgia no s’integressin a la UE.

Els dirigents europeus es planten

António Costa ha defensat que “Ucraïna és un estat sobirà, com qualsevol altre país europeu, i ha de continuar sent lliure per escollir les seves aliances i associacions”. “Europa ha relegat els imperis i les zones d’influència al passat i no permetrem mai que tornin a imposar-se”, ha afegit.

El president del Consell Europeu ha assegurat que el continent “continua decidit a defensar els principis fonamentals que han guiat la política exterior dels països europeus compromesos amb la pau”. Entre aquests, ha posat en relleu la sobirania dels estats, la renúncia a l’amenaça o a l’ús de la força, la inviolabilitat de les fronteres, la integritat territorial i la resolució pacífica de disputes internacionals. Costa ha subratllat que aquests principis continuaran guiant la UE en qualsevol negociació sobre la pau a Ucraïna o la seguretat europea.

Segons Costa, tota decisió sobre la futura arquitectura de seguretat europea haurà de basar-se en els principis de l’Acta Final de Hèlsinki de 1975. També ha advertit: “No es pot parlar de la seguretat d’Europa sense una veu europea a la taula.” Ha reclamat que qualsevol debat sobre aquesta qüestió tingui en compte el que s’ha construït col·lectivament des de la conferència de Hèlsinki.

També Kaja Kallas, alta representant de la UE per a Afers Estrangers, ha refusat qualsevol retrocés davant Putin. “Ara mateix, desviar l’atenció cap a l’arquitectura de seguretat europea aparta el focus d’on hauria de ser: aconseguir un alto el foc i aturar les morts a Ucraïna”, ha expressat.

Kallas ha insistit en el calendari per assolir la pau: primer, un alto el foc que aturi els bombardeigs contra la població civil; després, asseure’s a negociar un acord i, només aleshores, parlar d’una nova arquitectura de seguretat. Segons la cap de la diplomàcia europea, Europa “ja té una arquitectura de seguretat establerta”, recollida en documents com l’Acta Final de Hèlsinki, la Carta de París i el Memoràndum de Budapest. “El problema és que Rússia ara no els respecta”, ha recordat.

Per això, ha apuntat que “l’atenció s’hauria de centrar a garantir que Rússia compleixi les obligacions que ha assumit i no torni a atacar cap altre país”.

Què implica l’arquitectura de seguretat europea

La seguretat europea es fonamenta, entre més acords, en l’Acta Final de Hèlsinki, de 1975, en plena guerra freda. Aquest tractat estableix principis com la inviolabilitat de les fronteres i el respecte a la sobirania dels estats, així com disposicions sobre la sobirania, les fronteres i l’estatus militar dels estats de l’Europa de l’Est, matèries que Moscou considera estratègiques.

El desembre de 2021, dos mesos abans de la invasió d’Ucraïna, Rússia ja va presentar dos documents amb demandes formals als Estats Units i l’OTAN. L’objectiu era “redefinir” l’arquitectura de seguretat europea a favor seu.

Entre les exigències russes hi havia d’aturar qualsevol nova ampliació de l’Aliança Atlàntica, especialment la integració d’Ucraïna, Geòrgia i més antigues repúbliques soviètiques, així com la retirada de tropes aliades de Polònia i els països bàltics.

Els aliats han refusat aquestes demandes i mantenen la política de portes obertes de l’OTAN i el dret de cada estat sobirà a escollir les seves aliances. El rebuig occidental a acceptar aquests termes va ser esgrimit per Moscou per justificar la invasió d’Ucraïna el febrer del 2022.