Caiguts del cel: al front d’Ucraïna, els drons lleven algunes vides i en rescaten unes altres

Khàrkiv, Ucraïna. El senyal havia d’arribar per ràdio. Deu brunzits curts van donar el tret de sortida.

Andrí, un soldat ucraïnès a qui una mina havia arrencat un peu dos mesos abans, esperava l’evacuació en una trinxera coberta, a un quilòmetre de les tropes russes. L’evacuació ja s’havia anul·lat en dues ocasions.

Va sentir el seu salvador abans de veure’l. “Era com el so d’un helicòpter”, diu. Va tocar terra amb un cop sec: era un dron negre de 415 quilos, amb dotze rotors muntats en sis braços, amb una càpsula en forma de taüt al centre. Tan bon punt els rotors es van aturar, s’hi va arrossegar. Tot just aleshores va sentir els drons d’escorta que volaven per damunt, entre els quals uns bombarders pesants Vampire.

La càpsula es va obrir en dues meitats. Hi va entrar. “Em vaig agafar fort, i cap amunt”, recorda.

Una eina nova al camp de batalla

Andrí, conegut per l’indicatiu Donbas, ha estat un dels primers soldats ucraïnesos evacuats del front amb un StarGate, el dron pesant de l’empresa ucraïnesa SkyFall que permet de fer evacuacions que fins ara haurien estat impossibles.

Oleksandr Nastenko –comandant del 475è Regiment d’Assalt Independent, conegut com a Code 9.2– explica que és impossible d’arribar als ferits per via terrestre allà on els drons russos controlen les carreteres. En aquests casos, diu, l’única opció és el cel.

Code 9.2 es va crear el 2022 per a dur a terme operacions de reconeixement, però amb el pas del temps es va anar especialitzant en drons d’atac. Segons que explica Nastenko, també conegut per l’indicatiu Flint, els comandants del regiment sovint envien els seus soldats a reconquerir terrenys minats, ben endins de la zona grisa entre els dos exèrcits. Una vegada, a la regió de Zaporíjia, un dels soldats del regiment –que havia perdut un peu al front– es va haver d’arrossegar de quatre grapes uns onze quilòmetres pel terra fred i humit del front.

L’experiència va empènyer el regiment a recórrer a SkyFall, el fabricant de drons ucraïnès, els enginyers de la qual van dissenyar el primer dron específicament pensat per evacuar soldats: l’StarGate.

Una altra unitat ja havia aconseguit d’evacuar un soldat ferit amb un dron abans i tot de la primera missió de l’StarGate. El 4 d’octubre, la 30a Brigada Mecanitzada va fer servir un dron pesant modificat per hissar amb un cabrestant el soldat Kostiantin Vlassenko, que havia perdut tots dos peus al front. Donbas va veure la notícia per internet del seu búnquer estant, però no hi va donar gaire importància. “Les coses bones sempre sembla que passin en uns altres llocs, i no pas allà on som nosaltres”, diu.

Atrapat al front

Donbas va trepitjar la mina el 2 de setembre. Ell mateix es va posar un torniquet i es va arrossegar uns tres-cents metres fins al búnquer que compartia amb un company. The Washington Post identifica aquest soldat i els altres entrevistats per a aquest article pel seu nom de pila o l’indicatiu, d’acord amb les normes de l’exèrcit ucraïnès, no pas pel nom complet.

Els drons anaven i venien, tot deixant caure aigua, menjar, analgèsics i benes. Ambdós homes havien de fer durar dos dies una única ampolla d’aigua. El seu company, tot i que no tenia cap mena de formació mèdica, era l’encarregat de rentar-li la ferida, i fins i tot ell podia veure que començava a podrir-se. “No era cap tractament, era purament per sortir del pas”, diu Donbas.

Preguntaven regularment a la brigada si podrien ser rescatats aviat. La resposta, diu, era sempre la mateixa: “Cap possibilitat.”

Els soldats d’aquella part del front tarden dos dies o tres a arribar a peu a les posicions, explica Donbas, perquè fan marrada per evitar els drons. Un soldat ferit de la seva unitat que encara podia caminar va sortir cap a la rereguarda i va morir a mig camí, diu Donbas. Un company va haver de carregar-ne el cos la resta del trajecte. Per treure Donbas a coll del front caldrien “quatre dies, potser cinc, si algú s’hi oferís”.

La majoria, diu, s’estima més no anar-hi. “Tens un ferit. Si algú va a buscar-lo, acabes amb quatre, cinc, sis ferits més, potser morts”, diu. “Qui hi voldrà anar, aleshores?”

Tecnologia capdavantera

Els rescats amb StarGate són tan nous que el pilot, Andrí Koliada, tan sols havia fet sis hores de pràctiques quan les operacions van començar, el mes passat. El primer vol de pràctiques, de fet, el va fer tot just quatre dies abans del primer rescat.

Koliada, conegut per l’indicatiu KVN, era un còmic de televisió molt popular abans d’entrar a l’exèrcit. Feia gairebé tres anys que pilotava drons Vampire quan es va oferir voluntari per a la missió StarGate, i saber que transportaria una càrrega tan delicada li feia respecte. “És una màquina”, diu. “Es pot comportar de manera imprevisible.”

Cada evacuació, explica Nastenko, s’ha organitzat com una operació especial. Els drons de reconeixement ajuden a identificar els punts d’aterratge, i els Vampire –equipats amb sistemes de guerra electrònica– els fan d’escorta, juntament amb drons de visió en primera persona (FPV). Les rutes poden arribar a abastar uns trenta quilòmetres, amb equips de terra que esperen pel camí per canviar les bateries dels aparells.

KVN calcula que en cada missió participen unes quaranta persones. “No solament hem de salvar el ferit, sinó també l’aparell”, diu. “És un blanc gros i bonic.”

SkyFall diu que ha dissenyat tant el dron com la càpsula amb l’objectiu específic d’evacuar ferits. La càpsula s’ha construït a partir d’una llitera mèdica homologada; el dron pot carregar fins a 140 quilos a una velocitat de fins a 105 quilòmetres per hora. L’empresa diu que també porta equips de guerra electrònica per protegir-se dels drons d’atac FPV i de les interferències.

Pocs dies abans de l’evacuació de Donbas, un StarGate es va estavellar en un vol de prova previ a l’evacuació d’un soldat conegut amb l’indicatiu Kolobok, que feia dies que esperava estirat entre uns arbres. KVN atribueix l’accident a la suplantació del senyal (spoofing) per part de les forces russes; és a dir, a l’emissió de senyals de navegació falsos per fer creure a un dron que era un lloc diferent del lloc on es trobava. Un segon aparell va recollir Kolobok, però les interferències russes el sacsaven d’un costat a un altre, explica. El soldat va arribar viu, igual com hi arribà un segon, Izium, quatre dies després.

Substituir un risc per un altre

Després va arribar el torn de Donbas. “Vint minuts i ja ho tindrem”, li va dir el comandant.

Donbas sabia què podia anar malament. “Podrien haver abatut el dron. Es podria haver estavellat”, diu. “Però és un risc que acceptes. Si no ho fas, et podriràs en aquell búnquer.”

La primera nit li van dir que la màquina s’havia avariat. Les bateries d’una parada de recàrrega estaven baixes, explica KVN: un connector cremat havia impedit que es carreguessin del tot. La nit següent li van dir que feia massa vent.

El vol fins a Donbas va ser “tens”, diu KVN. Les interferències van tallar la connexió a internet del dron de bon començament, i el vídeo s’interrompia contínuament. L’enllaç de control, que necessita molta menys amplada de banda, va resistir. Durant prop d’un 30% del trajecte, l’aparell va volar sense imatge i es va haver de guiar exclusivament pel mapa, mentre la suplantació del senyal sacsava el dron de banda a banda, i amunt i avall.

KVN volava baix i de pressa per no ser detectat. Els drons que més tem són els que funcionen amb cable de fibra òptica, cosa que fa que l’enllaç de control sigui immune a les interferències de ràdio. “Tan sols els veus quan els tens just davant, o no els arribes a veure mai”, diu. La tripulació encara no se n’ha trobat cap.

Opció d’últim recurs

Nastenko s’imagina un futur en què aquesta mena d’operacions de rescat siguin la norma, no pas l’excepció. El seu objectiu, diu, és aconseguir dos equips més d’aviació mèdica per al regiment i, més endavant, un batalló sencer capaç de donar servei a unes quantes brigades més.

La formació de les tripulacions recau en KVN, que ha pilotat les tres missions del regiment. Vindran més pilots, que començaran aprenent amb els Vampire abans de passar a l’StarGate. Al regiment li calen de tres a cinc tripulacions, diu, i cadascuna ha de poder fer una missió diària pel cap baix. Ni l’exèrcit ni els representants de SkyFall no han volgut revelar quants StarGate té l’exèrcit ucraïnès, però l’empresa diu que cadascun costa 50.000 dòlars pel cap baix.

Un representant de l’empresa diu que el dron no és cap panacea, i que és pensat per als llocs on no poden arribar uns altres mitjans d’evacuació. SkyFall també preveu de tenir un equip d’evacuació propi, que volarà a petició de l’exèrcit ucraïnès i sota el seu comandament.

Gurzuf Defense, l’empresa que va fer la primera evacuació amb dron per a l’exèrcit ucraïnès mitjançant un aparell modificat, no creu que aquesta mena d’operacions es puguin arribar a fer a gran escala. Pavlo Feldblium, cofundador de l’empresa, diu que, ara com ara, parlar de milers de vols d’aquesta mena és fer ciència-ficció. “Els riscs de transportar un ferit per via aèria són massa alts.”

Aquesta mena d’operacions, explica, continuaran essent un últim recurs, “quan ja no quedi cap més possibilitat de salvar una persona”.

Una segona oportunitat

Donbas continua ingressat a l’hospital, però ja camina amb crosses; un centre de rehabilitació de Kíiv, on viu, li va trucar fa poc per oferir-li de començar a treballar en la seva pròtesi. Quan li pregunten si se sent alleujat, respon: “Ho dius de broma? Sóc als núvols.” Diu que ha tornat a néixer.

Però, alhora, no pot evitar de pensar en els ferits atrapats al front. En una altra posició, explica, dos soldats que no poden caminar encara esperen de ser rescatats, i n’hi ha un que ha perdut les dues cames. Donbas espera que els qui el van rescatar a ell també els puguin treure.

El seu company també continua al front. No està ferit, però no li és fàcil de sortir-ne, diu Donbas. Hi ha mines escampades pels camps, i els soldats russos apareixen del no-res. Els comandants li han ordenat que es traslladi a un altre búnquer, però de moment s’ha de quedar allà on és.

No és estrany, diu Donbas, que afegeix: “On vols que vagi?”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb