Blocus, TikTok i comptes anònims: qui hi ha rere els aldarulls i saqueigs de Barcelona?

Els Mossos d’Esquadra investiguen qui hi ha darrere la convocatòria que ahir va desembocar en greus aldarulls, saqueigs i destrosses al centre de Barcelona. La mobilització es va organitzar principalment per les xarxes socials, especialment TikTok, mitjançant perfils anònims vinculats a l’etiqueta Blocus, que pretenien reproduir les protestes i els incidents registrats aquestes darreres setmanes a l’estat francès. Malgrat això, la policia catalana no ha identificat, ara com ara, cap organització concreta que dirigís els participants.

La comissària en cap dels Mossos d’Esquadra, Sílvia Catà, ha explicat, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que investiguen l’origen d’aquesta xarxa de perfils. “Estem treballant i monitorant per saber qui hi ha darrere d’aquesta xarxa”, ha dit. Segons Catà, els participants volien emmirallar-se en les mobilitzacions franceses, però els fets de Barcelona no responien a una protesta amb reivindicacions definides, sinó a grups que es van concentrar per cometre actes vandàlics.

La convocatòria es va començar a escampar, pel cap baix, el 20 d’octubre, quatre dies abans dels aldarulls. Segons una investigació de 3CatInfo, els primers cartells van aparèixer a TikTok amb el nom de “Blocus Barcelona” i cridaven a concentrar-se dissabte a la plaça de Catalunya. Els missatges, escrits en castellà, feien referència a la qualitat de l’educació i als instituts, però no concretaven cap reivindicació ni identificaven cap sindicat o organització estudiantil responsable de la protesta.

Els aldarulls han causat 128 detinguts, més de la meitat menors d’edat, i centenars de persones identificades. També hi ha hagut catorze agents dels Mossos ferits i un de la Guàrdia Urbana. Els incidents han afectat una vintena d’establiments comercials i han causat nombroses destrosses.

De TikTok a WhatsApp i Telegram

Els cartells de Blocus es van difondre mitjançant comptes anònims, molts dels quals havien estat creats pocs dies abans i tenien pocs seguidors. Alguns incloïen codis QR que permetien d’accedir a grups de WhatsApp, en què es van aplegar centenars de participants. Posteriorment, les converses es van estendre a Telegram i Instagram, on es van compartir més convocatòries i instruccions.

Entre els missatges que circulaven hi havia indicacions sobre com anar vestit, què calia portar i com actuar davant la policia. Alguns recomanaven roba negra i passamuntanyes, i esmentaven material com ara esprais, bengales i extintors. També hi havia missatges contradictoris: mentre uns participants demanaven que la protesta fos pacífica, uns altres parlaven obertament de saquejar establiments comercials.

També s’havien detectat crides semblants a altres ciutats, com ara Madrid, Alacant i Bilbao.

Barna Centre ja havia advertit els comerciants

Les convocatòries no havien passat desapercebudes per als comerciants del centre de Barcelona. L’associació Barna Centre havia fet arribar dissabte un avís preventiu als seus associats en què alertava de les crides a reproduir els incidents de l’estat francès i advertia del risc de saqueigs.

En el comunicat, l’entitat explicava que s’havien detectat convocatòries en grups tancats de WhatsApp i Telegram per a mobilitzar-se en unes quantes ciutats, entre les quals Barcelona. També advertia que es donaven instruccions als participants perquè anessin vestits de negre, es tapessin la cara i portessin material com ara guants i bengales. En alguns missatges, fins i tot es feien crides explícites a atacar establiments comercials, especialment grans superfícies, i a respectar els petits negocis.

De fet, alguns dels missatges difosos a TikTok assenyalaven possibles objectius dels saqueigs, sobretot botigues de luxe del centre. La policia també tenia coneixement de les convocatòries i havia adoptat mesures preventives. L’Ajuntament de Barcelona havia retirat, entre divendres i dissabte, alguns contenidors i elements del mobiliari urbà que podien ser utilitzats durant els incidents.

Grups criminals organitzats?

Catà ha remarcat que els incidents no es poden equiparar a una mobilització reivindicativa. “No són col·lectius de joves o de persones amb voluntat de manifestar-se per reivindicar cap dret. Són persones que s’agrupen en grups molt petits i fan actes vandàlics”, ha explicat. Segons la comissària en cap, els participants actuaven de manera desorganitzada i la violència que van exercir va sorprendre els agents.

“És bastant inexplicable”, ha reconegut Catà, que ha assegurat que no es tractava d’una manifestació com les que habitualment protegeixen els Mossos. La cap de la policia catalana també ha dit que no hi ha indicis, ara com ara, de la participació de grups criminals organitzats. La investigació se centra a identificar els responsables de la convocatòria digital i a analitzar el perfil dels detinguts per mirar d’entendre l’origen dels incidents.

La incògnita principal és si la convocatòria va sorgir espontàniament d’un conjunt de perfils anònims o si hi havia algú interessat a promoure els aldarulls. L’expert en xarxes socials Marcelino Madrigal ha assenyalat, en una entrevista a RAC1, indicis que podrien apuntar a una actuació deliberada, com ara l’ús de comptes reciclats, els canvis d’identitat dels perfils i l’eliminació de continguts.