Els unionistes maniobren per vetar al nord d’Irlanda una llei per a garantir l’ensenyament en irlandès

Els partits unionistes del nord d’Irlanda han impulsat una maniobra parlamentària per a blocar una llei que pretén reforçar l’ensenyament en irlandès a les escoles. El Partit Unionista Democràtic (DUP), amb el suport del Partit Unionista de l’Ulster (UUP) i la Veu Unionista Tradicional (TUV), ha recorregut a un mecanisme de vet per a impedir que prosperi una proposta del Sinn Féin destinada a garantir que els centres educatius que ensenyen en irlandès disposin de prou professors i personal per a atendre una demanda creixent.

La iniciativa, presentada pel diputat del Sinn Féin Pat Sheehan, faria que el Departament d’Educació nord-irlandès hagués d’elaborar un pla de personal específic per a les escoles en llengua irlandesa. L’objectiu és abordar la manca de docents i garantir els recursos humans necessaris per al funcionament d’aquests centres, que escolaritzen uns 7.000 alumnes.

Per a frenar-la, el DUP ha presentat una petició de preocupació (petition of concern), un mecanisme previst en el sistema institucional nord-irlandès per a protegir els drets de les comunitats. Per a activar-lo, calen les signatures de trenta diputats de dos partits, pel cap baix. Si s’aplica, la votació requereix una majoria intercomunitària, amb el suport tant dels representants unionistes com dels nacionalistes. Això permetria als partits unionistes d’impedir l’aprovació de la llei encara que tingués el suport d’una majoria simple de l’assemblea.

El dirigent del DUP, Gavin Robinson, ha reconegut que la iniciativa forma part de la resposta del seu partit a allò que considera la “arrogància” del Sinn Féin en el conflicte per les desfilades de l’Orde d’Orange a Drumcree. Les tensions han augmentat arran de les protestes contra el pas d’una desfilada orangista pel carrer de Garvaghy, a Portadown, una zona de majoria republicana. La primera ministra nord-irlandesa, Michelle O’Neill, i més dirigents del Sinn Féin han estat interrogats per la policia en relació amb aquestes mobilitzacions.

Robinson ha assegurat que el seu partit utilitzaria els mecanismes institucionals al seu abast per a frenar l’agenda del Sinn Féin. El dirigent de la TUV, Jim Allister, ha justificat l’oposició a la llei perquè considera que afavoreix desproporcionadament les escoles en irlandès respecte de la resta de centres educatius.

El Sinn Féin denuncia un atac sectari contra la llengua

La primera ministra nord-irlandesa, Michelle O’Neill, ha reaccionat durament a la iniciativa i ha acusat els partits unionistes de voler impedir que els infants puguin estudiar en irlandès amb les mateixes garanties que la resta d’alumnes. Ha qualificat la maniobra de sectarisme flagrant i d’hostilitat contra la llengua irlandesa. “Fer servir aquest mecanisme per a negar als infants el suport que es mereixen és menyspreable”, ha denunciat.

O’Neill ha advertit que el Sinn Féin continuaria defensant els drets lingüístics malgrat l’oposició dels unionistes. En la mateixa línia, Pat Sheehan ha acusat el DUP de voler castigar els infants i les famílies per una disputa política amb el Sinn Féin. “Parlen de castigar el Sinn Féin, però no som nosaltres els castigats: són els infants que volen aprendre en irlandès, les seves famílies i les seves escoles”, ha dit.

⭕️ The DUP, TUV, and UUP have used a Petition of Concern to block a Sinn Féin Bill that would have ensured teachers and staff are in place in Irish-medium schools to meet growing demand.

Using the Petition of Concern to deny children the support they deserve is despicable.

It…

— Michelle O’Neill (@moneillsf) November 10, 2026

Sheehan considera especialment greu que es vulgui utilitzar un mecanisme concebut per a protegir les minories precisament per a perjudicar els drets d’una comunitat lingüística minoritzada. Ha denunciat que la iniciativa representa un abús de les eines institucionals de protecció de drets.

Les entitats de defensa de la llengua també han protestat. Conradh na Gaeilge ha considerat escandalosa la maniobra i ha advertit que pot perjudicar milers d’alumnes. Un dels seus representants, Conchúr Ó Muadaigh, ha remarcat que no hi ha res d’extraordinari a legislar per a garantir un tracte equitatiu a les escoles en irlandès.

El comissionat per a la llengua irlandesa del nord d’Irlanda, Pól Deeds, ha demanat que les necessitats educatives dels infants no quedin atrapades en disputes polítiques. Ha recordat que les escoles en irlandès arrosseguen dèficits històrics d’inversió i que el Consell d’Europa ja havia reclamat el 2024 una estratègia urgent per a contractar i formar professors capacitats per a ensenyar en aquesta llengua.

La reunificació d’Irlanda, a solament quatre punts

La polèmica coincideix amb la publicació d’una nova enquesta que revela que la distància entre els partidaris de mantenir Irlanda del Nord dins el Regne Unit i els defensors de la reunificació irlandesa s’ha reduït a només quatre punts percentuals. El sondatge, elaborat per LucidTalk per al Belfast Telegraph, indica que un 46% dels enquestats votaria per continuar formant part del Regne Unit, mentre que un 42% donaria suport a la reunificació d’Irlanda. El 12% restant es declara indecís. La diferència entre tots dos blocs s’ha reduït progressivament aquests darrers anys: era de deu punts el 2024 i de set punts el 2025.

El suport a la reunificació és especialment elevat entre els menors de cinquanta-cinc anys. Entre els enquestats de trenta-cinc anys a quaranta-quatre, un 48% és partidari d’una Irlanda unificada, mentre que un 42% prefereix mantenir la unió amb el Regne Unit. En canvi, entre els grups de més edat continua predominant el sentiment unionista. L’enquesta, feta entre el 29 i el 31 d’octubre amb 3.989 participants, també mostra les diferències sobre la convocatòria d’un referèndum. Un 69% dels votants unionistes considera que no s’hauria de fer mai, mentre que un terç dels nacionalistes voldria que es convoqués durant els dos anys vinents.