Per què França ha lluitat per retirar les sancions contra un dels oligarques més poderosos de Rússia?

The Washington Post · Ellen Francis, Beatriz Ríos i Catherine Belton

Brussel·les, Bèlgica. La Unió Europea aixecà la setmana passada les sancions imposades a dos dels homes més rics de Rússia. De tots dos, el nom més destacat és el d’Alixer Usmànov, que Brussel·les descrigué com “un dels oligarques preferits de Vladímir Putin” el 2022, quan els vint-i-set acordaren de sancionar-lo arran de la invasió russa d’Ucraïna.

La decisió es deu a una campanya de pressió francesa, englobada en un esforç més ampli per a negociar l’alliberament d’un grup de ciutadans francesos retinguts a l’Azerbaitjan. Ho expliquen dos diplomàtics europeus que, com més fonts esmentades en aquest article, accepten parlar anònimament amb The Washington Post d’afers diplomàtics confidencials.

La decisió final sobre les sancions –que s’ha allargat dies, atesa l’oposició d’alguns estats membres– ha endarrerit la renovació d’un paquet de sancions contra més de 2.600 persones i entitats pròximes al president rus, Vladímir Putin, i el Kremlin.

L’altre multimilionari rus retirat de la llista ha estat Mikhaïl Fridman. Per contra, les sancions contra centenars de persones més s’han prorrogat tres anys més.

La decisió ha estat durament criticada per Kíiv i algunes capitals europees, que han advertit que la retirada de les sancions contra Usmànov i Fridman podia comportar un efecte en cadena que acabi aigualint el règim de sancions europeu contra Rússia, en un moment en què el Kremlin ha intensificat l’ofensiva a Ucraïna.

Un diplomàtic d’Irlanda, el país que deté la presidència rotatòria de la UE, va dir que la decisió era producte “d’un equilibri difícil” i que la prioritat de Brussel·les era de mantenir el règim de sancions actual tant de temps com fos possible. La decisió, explicava, evita que la llista de persones i entitats sancionades esdevingui objecte de disputa, cosa que resulta especialment important perquè el bloc sol renovar les mesures contra Rússia cada sis mesos.

Tanmateix, el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Andrii Sibiha, ha qualificat la decisió de “vergonyosa” i ha afirmat que “és allò que Moscou cercava: la sensació d’impunitat”.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, també s’ha manifestat en contra de la mesura, tot afirmant que “no és l’hora que Europa faci regals a Rússia”.

El debat ha palesat la divisió sobre la qüestió russa entre els vint-i-set països que formen part de la UE, com també el risc que cada estat membre pugui obstaculitzar l’estratègia del bloc envers el Kremlin a còpia d’anteposar les seves prioritats als interessos comuns europeus.

La petició francesa de retirar Usmànov de la llista negra agafà de sorpresa els socis de París: fins aleshores, expliquen, els únics estats que havien pressionat per relaxar les sancions contra Rússia havien estat els països considerats més afins al Kremlin, com ara Hongria i Eslovàquia.

Luxemburg, on Fridman es troba en ple procés judicial, s’afegí a la petició francesa i demanà de retirar també l’oligarca de la llista negra en cas que se n’eximís Usmànov, segons que explica un dels diplomàtics europeus.

Usmànov, un ciutadà rus nascut a Usbèquia, és un dels oligarques més poderosos de Rússia: ha estat l’home més ric del país unes quantes vegades i durant més d’una dècada fou accionista de l’Arsenal, l’històric club de futbol londinenc. La UE i els Estats Units el sancionaren el 2022, poc després de la invasió russa d’Ucraïna.

Els Estats Units el van castigar per la “proximitat a Putin”. Usmànov diu que no té cap vincle estret amb el president rus i ha contractat un equip d’advocats per defensar el seu honor i impugnar les sancions de la UE.

Fridman, que va fer fortuna al sector petrolier i bancari, també ha provat de recórrer contra les sancions europees. L’any 2022, la UE n’anuncià sancions perquè el considerava “un dels principals financers russos i enllaç del cercle íntim de Putin”.

La Casa Blanca i el Tresor dels Estats Units no han respost les preguntes de The Washington Post sobre la retirada de les sancions europees contra Usmànov i Fridman.

Un diplomàtic francès explica a The Washington Post que el país té “una qüestió pendent específica en matèria de seguretat nacional” vinculada al cas d’Usmànov, però defensa que França continua essent “un dels estats més compromesos a l’hora d’apujar la pressió, amb els mitjans que calgui, sobre l’aparell militar rus i fer costat a Ucraïna”.

El govern del president francès, Emmanuel Macron, ha exercit un rol clau a l’hora d’impulsar la campanya europea per a armar Ucraïna i tallar les línies de suport financer del règim de Putin, incloent-hi la confiscació de petroliers acusats de transportar cru rus subjecte a sancions.

“Ningú no ho va veure a venir”, diu un diplomàtic europeu sobre la petició francesa: “Malgrat que se’n pugui justificar el motiu, estableix un precedent perillós.”

La petició de París s’ha produït pocs mesos abans d’unes eleccions presidencials que es preveuen molt disputades, amb la candidata ultradretana Marine Le Pen al capdavant dels sondatges. En el passat, Le Pen i el seu partit, Rassemblement National, havien estat acusats d’haver acceptat ajut financer de Rússia. Macron no s’ha pronunciat públicament sobre la sol·licitud francesa de retirar Usmànov de la llista negra.

Després de dies d’atzucac diplomàtic, Letònia –que s’havia oposat aferrissadament a retirar les sancions contra ambdós oligarques– accedí dimarts de la setmana passada a la petició francesa i s’abstingué durant la votació sobre el nou règim de sancions, que necessita l’aprovació –o l’abstenció– de tots els estats membres per a tirar endavant.

El primer ministre letó, Andris Kulbergs, va dir en un comunicat publicat posteriorment que la renovació del règim durant tres anys ajudaria a consolidar les sancions contra el cercle intern de Putin.

“Letònia s’ha oposat a l’eliminació de persones de la llista de sancions individuals per motius polítics i ha estat l’únic estat membre de la UE que s’hi ha oposat fins a l’últim moment”, va afegir Kulbergs en referència als casos d’Usmànov i Fridman.

La polèmica ha condicionat el debat polític a Letònia, que farà eleccions el mes que ve.

Fa temps que els estats bàltics, que fan frontera amb Rússia, pressionen per endurir el règim de sancions contra el Kremlin. Durant el transcurs de la guerra, els països occidentals han acordat uns quants intercanvis de presoners amb Moscou i, alhora, han aixecat certes sancions contra alguns ciutadans russos.

A alguns empresaris russos, per exemple, els han retirat les sancions després d’haver-hi presentat recursos per la via judicial o bé després d’haver trencat lligams amb el Kremlin. En el passat, la UE també ha retirat discretament de la llista certs ciutadans russos a fi d’evitar que el primer ministre eslovac, Robert Fico, o l’ex-primer ministre hongarès, Viktor Orbán, vetessin la renovació del règim de sancions sencer.

Alguns estats membres de la UE també han demanat de suavitzar les mesures contra l’economia russa, sobretot respecte del petroli i el transport marítim, sovint per respondre a necessitats econòmiques en l’àmbit nacional.

Les persones que fins ara havien estat retirades de la llista negra, tanmateix, eren molt menys poderoses –i de perfil molt més baix– que no pas Usmànov, que ha estat fotografiat amb Putin i ha rebut un guardó del president per “serveis prestats a l’estat rus”.

Usmànov es convertí en un dels homes més rics de Rússia gràcies a les participacions que va acumular als anys noranta en la indústria metal·lúrgica russa i, posteriorment, en el monopoli gasístic del país, Gazprom. Quan Putin arribà al poder, Usmànov ocupava un alt càrrec a Gazprom, del qual s’aprofità per a comprar una part important de la indústria metal·lúrgica russa a preu de saldo.

Fridman, ciutadà rus i israelià, ha demanat a Luxemburg milers de milions d’euros d’indemnització arran de la congelació dels seus actius al país. D’ençà de la invasió russa d’Ucraïna, el magnat ha provat de distanciar-se del seu imperi empresarial a Rússia, que inclou un dels bancs privats més importants del país, Alfa-Bank, i un gegant del sector de les assegurances, AlfaStrakhovanie.

Tot i haver dimitit del consell d’administració d’ABH Holdings –la societat matriu d’Alfa-Bank, amb seu a Luxemburg– el març del 2022, Fridman hi conserva una participació del 33%.

Fridman es traslladà de Londres a Moscou l’any 2023 perquè la justícia britànica el va acusar d’uns càrrecs que posteriorment li foren retirats.

Belton informa de Londres estant. Riley Beggin i Katherine Doyle, de Washington estant, han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb