S’ha mort l’actriu i activista Pepa Arenós

L’actriu Pepa Arenós Ardiaca (Barcelona, 1948) s’ha mort avui. Amb més de mig segle de trajectòria professional, va treballar en el teatre, el cinema, la televisió, la ràdio i el doblatge. Va formar part de la generació d’intèrprets que van impulsar el teatre independent català durant els darrers anys del franquisme i va mantenir tota la vida un fort compromís polític i cultural, primer amb l’antifranquisme i després amb l’independentisme.

Llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, va començar la carrera amb el grup de teatre independent El Camaleó. D’aleshores ençà, va desenvolupar una trajectòria extensa i diversa, tant als escenaris com en produccions audiovisuals. La seva feina també va abraçar la producció televisiva, el doblatge i la interpretació radiofònica.

En el teatre, va participar en muntatges com Una visita inoportuna, de Copi, dirigida per Jorge Lavelli, en què va compartir escenari amb Enric Majó i Francesc Orella, entre més actors. També va intervenir en Caos dempeus, de Véronique Olmi, una obra sobre les conseqüències de la guerra de Txetxènia, representada al Versus Teatre amb Maria Molins, Òscar Intente i Pep Planas.

La televisió va ser un altre dels seus àmbits de treball. Va intervenir en sèries com Tot un senyor (1989), en què interpretava Rita, Jet Lag (2001), Setze dobles (2003) i Ventdelplà (2005-2008), en què feia el paper de Rosalia. Al cinema va participar en films com La punyalada (1990), El embrujo de Shanghai (2002), de Fernando Trueba, i Inconscientes (2004).

També va tenir una llarga trajectòria com a actriu de doblatge, amb intervencions en nombroses produccions cinematogràfiques i televisives. A la ràdio, l’any 1986 va presentar el programa d’ecologia Línia Verda, a Ràdio 4, i va participar en diversos programes dramàtics, especialment a Catalunya Ràdio.

Implicada en la lluita per les llibertats

Més enllà de l’activitat artística, Arenós va tenir una participació activa en la vida política catalana. Durant el franquisme havia militat a Bandera Roja i va vincular la seva activitat teatral amb els moviments de resistència a la dictadura. Aquesta implicació la va dur a participar en un dels episodis més significatius de la transició: la Diada del 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera gran commemoració de l’Onze de Setembre autoritzada després de la mort de Franco.

Arenós va ser l’encarregada de presentar aquell acte multitudinari, celebrat a la plaça de Catalunya de Sant Boi. Durant la concentració, va advertir de la presència d’un helicòpter policíac que sobrevolava la plaça i va denunciar espontàniament la vigilància a què era sotmesa la manifestació, una intervenció que va ser rebuda amb aplaudiments.

Aquest compromís es va mantenir amb els anys. Durant el procés independentista, va participar en mobilitzacions i iniciatives culturals en defensa de l’autodeterminació i contra la repressió. Va ser vice-presidenta de l’entitat teatRe amb R de República i va intervenir en actes de suport als presos polítics.