La covid persistent podria afectar 250.000 persones a Catalunya, però només n’hi ha 14.000 casos registrats

Unes 250.000 persones podrien presentar símptomes compatibles amb la covid persistent a Catalunya, tot i que només consten uns 14.000 casos registrats. La covid persistent pot afectar diversos òrgans i manifestar-se amb símptomes com la fatiga, dificultats cognitives i alteracions en la regulació de la freqüència cardíaca o la pressió arterial.

Així ho recull un informe del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19, impulsat per ISGlobal i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Recerca (ACER).

El mateix informe recull l’experiència de les persones que conviuen amb la malaltia, que posen en relleu les dificultats per assolir-ne el reconeixement, les traves geogràfiques i econòmiques, els problemes per mantenir la feina o reincorporar-s’hi i les dificultats d’accés als mecanismes de discapacitat i protecció social. També remarquen l’impacte psicològic de la incertesa i de la manca de reconeixement dels símptomes.

Estimacions i diferències en el registre dels casos

Els experts parteixen dels casos confirmats i de la prevalença observada a la cohort COVICAT per estimar un mínim de 92.000 persones amb covid persistent al gener de 2021 a Catalunya. Amb l’augment de les infeccions, aquesta xifra hauria arribat com a mínim a 176.000 casos el juliol de 2022, tot i que actualment només n’hi ha uns 14.000 recollits al sistema sanitari. Amb les noves infeccions, la incidència de les variants Òmicron i la recuperació parcial d’alguns casos, calculen que unes 250.000 persones podrien tenir la malaltia. No obstant això, alerten que les dades només permeten estimar-ne l’ordre de magnitud i no l’abast exacte.

Prop del 23% de les persones infectades amb SARS-CoV-2 a les primeres etapes de la pandèmia van tenir símptomes que es van allargar almenys tres mesos. Dels afectats el 2021, el 56% deia tenir encara símptomes dos anys després.

La directora del programa covid persistent a l’Hospital Germans Trias i Pujol i coautora de l’estudi, Lourdes Mateu, ha remarcat que la diferència entre els casos estimats i els registrats “mostra que queda molt per fer per millorar el diagnòstic i el seguiment”.

Limitacions en la recerca i dificultats d’accés

L’informe assenyala mancances importants tant en la recerca com en l’atenció sanitària que ha “limitat” la creació de grans cohorts, els seguiments a llarg termini i els assaigs clínics.

A més, només hi ha una unitat multidisciplinària de covid persistent a Catalunya, a l’Hospital Germans Trias i Pujol. Altres serveis creats durant les primeres etapes de la pandèmia han deixat de funcionar i els bons models locals de gestió no s’han estès a la resta del territori. Segons els experts, aquest fet alimenta desigualtats territorials en l’accés a l’atenció.