Ultimàtum del Sindicat d’Habitatge d’Andorra: o acord o blocatge de la frontera per la Puríssima

El Sindicat d’Habitatge d’Andorra ha donat un ultimàtum al govern i als grups parlamentaris perquè assumeixin mesures urgents contra la crisi de l’habitatge. L’entitat ha presentat un document amb vuit reivindicacions que inclouen la protecció dels contractes de lloguer, la regulació dels preus i la garantia que ningú no sigui desnonat sense una alternativa residencial digna. Si no hi ha cap acord abans del 3 de desembre, el sindicat amenaça de blocar una de les dues fronteres d’Andorra durant el pont de la Puríssima, una mobilització que podria afectar el trànsit en un dels períodes de més afluència turística de l’any.

L’organització ha fet arribar les demandes a la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, amb qui té prevista una reunió aquesta tarda. L’objectiu és assolir un acord signat pel govern, el sindicat i els grups parlamentaris, especialment Demòcrates i Ciutadans Compromesos, que sostenen la majoria parlamentària. El calendari que planteja el sindicat és estricte. Abans del 13 de novembre presentarà una proposta d’acord detallada, amb les mesures concretes, les vies jurídiques per a aplicar-les i els terminis d’execució. Exigeix una resposta del govern i dels partits abans del 20 de novembre. Si no és satisfactòria, començarà a organitzar la mobilització fronterera, tot i que mantindrà oberta la negociació fins el 3 de desembre.

Segons el document, la protesta afectaria el pas de vehicles motoritzats per una de les dues fronteres del país, mentre que l’altra es mantindria oberta. D’aquesta manera, el sindicat pretén dificultar l’entrada i la sortida de vehicles i mercaderies, però no impedir-les completament. Si s’assoleix un acord, mantindria una mobilització que no afectaria el pas fronterer. “Després de tres anys de propostes, reunions i mobilitzacions que no han obtingut les garanties necessàries, hem iniciat aquesta pressió popular”, argumenta l’entitat, que considera que el govern no ha adoptat mesures prou contundents per a protegir els llogaters.

Vuit demandes per a frenar la crisi de l’habitatge

Entre les principals reivindicacions hi ha la protecció dels contractes de lloguer signats entre el 2022 i el 2024, que, segons el sindicat, han quedat fora de les garanties de la nova llei d’habitatge. L’organització reclama una modificació urgent de la normativa perquè aquests contractes tinguin el mateix règim de pròrrogues i límits d’increments que els signats entre el 2019 i el 2021. Vol que la reforma s’aprovi abans del 3 de desembre.

Una altra demanda central és impedir que cap persona hagi d’abandonar casa seva sense disposar d’un habitatge alternatiu digne, assequible i estable dins Andorra. El sindicat reclama un conveni que garanteixi aquesta protecció tant en els desnonaments judicials com en les sortides pactades amb els propietaris. Considera insuficients les solucions temporals, com ara hotels o pensions, i proposa que, mentre no es trobi una alternativa adequada, les famílies puguin continuar a casa seva amb les garanties legals necessàries.

La tercera gran reivindicació és la creació d’un índex de preus de referència per a regular els lloguers. L’entitat demana que el govern aprovi abans del 3 de desembre un decret que estableixi els criteris i el calendari per a posar-lo en funcionament. Aquest índex hauria de tenir en compte les característiques dels habitatges i el poder adquisitiu de la població, amb l’objectiu que, progressivament, esdevingui obligatori. El sindicat també exigeix una reforma de la llei d’arrendaments de finques urbanes per a donar més estabilitat als llogaters i evitar abusos dels propietaris, com ara l’anomenada trampa del fill, que consisteix a recuperar un habitatge amb el pretext de destinar-lo a un familiar. Entre les propostes que ha defensat anteriorment hi ha la possibilitat d’establir contractes indefinits com a norma general, tot i que ara reclama inicialment un compromís de revisió de la llei.

Les altres mesures inclouen la simplificació dels requisits per a accedir al parc públic d’habitatge, la retirada de l’exigència de consentiment del propietari en determinats tràmits d’immigració, més recursos per a l’Institut Nacional de l’Habitatge i els serveis socials i la creació d’un registre públic de la propietat i un cens complet dels habitatges. També reclama un estudi sobre la concentració de la propietat immobiliària al país.

Marsol veu marge per a negociar, però rebutja les amenaces

La ministra Conxita Marsol ha assegurat que el govern està disposat a estudiar algunes de les propostes, però ha advertit que serà difícil d’impulsar reformes legislatives de gran abast en el tram final de la legislatura.

“Si hem de fer algun ajust concret en algun tema, cap problema. Ara, fer coses molt importants a nivell legislatiu a les alçades que estem serà difícil”, ha dit. Marsol considera que, abans de fixar un calendari d’aplicació, cal determinar quines mesures poden assumir les parts i quines hauran d’esperar a la legislatura vinent. La ministra també s’ha mostrat contrària a l’amenaça de blocar la frontera. “Les amenaces no m’agraden. Jo crec que tots treballem pel bé del país i coses que el perjudiquen no són bones per a ningú”, ha advertit.

La titular d’Habitatge ha defensat les actuacions del govern durant aquesta legislatura i ha reivindicat les inversions en el parc públic, els ajuts per a comprar el primer habitatge i els incentius per a incorporar pisos al mercat. També ha assegurat que l’executiu treballa en un projecte per a vendre habitatges a preus assequibles.

Tres anys de mobilitzacions sense una solució definitiva

El Sindicat d’Habitatge considera que Andorra es troba en una situació límit, amb famílies que no poden assumir els increments del lloguer, persones obligades a abandonar el país i joves que no es poden emancipar.

L’organització, sorgida de les mobilitzacions del 2023, denuncia que la nova legislació no garanteix prou protecció als llogaters i acusa el govern de cedir a les pressions de la patronal immobiliària. També qüestiona que els ajuts al lloguer siguin la principal resposta a la crisi, perquè considera que poden acabar beneficiant els propietaris que imposen preus abusius. Malgrat l’ultimàtum, el sindicat insisteix que la voluntat és arribar a un acord i evitar el blocatge fronterer. “La gent no vol viure d’ajuts, vol viure en pau”, conclou el document tramès al govern.