La família de Guillem Agulló demana que l’estat el reconega com a víctima del terrorisme

La família de Guillem Agulló demana al govern espanyol que el jove assassinat l’any 1993 pel neonazi Pedro Cuevas siga considerat una víctima del terrorisme. Els pares i la germana de Guillem faran pública avui a Madrid el contingut de la carta que han adreçat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què exposen els motius pels quals asseveren que l’estat ha de considerar Guillem com a una víctima del terrorisme. En la carta, la família Agulló alerta del perill de la violència feixista que continua amenaçant la ciutadania.

“Volem que Guillem siga reconegut com a víctima del terrorisme per l’estat. Considerem que es mereix el mateix reconeixement que qualsevol altra víctima del terrorisme, i que la vida de Guillem no ha de valdre menys que la d’un guàrdia civil o la de qualsevol altra víctima que haja estat reconeguda per l’estat espanyol”, diu la germana, Betlem Agulló, a VilaWeb.

Guillem Agulló era un jove antifeixista i la família n’ha assumit el llegat tot continuant la seua lluita. “Per a nosaltres és molt important que es considere terroristes els grups i organitzacions d’extrema dreta. Eixe és el nostre objectiu”, diu la germana de Guillem.

Adhesions

A més de la carta al president i al ministre espanyols, la família Agulló presentarà una nota amb la signatura de més de dues-centes personalitats de tots els àmbits, cívics, jurídics, culturals i polítics que donen suport a la petició.

A la presentació d’aquesta acció, que es farà avui a Madrid, a més de la família Agulló, hi participaran dirigents polítics com Àgueda Micó, Vicenç Vidal, Gabriel Rufián, Alberto Ibáñez i Nahuel González. L’ex-senadora i membre destacada del PSOE Paca Sauquillo, germana d’un dels advocats laboralistes assassinats al carrer d’Atocha de Madrid, també els farà costat.

S’han solidaritzat amb la família de Guillem, i assistiran a la compareixença de premsa, familiars d’unes altres víctimes a mans de l’extrema dreta, com ara, Juan Carlos Cuervo, que és germà de Vicente Cuervo, un jove de vint-i-un anys militant de la CNT que l’any 1980 va ser assassinat al barri de Vallecas de Madrid per un individu militant de Fuerza Nacional de Trabajo, vinculat a Fuerza Nueva. Durant anys, aquest cas va romandre silenciat i oblidat, i no va ser fins el 2023 que l’estat el va reconèixer oficialment com a víctima del terrorisme.

La família Agulló també s’ha emmirallat en el cas d’Ángel Almazán, que va morir el desembre del 1976 després de rebre una pallissa brutal per la policia. Puntades de peu i cops de porra i de culata al cap quan ja era a terra el van deixar malferit el 15 de desembre i va morir uns dies després. Fins el 2010, l’estat espanyol no li va concedir la declaració de reparació i reconeixement personal en aplicació de la llei de memòria històrica. L’estat va reconèixer que Almazán havia patit repressió policíaca durant una manifestació i que els cops que havia rebut li havien causat la mort. Un germà d’Almazán, membre del Col·lectiu pels Oblidats de la Transició, també serà a la compareixença.

L’acte administratiu de sol·licitar al govern espanyol la declaració oficial de víctima del terrorisme l’han de fer els familiars de la persona morta, i la concessió l’ha de fer el Ministeri d’Interior.

El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, COVITE, que presideix Consuelo Ordóñez, ha inclòs el cas de Guillem Agulló en el mapa del terror que tenen a la seua web i que, d’ençà de fa poc, inclou també les víctimes de l’extrema dreta.

Montanejos, abril del 1993

A Guillem Agulló Salvador el mataren l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars). Era Setmana Santa i havia anat d’acampada amb els amics. La premsa conservadora del moment va qualificar l’assassinat de baralla entre joves. El judici que es va fer a l’Audiència de Castelló va transcórrer entre irregularitats i intents de befa i vexacions tant als amics com a la família de Guillem. L’assassí, Pedro Cuevas, un vell conegut de la policia, va ser condemnat a catorze anys de presó, però només en va complir quatre. I en eixir va reprendre la seua activitat neonazi. De fet, va ser el protagonista de l’anomenada operació Panzer, en què el van tornar a detenir i li van trobar tot de material amb simbologia feixista i unes quantes armes.

À Punt censura el film sobre Guillem

Tot això ho explica el film La mort de Guillem, produïda per SUICAfilms i Lastor Media, en coproducció amb À Punt Mèdia i Televisió de Catalunya. Es dóna la circumstància que la televisió pública valenciana va promocionar tot el cap de setmana passat que dilluns tornaria a emetre el film dins un cicle de cinema valencià. Però, just unes hores abans, hi va haver un canvi de programació i es va emetre un títol de Carles Alberola.

La direcció d’À Punt no va donar cap explicació i va atribuir el canvi a unes “qüestions de programació” que, malgrat la insistència d’aquest diari, s’ha negat a explicar amb un “no tenim res més a comentar”.

El grup parlamentari Compromís ha presentat una pregunta escrita a la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) sobre els motius de la suspensió de l’emissió de La mort de Guillem. Volen saber també si la suspensió té a veure amb l’anunci de la campanya per a reconèixer Agulló com a víctima del terrorisme.