Només un 15% dels nens parlen en català entre ells als esplais

El català és la llengua habitual de només un 15,4% dels infants quan parlen entre ells als esplais de cap de setmana, segons un estudi de Fundesplai. En canvi, és la llengua predominant en la comunicació dels monitors amb els infants (72,7%). L’informe també destaca que els esplais tenen un paper essencial en la lluita contra les desigualtats educatives i socials i són un dels espais de benestar emocional més importants per als infants i joves, per davant de l’escola i el barri.

L’estudi, elaborat pel Grup de Recerca Liberi de la Universitat de Girona, analitza la funció socioeducativa dels esplais de la Federació Catalana de l’Esplai i Fundesplai. Hi han participat 874 persones, entre infants, joves, equips educatius, famílies, agents educatius i antics monitors de 45 esplais.

El català, minoritari en les converses entre infants

L’informe analitza els usos lingüístics als esplais de cap de setmana i constata diferències importants segons els interlocutors. El català és la llengua predominant quan els monitors s’adrecen als infants (72,7%), mentre que un 11,4% fan servir tant el català com el castellà i un 15,9% parlen en castellà.

Quan són els infants que s’adrecen als monitors, l’ús predominant del català baixa al 55,7%. Un 28,7% fan servir totes dues llengües i un 14,8%, el castellà.

La situació canvia encara més en les converses informals. Només un 45,5% dels monitors parlen habitualment en català entre ells, mentre que un 22,7% fan servir totes dues llengües i un 31,8%, el castellà.

Entre els infants, el català és encara més minoritari: només un 15,4% el fan servir habitualment quan parlen entre ells, enfront d’un 46,2% que parlen en castellà i un 35,9% que alternen totes dues llengües.

Segons l’estudi, aquestes dades indiquen que l’esplai és un espai de contacte lingüístic en què el català exerceix de llengua de referència institucional, però té una presència desigual en les relacions informals.

L’informe també constata que els infants que participen en altres activitats extraescolars tendeixen a fer servir més el català. Això reforça la idea que l’accés a espais educatius estructurats afavoreix la integració lingüística.

Els esplais, un refugi emocional per als infants

Més enllà de la llengua, l’estudi destaca la importància dels esplais com a espais de benestar emocional. Els infants i joves els identifiquen com a entorns segurs, per davant de l’escola i el barri.

Un 89% dels infants i joves dels esplais de cap de setmana asseguren que s’hi senten respectats, acollits i no jutjats. Als esplais de diari, aquest percentatge és del 75%.

A més, només un 2,3% dels participants manifesten haver-se sentit discriminats a l’esplai per motius culturals o físics, mentre que a l’escola aquest percentatge arriba al 15%.

En el cas dels esplais de cap de setmana, algunes famílies expliquen que els seus fills hi han arribat després d’haver patit assetjament escolar o per recomanació de professionals.

L’informe atribueix aquest paper protector a la tasca dels monitors, que ajuden els infants a gestionar les emocions, fomenten l’escolta activa i la participació i promouen el respecte a la diversitat i les relacions entre iguals.

La proximitat amb els infants i les famílies també permet que els esplais detectin i previnguin situacions de risc o necessitats que poden passar desapercebudes en altres entorns.

En aquest sentit, els equips educatius dels esplais de diari consideren necessari de reforçar la formació dels monitors en salut mental, atenció a la diversitat i noves situacions de vulnerabilitat.

Una eina per a combatre les desigualtats

Una altra de les conclusions principals de l’estudi és que els esplais contribueixen a compensar les desigualtats socials i educatives, especialment els de diari, que acullen una proporció més elevada de famílies en situació de vulnerabilitat.

Més d’un 30% dels infants dels esplais de diari expliquen que hi van perquè la família treballa. Als esplais de cap de setmana, aquest percentatge baixa al 10%.

L’informe també destaca que els esplais ofereixen oportunitats educatives i socials als infants que tenen menys accés a recursos culturals. En aquests casos, les famílies i els participants perceben que l’activitat contribueix indirectament a millorar el rendiment acadèmic i afavoreix la inclusió.

De fet, un 50% dels infants i joves nascuts a l’estranger que participen en esplais de diari hi van amb l’objectiu de millorar el rendiment escolar. Entre els nascuts a l’estat espanyol, aquest percentatge és del 31%, dinou punts menys.

Els esplais també ajuden a compensar les desigualtats en l’accés a les activitats extraescolars i esportives. Les dificultats econòmiques impedeixen que moltes famílies puguin oferir aquestes activitats als fills, cosa que genera una bretxa educativa i social.

Segons l’estudi, un 33,5% dels infants dels esplais de diari no fan cap altra activitat extraescolar ni esportiva. Als esplais de cap de setmana, aquest percentatge és del 19,5%.

Per a aquests infants, l’esplai esdevé un recurs que facilita la conciliació familiar, permet d’accedir a nous aprenentatges i reforça la convivència.

Aquesta funció també és reconeguda pels equips educatius: un 96,7% dels monitors consideren que combatre les desigualtats educatives és un dels objectius centrals dels esplais.

Més reconeixement institucional i coordinació

L’informe també identifica uns quants reptes per a reforçar el potencial educatiu i social dels esplais.

Un dels principals és aconseguir més reconeixement institucional, especialment dels ajuntaments, amb una millora dels espais i recursos disponibles i més visibilitat de la tasca comunitària que desenvolupen.

També considera necessari de potenciar la coordinació amb les escoles, els serveis socials i la resta de recursos socioeducatius del territori. Segons Fundesplai, aquesta col·laboració permetria d’ampliar l’impacte de l’activitat educativa i social dels esplais i millorar la detecció i prevenció de situacions de necessitat o risc.