Se li acaben les excuses, al Suprem: l’amnistia d’exiliats i condemnats és imminent

Al Tribunal Suprem espanyol ja no li resta cap més excusa, i aquests pròxims dies haurà de fer efectiva, finalment, l’aplicació de l’amnistia als exiliats i als condemnats per malversació. Demà s’acaba el termini de cinc dies que tant el jutge Pablo Llarena com la sala penal del Suprem van donar a les parts en la causa contra el Primer d’Octubre perquè diguessin si la sentència del Tribunal Constitucional que ordena l’aplicació de l’amnistia a Dolors Bassa és extensible a tots els altres demandants, és a dir, a Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull, però també als exiliats: el president Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Llarena ja va retirar provisionalment les ordres de detenció dels exiliats, que ara mateix ja poden tornar, però que prefereixen mantenir la cautela, atesos els advertiments d’advocats com Gonzalo Boye. Però la situació de provisionalitat té els dies comptats.

Tan bon punt Llarena i la sala del Suprem disposin de les al·legacions de totes les parts, haurà de prendre una decisió que és inevitable, atesa la contundència i la claredat de la sentència del TC sobre Bassa, en què no quedava cap marge d’interpretació perquè s’apliqui l’amnistia a l’ex-consellera i a tots els altres perseguits o condemnats per malversació per l’1-O. Si serà a final d’aquesta setmana o la vinent, dependrà del Suprem, però ja no pot allargar-la gaire més. De fet, el tribunal ja ha fet córrer, mitjançant 3Cat primer i El Confidencial, després, que tots seran amnistiats abans del calendari de presentació i proclamació de candidatures per a les eleccions espanyoles del 29 de novembre, és a dir, entre el 21 i el 26 d’octubre.

Això facilitaria que els dirigents de l’1-O encara inhabilitats s’hi poguessin presentar com a candidats, tot i que ara mateix cap no ho preveu; el president d’ERC, Oriol Junqueras, pensa, en tot cas, a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2028. I els exiliats, que, en principi, ja poden tornar ara per la decisió de Llarena de deixar sense efecte les ordres de detenció, tindran la porta definitivament oberta. Però ara ja va quedant clar que el retorn no serà pas conjunt, per les diferents circumstàncies personals i polítiques de Puigdemont, Comín i Puig.

El president ja va decidir, fa temps, que no tornaria pas amb una ordre de detenció aixecada, sinó amb l’aplicació de l’amnistia. I, tot i que aquest moment pugui arribar abans d’una setmana, no tornarà fins passades les eleccions del 29 de novembre, perquè no vol que el retorn de l’exili del president del Primer d’Octubre quedi condicionat ni diluït pel context electoral espanyol. I perquè el retorn no sigui el del president de Junts, sinó el del president de la Generalitat a l’exili.

Tant Lluís Puig com Toni Comín, en canvi, han anunciat que el seu retorn serà abans, tot i que encara no han concretat exactament el dia. Puig sempre ha dit que tornaria amb l’ordre de detenció aixecada, sense que el Suprem fes el pas definitiu d’amnistiar-lo, i en aquesta entrevista a VilaWeb d’aquest cap de setmana donava a entendre que ja seria present, com a diputat, al ple del parlament de la setmana vinent. Toni Comín també va anunciar que no trigaria gaire a tornar i que, tan bon punt sigui amnistiat, ho farà –tal com va avançar a VilaWeb ara fa dos anys– per anar a Madrid a prometre la constitució i, així, exercir plenament el càrrec d’eurodiputat.

Malgrat els escarafalls de Vox –que, per primera vegada en nou anys, lamenta i deplora les decisions de Llarena–, el pes de l’amnistia, avalat judicialment per Europa i pel TC, s’imposa i ens aboca als darrers dies de l’exili de l’octubre del 2017.