Un xic d’optimisme per als mesos vinents

Aquest matí, l’INE ha fet públiques les xifres definitives de la comptabilitat del segon trimestre. Ens diuen que l’economia espanyola manté el seu ritme de creixement, encara que amb una composició com més va més sostinguda en la demanda interna. El PIB va créixer d’un 0,7% entre l’abril i el juny respecte del trimestre anterior i d’un 2,6% interanual. La xifra trimestral confirma l’avançada al juliol i millora d’una dècima el creixement registrat durant els tres primers mesos de l’any.

No obstant això, i aquesta és la gran novetat, l’INE ha rebaixat en una dècima la taxa interanual, del 2,7% estimat inicialment fins al 2,6%. El principal canvi apareix en la composició del creixement. La demanda estatal va aportar 1,1 punts a l’avanç trimestral del PIB, mentre que la demanda externa va restar 0,5 punts. En l’estimació publicada al juliol, l’INE calculava que el sector exterior havia contribuït positivament amb una dècima.

De retruc, això vol dir que l’economia catalana ha crescut una mica més de pressa que no pas l’estatal, concretament quatre dècimes i no pas tres, com es calculava fins ara, en el primer semestre. Una dècima és poc, però ens diu que el creixement es manté a casa nostra més ferm. Recordem que l’economia catalana ha augmentat d’un 3% interanual durant el segon trimestre del 2026, segons que va confirmar la setmana passada l’Idescat. El creixement s’explica principalment per l’evolució de la demanda interna, que ha avançat un 2,5%, amb increments del consum de les llars, del 3,4%, i de les administracions públiques, del 3,2%. En canvi, la formació bruta de capital (inversió) ha disminuït d’un 0,5%. Així, la taxa de creixement del PIB català és quatre dècimes superiors a l’avanç de l’economia espanyola (2,6%), i se situa un punt i vuit dècimes per sobre de la taxa de la Unió Europea (1,2%).

De totes maneres, la notícia de la setmana sobre aquest punt és que l’OCDE ha fet públic que millora la previsió sobre l’economia estatal, que, al cap de l’any, creixerà més que no havien previst. Concretament, passen del 2,2% al 2,6%. En aquest cas, per a mi el més important són les quatre dècimes que pugen, més no que la xifra final de creixement. Ara bé, si pugen la previsió és per algun motiu. I, això, entre més coses, també afectarà l’economia catalana.

Cal veure, doncs, quins són els fets en què es basa l’organització internacional. Com a referència, val a dir que preveu un creixement econòmic mundial del 2,9% el 2026, enfront del 2,8% en la seva estimació anterior. És a dir que, malgrat la situació conflictiva, augmenta una dècima la seva estimació per a tot l’any. Recordem, però, que és força inferior al de l’any passat, quan l’activitat va créixer d’un 3,4%.

L’explicació que donen per a aquesta sorprenent alça és que “el creixement econòmic mundial s’ha alentit, però s’ha mantingut resilient”, afirmen en el seu informe trimestral. Entre els factors de resistència, els autors esmenten “les mesures discrecionals de suport governamental, l’ús parcial de matèries primeres substitutives i el recurs a les reserves de petroli”, i també, “el dinamisme persistent de les activitats relacionades amb la intel·ligència artificial”.

També, sorprenentment, l’OCDE ha revisat a l’alça la previsió de creixement del PIB de la zona euro per al 2026, i l’ha fixada en l’1,0%. Aquesta actualització representa una millora de 0,2 punts percentuals respecte de les projeccions publicades al juny (quan se situaven en el 0,8%). En aquest punt hi ha un aspecte que cal destacar. Dels quatre grans països de la zona euro, resulta que tres milloren quatre dècimes en la seva nova previsió. Em sembla una dada molt important, perquè una millora en aquests països és positiva per a les nostres exportacions, que en l’últim trimestre ha estat el punt feble de l’economia.

Els estats que augmenten la previsió són, a més de l’espanyol, l’alemany i l’italià, si bé, malgrat la millora de quatre dècimes, encara s’estimen creixements anuals molt baixos, al voltant de l’1%. El cas de l’estat francès és especial: li rebaixen tres dècimes i queda amb un creixement anual estimat del +0,4%. És un cas preocupant d’ençà de fa un temps, per diferents motius, però la realitat és que la seva activitat es troba en plena baixada.

En el cas espanyol no expliquen els motius de la revisió a l’alça, tot i que sí que assenyalen que la fortalesa de la demanda interna és un dels pilars fonamentals. No és sobrer recordar que aquesta fortalesa se sosté, en gran manera, per la reducció de la taxa d’estalvi de les llars i pel suport de les rebaixes fiscals i els ajuts del govern enfront de la crisi d’inflació.

Per cert, el principal contrapunt a la fortalesa de l’augment de l’activitat es troba en l’evolució dels preus. L’OCDE calcula que la inflació assolirà el 3,7% el 2026, quatre dècimes més que no pas en la seva previsió anterior, i se situarà en el 3,4% el 2027. En tots dos casos, Espanya quedaria per sobre de la mitjana de l’eurozona, per a la qual l’organisme preveu una inflació del 3% enguany.

Les pressions inflacionistes previstes tampoc no es limiten a l’energia i els carburants. La inflació subjacent, que exclou els components més volàtils (energia i aliments frescs), també manté una trajectòria elevada. L’OCDE calcula que assolirà el 3,4% a Espanya durant el 2026, cinc dècimes per sobre de l’estimació feta al juny. L’evolució estimada d’aquest indicador reflecteix que les tensions sobre els preus poden prolongar-se més enllà de l’impacte directe de l’energia.

Curiosament, la setmana passada, Funcas va fer públics els resultats de la darrera enquesta de previsions sobre l’economia espanyola, que fan cada dos mesos els centres d’estudis econòmics més importants de l’estat. I els resultats van ser molt semblants als que hem comentat de l’OCDE. L’estimació de consens per a enguany s’ha elevat dues dècimes percentuals, fins al 2,5%. Quinze dels dinou enquestats han modificat la seva previsió a l’alça, i cap ho ha fet a la baixa. Aquesta revisió a l’alça és fruit d’un millor més bo que no pas es preveia el segon trimestre i, en grau més baix, d’una lleugera elevació de la previsió de creixement per al tercer trimestre fins al 0,5% intertrimestral.

Quant a la composició del creixement del PIB per a enguany, apunten que l’aportació de la demanda estatal serà de 2,9 punts percentuals –dues dècimes més que no pas en l’anterior previsió–, mentre que el sector exterior restarà quatre dècimes –igual que en l’enquesta del juliol. S’han revisat a l’alça les previsions per al consum públic i privat, i també per a la inversió. Respecte del creixement de les exportacions i les importacions, els centres enquestats esperen que sigui de l’1,5% i 2,6%, respectivament, xifres inferiors a les recollides en l’enquesta anterior.

Quant a la valoració del risc, s’incrementa el nombre d’enquestats que creuen que el risc és a la baixa (és a dir, que el resultat final pot ser inferior a l’esperat), però la gran majoria considera que és equilibrat o a l’alça.

En definitiva, sembla que el panorama de l’economia espanyola per al segon semestre no és tan pessimista com les notícies que ens arriben cada dia sobre la situació geopolítica mundial podrien fer pensar. És una visió interessant, sobretot perquè aporta un xic d’optimisme per als mesos vinents. De totes maneres, no hem d’oblidar que els esdeveniments internacionals van a una velocitat tan alta que qualsevol espurna, aquí o allà, pot fer miques aquesta millora que ara es preveu.