Un Pérez Llorca interí esmerça dues hores a fer de candidat

Juan Francisco Pérez Llorca ha arribat al debat de política general sense la confirmació del seu partit que serà el candidat a les eleccions del 2027. Ha fet un discurs de dues hores per a explicar moltes mesures, plans i estratègies. A la legislatura li queden vuit mesos, un dels quals, el darrer, pràcticament ja no compta. Dues hores per a intentar construir la imatge d’un governant, d’un home d’estat que és, al mateix temps, un home de poble, que parla amb tothom i que fuig de la controvèrsia estèril. Per a això ja té el síndic a les Corts, Fernando Pastor, que pega a tort i a dret al PSPV i a Compromís siga quina siga la pregunta. I per això també té, com a portaveu del Consell Miguel Barrachina, responsable d’agricultura i monolingüe en castellà.

L’ànec coix

Ell, el president Pérez Llorca, que va accedir al càrrec el mes de desembre, ha volgut tapar l’interinatge davall tones de pàgines i de paraules. Dues hores i mitja per a evitar que l’oposició li puga fer la rèplica al matí i que puga aparèixer en els informatius del migdia de les televisions i de les ràdios.

Han estat dues hores per a prometre de tot. En una lectura desganada. Com per obligació. Abans de començar, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha emprat el síndic nord-americà de l’ànec coix per a descriure la situació del president. “Ve al debat agenollat davant Vox, i implorant que el facen candidat”, ha dit.

La secretària general dels socialistes, Diana Morant, que segueix el debat de la llotja de convidats estant, ha dit, en arribar a les Corts que aquest és el primer i darrer debat de política general de Pérez Llorca com a president. “Escoltarem un president que no mana”, ha dit.

Com fa habitualment, el president Pérez Llorca ha alternat el valencià i el català en el seu discurs, amb la típica diglòssia d’aquell que, quan ha de dir les coses importants, com els 55 anuncis els fa en castellà, i quan ha de parlar de la cultura, de la terreta o de la llengua ho fa en català.

“No mos fareu catalans”

Ha començat el discurs dient que la política és la millor manera que tenim els ciutadans per a conviure en llibertat i justícia. Ha recordat que l’any 2023 els valencians van triar un projecte de canvi i que ell el va arreplegar fa deu mesos per a continuar complint amb les promeses que van fer. I ha tornat a dir allò del diàleg, de tancar ferides i de rebaixar la crispació, uns trets amb què vol que quede configurat el seu retrat d’home tranquil. Només a la part final, quan els aplaudiments dels seus s’esllanguien i eren més mecànics, ha semblat que s’autotransportava a la plaça de bous per a fer el primer míting electoral, si és que finalment el PP el nomena. I llavors, ha adoptat un to per a arengar a les masses amb llocs comuns que es podrien resumir amb un “no mos fareu catalans” de llibre que semblava que anava adreçat als seus socis de Vox que se l’han mirat amb indiferència, mentre els seus sí que exacerbaven el suport i augmentaven els decibels dels aplaudiments. “La dignitat del poble valencià i les seues institucions la defensem. Demanem respecte. Som una comunitat amb història, amb una llengua peculiar que és el valencià, amb una cultura, unes institucions […] Tenim una identitat que no es pot comparar amb les altres […] Amb el Botànic, la Comunitat Valenciana era una sucursal d’altres territoris. Compromís es disfressava de valenciania per a convertir-nos en una colònia dels Països Catalans. Amb una mà agafaven la senyera i amb l’altra amagaven l’estela […] No ho aconseguireu mai! Ens tindreu davant!”, ha cridat en el moment de més eufòria i més previsibilitat del discurs.

“Gràcies, Vox”

Després de recordar tot allò del canvi, Pérez Llorca ha volgut tenir un record per a les víctimes de la gota freda. “A totes, ara i sempre”, ha volgut reblar, amb un Carlos Mazón que ha seguit el debat del seu escó estant.

I el segon record ha estat per a Vox, a qui ha agraït la capacitat de pactar. “Li pese a qui li pese, agraesc a Vox l’altura de mires”, ha dit, tot sabent que sense els vots del partit ultra no hauria estat investit ara fa prop de deu mesos, i tampoc no hauria aprovat el pressupost el mes de juliol. La indiferència en els diputats de Vox ha estat la característica més destacada en tot el seu discurs.

Un canvi imparable

A continuació ha fet un repàs a les promeses que diu que el govern d’un canvi que és imparable ha complert. Ha parlat de la llei de simplificació administrativa, ha dedicat molt de temps a presumir de la baixada de tota mena d’impostos “que permeten pagar menys a tots els ciutadans”, ha dit, i ha afirmat sense embuts que el País Valencià del 2026 és molt millor que el que es van trobar en juliol del 2023.

“Vull una comunitat que impulse el turisme, la pesca, les infraestructures, una comunitat que cree recursos per a sostenir els serveis públics, una comunitat preparada i segura per a afrontar les emergències”, ha dit, i ha començat a enfilar i justificar la llista de les 55 mesures.

Una és un pla per a invertir fins al 2028 2.459 milions d’euros en millores en la sanitat pública. El pla l’han batejat com “Avancem salut” i inclou la creació de més de 2.000 llits hospitalaris. “Això és gestionar la sanitat pública, no gestionar l’espera”.

En el discurs hi ha hagut algunes referències a la ministra Morant i candidata socialista a les eleccions del 2027. Morant somreia.

Abaixar més els impostos

Pérez Llorca s’ha referit als resultats desastrosos de l’informe PISA i els ha atribuït a la gestió del Botànic, a qui ha acusat de llevar hores de matemàtiques i llengua per a implantar projectes multidisciplinaris a les aules. El seu govern, diu, ha augmentat les hores d’aquestes dues assignatures per a revertir-ho. A continuació ha recitat amb una certa excitació una llista de centres escolars que diu que s’han inaugurat en aquesta legislatura i els ha relacionats amb el pla Edificant. La majoria d’aquests centres ja estaven començats quan el PP va arribar al govern. El pla Edificant el van cancel·lar i fa molt poc que un jutjat ha dictaminat que no hi havia motiu per a fer-ho.

El president s’ha referit als impostos de manera constant i ha parlat de l’infern fiscal. “Abaixar impostos funciona”. Ha fet diversos anuncis com ara la quota zero per als autònoms joves durant dos anys. Deduccions per a l’adquisició audiòfons i despeses veterinàries, una rebaixa del 10% en el cànon de l’aigua i una reducció lineal del 3% de totes les taxes de la Generalitat. També ha anunciat una subvenció de mil euros en les despeses de notaria per als menors de trenta anys que es compren un habitatge, i 200 euros per a traure’s el carnet de conduir per als menors de 24. “El primer pis, el primer cotxe, el primer contracte”, així ha resumit el president, la seua política per a joves.

Sobre la recuperació després de la gota freda, el president ha recordat que han invertit més de 4.100 milions d’euros, 1.800 dels quals són per a les ajudes de 80.000 euros als familiars de les víctimes mortals. Ha recordat que el govern espanyol no ha fet el que tocava en aquest aspecte, i ha aprofitat per a fer una llista de greuges de les quals també ha responsabilitzat, amb molt d’èmfasi, Compromís.

Contra Pedro Sánchez i contra Compromís

“Tot el que hem fet ho hem fet amb una mà lligada a l’esquena. El govern de Sánchez no ha volgut o no ha pogut fer res per a nosaltres. Però el canvi és imparable i inqüestionable. Estem millor que en 2023, a pesar del govern de Pedro Sánchez”, ha reiterat. “No hi ha projecte per a l’estació central de València, pel túnel passant, pels passos a nivell, ens envien trens de més de vint anys que venen de Madrid. Ací no hi ha un pla de rodalia, però hi ha 200 milions per a millorar les Rodalies de Catalunya amb l’ajuda de Compromís”.

La part final del discurs de 54 pàgines l’ha dedicada quasi tota a aquest enemic exterior que necessita per a justificar bona part de les mancances de les seues polítiques. Ha barrejat la situació de Ceuta amb el transvasament del Tajo al Segura, amb el dèficit de policia espanyola. “És desolador pensar tot el que hauríem pogut fer si el govern central haguera tingut més sensibilitat”.

I ja al final, quan ha reivindicat tot allò de la dignitat del poble valencià en perill per l’enemic del nord, ha anunciat que reactivaran la comissió assessora del dret civil valencià que tota la legislatura han frenat i menystingut. “Defensarem el valencià que no pertany a cap partit, pertany al poble que el parla. No deixarem que s’apropien de la nostra llengua. Ningú esborrarà el que som”, ha dit per a acabar l’arenga final.

Després de dues hores de discurs, els seus s’han aixecat dels escons per a aplaudir un president que encara no sap si Madrid, el nomenarà per a continuar liderant el canvi que Carlos Mazón va començar el 2023. De moment, la reunió executiva del PP espanyol ha aprovat avui la celebració de molts congressos, però el del PP valencià, no.

Un dossier

Justament darrere la trona, en la vice-presidència segona de les Corts s’hi asseu una de les seues col·laboradores més estretes, Magdalena Maria González de la Red, casada amb David Serra, condemnat per Gürtel i a qui es coneix com el conseller número 12 i en l’ombra de Pérez Llorca. El seu nom surt en un presumpte dossier que avui circula de mà en mà per Madrid. I no té a veure amb l’estellesiana Rosa de Paper.