Espadaler: o governeu o plegueu

Dijous, a la segona sessió del judici contra els policies espanyols que van fer perdre un ull a Roger Español, la traductora jurada de català destinada a la sala va demostrar que no entenia el català –un fet absolutament sensacional. El detall, com a retrat de la situació que vivim, té una qualitat que cap bona novel·la no aconseguirà mai. L’advocada d’Òmnium, Laia Serra, va preguntar al cap de la unitat Camel, amb seu a Madrid, si havia participat en el disseny de l’operació del Primer d’Octubre. Una pregunta senzilla, d’aquelles d’escalfament, d’aquelles que es fan per temptejar el testimoni i veure com reacciona, si està nerviós o tranquil –res difícil d’interpretar lingüísticament. Però, sorprenentment, la traductora no la va entendre, la pregunta. La va fer repetir. I, en acabat, la va tornar a fer repetir. Va assajar-ne una versió aproximada i finalment va desistir de traduir-la. Un espectacle esperpèntic.

Els fets tenen –si voleu– un aire de vodevil, de comèdia televisiva d’aquelles per a distreure’t quan vols fer la migdiada, i que acabes pensant que el guionista s’ha excedit. Però allò que ve després ja no fa gens de gràcia ni admet cap mena d’indulgència. I estic sorprès que pràcticament ningú no ho haja enfocat així.

Allò que ve després és que el conseller de Justícia –l’ínclit Ramon Espadaler, que el 2001 ja era conseller d’Unió i seria capaç de ser conseller gairebé amb qualsevol partit, segons com bufe el vent– va fer unes declaracions sobre aquesta comèdia durant un acte de balanç dels dos primers anys de mandat de l’actual govern, a Vic. I, davant les càmeres, va qualificar el cas de “episodi absolutament lamentable”, afegint de seguida que havien telefonat a l’empresa adjudicatària del servei de traduccions i li havien requerit un conjunt d’informacions en quaranta-vuit hores. I encara va tenir el valor de dir que el govern actuaria “amb coherència” i que “amb els drets lingüístics no s’hi juga”.

Però entremig –sense canviar el to ni la posa– a Espadaler se li va escapar la frase que ho explica tot: “Estem lluny que aquest dret es pugui fer efectiu” –el dret de parlar en català als tribunals. Ara, curiosament, Espadaler no ho va dir com podria dir una cosa tan greu i transcendental un conseller, un home amb responsabilitat de govern, sinó que ho va dir com ho diria un tertulià de la ràdio, com si fos un observador extern, com si es tractàs d’un senyor que passava per allà i comentàs el temps que fa o que boniques són les flors de l’entrada.

I la diferència ho és tot. Ell és el conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, no pas un contertulià. I, precisament, la seua faena és aconseguir de suprimir la distància que hi ha entre el dret que tenim reconegut i l’efectivitat que no tenim –en això treballa o hauria de treballar. De manera que dir allò que va dir sense que se li moga ni un múscul de la cara fa la cosa realment insuportable.

Perquè, què ha fet el govern, exactament? Doncs ha telefonat a una empresa. Ha obert un termini. Ha demanat uns papers… La Generalitat, eh? La Generalitat, que és l’administració que paga el servei, que redacta el plec, que adjudica el contracte i que n’hauria de fer el seguiment, ara ens fa el paperot del client indignat. I pretén plantar-se davant l’escàndol amb el posat aquell del qui torna a la botiga una nevera que no va.

I no, això no pot anar així, de cap manera. Perquè l’empresa –per més malament que ho faça– no ha creat una administració de justícia que no entén el català. L’empresa, si de cas, hi fa negoci, que no és igual. Però que ningú no pretenga enganyar-nos ni desviar la polèmica: el desgavell no és el producte defectuós, ací el desgavell és tot el mercat. Ací el desgavell no és que una empresa encarregada de traduir no sàpiga traduir; el desgavell és que cinquanta anys després de mort Franco encara no es puguen fer judicis en català. És aquesta la qüestió. És aquesta la qüestió que el conseller no pot esquivar amb una frase dita de pressa.

Que el servei de traducció funcione malament és una qüestió contractual, que cal resoldre –evidentment que sí. Però que encara avui calga un servei de traducció perquè un ciutadà parle la seua llengua a sa casa, això és un problema polític majúscul –i un escàndol monumental. I és això que demana respostes polítiques que ni el conseller ni el govern volen entomar.

El documentat cinisme nacional del govern Illa es fa palès, per tant, no pas pel fet que el conseller no faça res, sinó pel fet que fa exactament la quantitat de soroll necessària perquè semble que fa alguna cosa.

L’escàndol de dijous era mediàtic, visible, cridaner, amb noms propis i càmeres demanant declaracions a la porta. I, per tant –pel conseller–, mereix quaranta-vuit hores de termini, una telefonada i una compareixença a Vic. En canvi, l’escàndol de cada dia, els milers i milers de ciutadans que a cada jutjat d’aquest país renuncien al català sense que ningú en prenga nota ni endolle les càmeres –perquè els ho suggereixen, perquè el jutge no l’entén, perquè el funcionari fa cara de gos, perquè el procediment ja és prou dolorós per a afegir-hi una batalla, perquè els fiquen la por al cos, directament–, aquest escàndol no mereix res. Ni terminis, ni compareixences, ni expedients, ni balanç. Ni cap mena d’exigència.

Diu el conseller etern que amb els drets lingüístics no s’hi juga. En això té tota la raó i jo li la done sense gens de recança. Estem d’acord, conseller. Ara, si amb els drets lingüístics no s’hi juga, o bé governeu i la canvieu, o bé dimitiu perquè no sou capaços de canviar una realitat que vós mateix dieu que és inacceptable.

PS. Aquesta nit comença la Lliga del Paraulògic. Els qui ja us heu registrat per jugar-hi o bé sou subscriptors de VilaWeb haureu rebut un correu a les dotze de la nit amb l’enllaç des d’on hi podeu participar. I aquells que no, durant tot avui, si hi voleu participar i no us hi heu registrat prèviament o no sou subscriptors, podeu anar a aquesta pàgina en què també trobareu l’enllaç per a participar-hi. Animeu-vos a demostrar les vostres habilitats lingüístiques i a passar una bona estona jugant amb usuaris de tots els Països Catalans.