“L’exèrcit no va fer res”: la violència dels colons israelians, explicada per la periodista que la va sofrir en persona

Abu Fal·lah, Cisjordània. Divendres de la setmana passada, desenes de colons israelians emmascarats van atacar –sense provocació prèvia– els veïns d’un poble palestí mentre provaven de collir olives, tot calant foc a les oliveres i apedregant els veïns palestins. L’assalt coordinat s’inclou en una tendència més àmplia: la intensificació de la violència colona a tota la Cisjordània ocupada.

Heidi Levine, una veterana fotoperiodista de The Washington Post, va ser una de les víctimes de l’atac. La professional, que duia un jupetí protector amb la paraula “PRESS” (‘premsa’) clarament marcada al davant i al darrere, va ser empesa a terra i va rebre nombroses puntades de peu; els colons també li van prendre les càmeres i el telèfon. Després de l’atac, Levine va ser traslladada a un hospital de la zona de Ramal·lah.

Els testimonis descriuen l’atac com una operació multitudinària i altament coordinada, perpetrada per desenes d’homes vestits de negre que van baixar a Abu Fal·lah d’un assentament colon pròxim, situat a la part alta d’un pujol. Un vídeo de l’incident corrobora el relat dels testimonis.

Levine descriu com un grup d’agressors la va atrapar, la va tirar a terra i la va agredir repetidament mentre provava de protegir-se’n. Un vídeo enregistrat per un altre periodista confirma el testimoni de Levine. “No paraven de clavar-me puntades i més puntades, probablement més de cinquanta”, explica.

Andrei Khrzhanovski, un blocaire que va enregistrar l’agressió, diu que els colons van agredir Levine a bastonades mentre els periodistes i els veïns es veien obligats a fer-se enrere.

Quan els nois del poble van fer retrocedir els colons, un periodista nord-americà, Jasper Nathaniel, es va atansar a Levine, amb l’ajut de més veïns, i la va allunyar del perill. Una volta els serveis mèdics palestins es van endur Levine a l’hospital, els agressors van tornar a la càrrega i van apedregar uns quants periodistes.

Les tropes israelianes van arribar poc abans de l’atac, segons que explica Khrzhanovski, cosa que tan sols va semblar embravir encara més els colons. Els soldats van llançar gas lacrimogen contra els veïns palestins, segons que explica, i “no van fer absolutament res amb els colons”.

L’exèrcit israelià investiga l’atac, segons que ha explicat la tinenta coronel Ariella Mazor, portaveu internacional en cap de les Forces de Defensa d’Israel (FDI). Els soldats desplegats a la zona, segons Mazor, van provar de dispersar una multitud molt nombrosa i violenta i no van veure l’agressió a Levine. Les FDI asseguren que continuen analitzant els detalls de l’operació.

“Hi havia molt de caos, molta gent”, va dir Mazor aquesta setmana. La policia israeliana també n’ha obert una investigació independent.

Mazor, en aquest sentit, ha dit que l’exèrcit era conscient de la gravetat de la violència dels colons, i que havia enviat batallons addicionals a Cisjordània per a mantenir-la a ratlla. “Qualsevol acte de violència contra persones innocents no reflecteix els nostres valors”, diu. “Ens n’ocuparem”, afegeix sobre l’actuació dels soldats.

Orin Ziv, un periodista que també va presenciar l’atac, explica que un palestí va resultar ferit pels trets de l’exèrcit.

Matt Murray, redactor en cap de The Washington Post, ha demanat l’obertura d’una investigació independent en un comunicat sobre l’incident publicat divendres de la setmana passada.

“Avui al matí, una fotògrafa del Washington Post, Heidi Levine, ha estat agredida per colons israelians mentre feia un reportatge a Cisjordània”, declara Murray. “[Levine] duia distintius visibles que la identificaven clarament com a periodista. Encara que ens tranquil·litza saber que ha rebut atenció mèdica i es troba fora de perill, ens indigna aquest atac injustificat contra una periodista que feia la seva feina, i instem les autoritats a obrir una investigació exhaustiva i fer-ne el seguiment adequat.”

Fa dècades que Levine cobreix conflictes sobre el terreny, primer al Llevant i, aquests darrers anys, també a Ucraïna.

L’atac es va produir deu dies després que uns colons haguessin agredit amb la culata dels seus rifles el fotògraf Jaafar Ashtiyeh, de l’Agence France-Presse, al poble d’Aqraba, al nord de Cisjordània.

Entre el gener i l’agost d’enguany, l’ONU ha documentat més de 1.600 atacs de colons que han causat danys personals i també materials. Segons l’organització, 76 palestins de Cisjordània, pel cap baix, han estat abatuts a trets per les forces israelianes o per colons d’ençà del 28 de febrer.

Els perpetradors, tanmateix, gairebé mai no tenen conseqüències penals per aquesta mena d’atacs. A l’agost, Israel va encausar un colon per l’assassinat d’un activista palestí. Yesh Din, una organització de defensa dels drets humans, diu que representa el primer encausament d’un civil israelià per aquesta mena d’atacs d’ençà del 2019.

El Consell Regional de Binyamin, una organització que agrupa els assentaments jueus de la zona, ha culpat l’Autoritat Palestina de la violència, tot acusant-la d’haver convocat “centenars d’anarquistes” per enfrontar-se als colons israelians de l’assentament de Meshulash. El grup al·lega que aquests “provocadors” van ser convocats a la zona per a “instigar topades amb el pretext de fer la collita”.

No obstant això, els periodistes que eren al lloc dels fets diuen que la violència va començar quan els colons van atacar, sense provocació prèvia i indiscriminadament, els veïns palestins que provaven de fer la collita, un modus operandi que s’ha tornat com més va més habitual a la Cisjordània ocupada. La collita d’olives, una tradició molt arrelada al territori i una font clau d’ingressos per a molts palestins, ha esdevingut un dels grans objectius de la violència colona.

El dia de l’atac, divendres passat, Levine es va trobar amb un grup de periodistes que s’havia citat prop dels olivars dels afores d’Abu Fal·lah cap a les 8.30, quan les famílies del poble solen fer la collita.

El risc de violència era alta, segons que explica Khrzhanovski, un activista i videoperiodista israelià d’origen rus conegut perquè documenta els atacs dels colons amb el pseudònim Andrei X. Khrzhanovski, en aquest sentit, explica que colons de l’assentament pròxim de Meshulash ja havien assetjat repetidament els veïns del poble les setmanes anteriors.

Els atacs ja havien començat quan els periodistes van arribar al lloc dels fets. A Turmus Ayya, el poble veí, els colons ja havien calat foc a cotxes aparcats al carrer, i del cim del turó circumdant es podien veure homes emmascarats que hi anaven arribant.

Jasper Nathaniel, un periodista nord-americà que informa sobre la violència colona, diu que l’atac de divendres va ser més greu i multitudinari que no era habitual. “En aquest cas vam poder veure de primera mà com es preparaven per a l’atac, n’hi havia dotzenes”, assegura.

Al cap de mitja hora, els homes van començar a baixar del turó. Un grup de més de cinquanta es va aturar a mig camí i va començar a calar foc als arbres i a apedregar els veïns que feien la collita, segons els testimonis. Els nois del poble s’hi van tornar, explica Khrzhanovski.

Els jeeps de l’exèrcit israelià van anar passant per la zona de tant en tant, segons Ziv, un periodista independent, però no van intentar de dispersar els atacants en cap moment. “De fet, això va embravir encara més els colons”, assegura.

Els homes es van precipitar cap a la plana, tot calant foc a més arbres pel camí. Poc després es van començar a sentir trets: els veïns i els periodistes van fugir i els colons els van perseguir uns 100 metres per la carretera.

En un moment de la persecució, Levine va ensopegar i es va quedar enrere. “Em van atacar i em van tirar a terra”, explica.

Uns metres enllà, Khrzhanovski va veure com els colons l’agredien a bastonades. Al cap d’uns quants minuts, els nois del poble van fer retrocedir els colons a pedregades i Nathaniel va poder rescatar Levine i dur-la fins al poble, on els metges la van fer pujar a una ambulància.

Poc després hi van arribar més soldats israelians: van aparcar al costat dels colons, que continuaven emmascarats i empunyaven pals i fones. Segons els testimonis, els soldats no van trigar a llançar gas lacrimogen contra els veïns palestins.

“L’exèrcit no va fer res per aturar els colons”, diu Ziv.

Hendrix informa de Londres estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb