“És extremadament perillós”: quatre anys després, Etiòpia torna a abocar-se al precipici de la guerra civil

Els rebels del Tigre atacaren dimecres unes quantes posicions del govern i prengueren el control de tres aeroports al nord d’Etiòpia. L’ofensiva arribava pocs dies després de la promesa de derrocar l’executiu, cosa que ha atiat les pors que aquest país africà torni a veure’s abocat a una guerra civil, tan sols quatre anys després de la fi de la darrera.

Les hostilitats responen a uns quants atacs amb drons perpetrats pel govern etíop contra l’estat del Tigre, segons els mitjans de comunicació del país, entre els quals un contra un comboi d’una ONG nord-americana que transportava ajut humanitari.

L’exèrcit del Tigre ha dit que els atacs responien a “l’ofensiva a gran escala i en múltiples fronts” del govern del primer ministre Abiy Ahmed, en què han participat “soldats d’infanteria, unitats mecanitzades, drons i mitjans de la força aèria”.

El govern, per la seva banda, ha acusat el Front Popular d’Alliberament del Tigre (TPLF) d’haver llançat una “ofensiva total” contra posicions de l’executiu als estats d’Afar i Amhara, a l’est del país. En un comunicat publicat abans-d’ahir, l’executiu assegurà haver repel·lit l’ofensiva del TPLF i reivindicà haver causat “pèrdues humanes i materials enormes” al “grup il·legal”, el qual acusà de “prioritzar la guerra a la pau”, però les tensions continuen.

“És evident que els dirigents polítics i militars del TPLF han dut la irresponsabilitat a cotes inaudites”, diu Getachew Reda, assessor diplomàtic del govern etíop, en declaracions a The Washington Post.

El Departament d’Estat dels Estats Units s’ha mostrat “profundament preocupat per aquesta escalada” i ha demanat a les parts implicades “que encetin immediatament un diàleg constructiu per a evitar més violència”. L’ambaixador dels Estats Units a Etiòpia s’ha declarat “decebut en veure que els dirigents del TPLF, als quals els Estats Units imposà sancions a començament d’any, han pres la decisió errònia de llançar una ofensiva a gran escala”.

“Rebutjar el diàleg i embarcar-se en una lluita que no es pot guanyar no beneficia de cap manera la població”, ha dit l’ambaixador, Ervin J. Massinga.

Més de mig milió de persones perderen la vida en la cruenta guerra civil que assolà Etiòpia entre el 2020 i el 2022. Aquell any, ambdós bàndols signaren un acord de pau a Pretòria, a Sud-àfrica, però les hostilitats es reprengueren d’aleshores ençà. Ara, segons que adverteixen els analistes, l’acord sembla que s’ha esfondrat definitivament.

“És com si la guerra s’hagués reprès, pràcticament”, diu Hassan Khannenje, director de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics HORN, de Nairobi.

Tesfaye Hailay fugí d’Etiòpia l’any 2022, d’on arribà a Kenya. Tornà al país ara fa dos anys, però ara li preocupa haver de tornar-se’n a anar.

“La situació és molt difícil”, declara a The Washington Post del Tigre estant. “Han suspès els vols, i temem que també tallin internet i les telecomunicacions.”

Algunes persones han començat a emmagatzemar provisions, explica Tesfaye, però moltes no s’ho poden permetre. “Ja vam viure una guerra fa uns anys, i molta gent va quedar sense estalvis”, diu. “No tenim coixí per a sobreviure’n a una altra.”

El conflicte començà com una lluita política entre el TPLF –que governà Etiòpia durant tres dècades, fins l’any 2018– i Abiy, que arribà al poder aquell mateix any com a membre del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop. Però, d’aleshores ençà, el conflicte ha anat virant cap a una pugna de caràcter marcadament ètnic.

Abiy, guardonat amb el premi Nobel de la pau l’any 2019 pel seu rol en la resolució del conflicte fronterer entre Etiòpia i Eritrea, ha estat acusat d’aleshores ençà d’haver violat els drets humans i civils dels etíops, i de comprometre l’ordre democràtic del país.

Els dirigents del Tigre, per la seva banda, han acusat el govern de “invasió i genocidi”.

“El nostre exèrcit continuarà la seva lluita per garantir que es protegeixin els drets, la seguretat, la sobirania i la supervivència del nostre poble”, ha dit el govern regional del Tigre en un comunicat. “Es demanarà al nostre poble, tant al Tigre com fora, que s’uneixi al nostre valent exèrcit”, afegeix el text, que insta “tot el poble a prendre les precaucions que calguin”.

Tesfaye diu que els rebels del Tigre han provat de reclutar molts joves del seu entorn, però que alguns s’hi han resistit. “A alguns joves no els interessa la guerra”, diu. “Creuen que les diferències es poden resoldre mitjançant el diàleg polític. Han vist els estralls de la guerra anterior, i no estan disposats a participar en aquesta.”

Diumenge de la setmana passada, un total de set grups –entre els quals, el TPLF– anunciaren que havien format l’Aliança de les Forces Populars d’Etiòpia per a la Supervivència. En un comunicat, qualificaren el govern d’Abiy de “amenaça existencial per als pobles d’Etiòpia” i afirmaren que tenien “el deure històric” de derrocar-lo.

D’ençà del 2022, assenyala Khannenje, el govern d’Abiy s’ha reforçat militarment: ha aconseguit drons i material divers dels nous aliats que ha fet al Llevant i el golf Pèrsic. Però aquest nou front unit, que inclou antics adversaris del TPLF com ara l’Exèrcit d’Alliberament Oromo i el Moviment Nacional Amhara Fano, marca un abans i un després en el conflicte, segons que expliquen els analistes. En aquest sentit, Khannenje creu que els milicians podrien voler aprofitar la guerra al Llevant per guanyar terreny i fer més pressió sobre el govern, atès que els conflictes regionals “sovint es tradueixen en una reducció del suport i la implicació a Etiòpia”.

“Per part dels rebels, crec que el càlcul és que podran guanyar terreny, i més ara que el risc d’intervenció és baix”, diu. “Saben que poden fer més pressió al govern, tant perquè faci concessions com perquè compleixi els acords de Pretòria, i fins i tot confien que quedi tan afeblit [pel conflicte] que caigui pel seu propi pes.”

Mentrestant, Etiòpia també està implicada en més conflictes regionals. Les Forces Armades del Sudan han acusat el govern de Abiy d’acollir en territori etíop un campament de les Forces de Suport Ràpid (RSF), el grup rebel que es disputa el control del país amb l’exèrcit sudanès. Etiòpia, per la seva banda, acusa Eritrea de donar suport als rebels del Tigre i entrenar-los per a una nova guerra al país. Per si no n’hi hagués prou, un conflicte entre Etiòpia i Eritrea podria acabar arrossegant-hi Egipte, i més ara que la disputa pel control del trànsit marítim a la mar Roja han atiat les tensions a la regió.

“Això és extremadament perillós”, diu Khannenje. “Si el conflicte s’escampa, és probable que comencem a veure una altra crisi de refugiats, però també el cop de gràcia definitiu als mecanismes regionals –i continentals– en matèria de resolució de conflictes.”

“Recordem que la regió i el continent han estat incapaços de resoldre el conflicte al Sudan, i afegir una nova capa de conflicte a Etiòpia tindrà efectes extremadament catastròfics […] Podríem assistir a una altra catàstrofe humanitària a Etiòpia que, fins i tot, podria ser més greu que no la del Sudan, atès que Etiòpia és un país amb 130 milions d’habitants.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb