Ràdio Associació recupera dos discs del 1938 de la seva Orquestra Simfònica, enregistrats en temps de guerra

Ràdio Associació de Catalunya ha recuperat i digitalitzat dos discos d’acetat enregistrats el 1938 per l’Orquestra Simfònica de l’emissora EAJ15-Ràdio Associació, quan n’era director titular el mestre Joan Pich Santasusana. L’entitat considera excepcional la troballa perquè els enregistraments es van fer en plena guerra del 1936-1939 i l’arxiu sonor de l’emissora va desaparèixer després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Els discos, localitzats per la família Pich Santasusana, es trobaven en molt mal estat i solament se n’ha pogut recuperar una part del contingut, però permeten tornar a escoltar fragments musicals i un discurs polític de l’època.

Els dos discos són d’acetat, de deu polzades, doble cara i 78 revolucions per minut. El material recuperat inclou fragments de ‘figenia in Aülis’, de Gluck; ‘Serenata Española-Cádiz’, d’Isaac Albéniz, i ‘Maruxa’, d’Amadeu Vives. La cara millor conservada correspon a un fragment de l’obra de Gluck, d’uns cinc minuts, mentre que la resta d’enregistraments presenten un nivell de soroll que en dificulta l’audició.

La troballa també té un valor documental pel que fa a l’ús dels discos d’acetat durant la guerra per enregistrar discursos polítics. Un dels discos conté part d’un parlament de Bibiano Fernández Osorio y Tafall, que va ser alt comissari de l’exèrcit de Terra de la República. El discurs, en castellà, fa referència a la defensa de Madrid i Catalunya, al cap de vint-i-dos mesos de guerra transcorreguts i a la lluita contra el feixisme.

El disc que conté el parlament havia estat ratllat expressament pels tècnics de Ràdio Associació i no estava etiquetat, però a contrallum encara es pot llegir la inscripció “DISCO MALO PARA TIRAR – SALVAR LA OTRA CARA QUE ES BUENA”. Segons les memòries del locutor Teodor Garriga, la “màquina d’enregistrar discos” de l’emissora permetia conservar discursos de personalitats dels dos bàndols del conflicte, entre els quals els de Lluís Companys, Josep Tarradellas, Carles Pi i Sunyer, Frederica Montseny, Manuel Azaña o Juan Negrín.

La recuperació dels enregistraments permet també reivindicar el paper que l’emissora va donar a la música. L’Orquestra Simfònica de Ràdio Associació es va consolidar a partir de 1935 i va arribar a tenir quaranta professors. Per la formació hi van passar músics i directors com Baltasar Samper, Joaquim Serra, Ramon Gorgué, Antoni Català, Francesc Palos i Joan Pich Santasusana, mentre que el concertino era Enric Casals, germà de Pau Casals.

Pich Santasusana va dirigir l’Orquestra Simfònica de Ràdio Associació des de finals de 1936 fins al gener de 1939. En total, va dirigir 187 concerts als estudis de l’emissora, a més de les actuacions públiques. Un dels darrers grans concerts amb públic va tenir lloc el 18 de desembre de 1938 al Teatre Olympia. El darrer concert es va fer el 21 de gener de 1939 i es va retransmetre en directe des dels estudis de Ràdio Associació, pocs dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.