Cal tenir sempre diners en efectiu a casa?

La iniciativa britànica Be Ready s’arrenglerava la setmana passada amb les recomanacions de França i el Japó, en el sentit de garantir que les llars puguin cobrir les necessitats immediates mentre els serveis d’emergència se centren en les situacions més crítiques. No es tracta d’anunciar una catàstrofe imminent, sinó de preparar-se per a les possibles conseqüències d’esdeveniments com ara tempestes, inundacions o interrupcions en el subministrament d’aigua, electricitat o xarxes de comunicació.

En definitiva, Londres pretén de convertir l’”estar preparat” en un costum habitual a les llars. Les autoritats britàniques proposen mesures senzilles, ràpides i sovint gratuïtes. L’objectiu és evitar que una interrupció temporal dels serveis essencials deixi, de manera immediata, una família sense capacitat per a alimentar-se, tenir il·luminació o contactar amb els éssers estimats.

Un dels productes que no poden faltar en el kit de supervivència són els diners en efectiu, per si la manca d’energia, per exemple, no permet de treure bitllets dels caixers i els altres sistemes habituals de pagament, com les targetes de crèdit o el Bizum, tampoc no funcionen. Vet aquí que els diners en metàl·lic, dels quals tantes vegades s’ha dit que havien de desaparèixer, els països ara els cataloguen com a bé de primera necessitat i els fan obligatoris en el kit essencial.

No hauria de ser considerat gens estrany, perquè ja ho fem de manera habitual en el nostre dia a dia. De fet, l’efectiu continua essent el 2026 el principal mitjà de pagament per al 57% de la població en les compres en establiments físics. L’ús es manté estable respecte del 2025. En canvi, els dispositius mòbils guanyen terreny com a mitjà principal, havent passat del 15% al 18%, i la targeta física baixa del 27% al 25%. Ho revela la cinquena edició de l’Estudi sobre hàbits en l’ús de l’efectiu 2026, publicat avui fa una setmana pel Banc d’Espanya.

L’estudi deixa molt clar que ja som conscients de les necessitats de l’efectiu, en un temps en què sembla que, cada vegada més, ho deixem tot en mans de l’electrònica. Som conscients que no ens podem refiar al 100% de la tecnologia i, al marge dels kits esmentats, la prudència ens aconsella tenir sempre efectiu a mà. La ciutadania manté la inclinació a portar diners a la butxaca, per si de cas.

Ho reflecteix, per exemple, el fet que el 92% de les persones enquestades, quatre punts percentuals més que no pas el 2025, refusi de viure en una societat sense efectiu. Amb tot, la meitat de la població fa servir només l’efectiu necessari per a afrontar les despeses quotidianes, la mateixa proporció que el 2025. No obstant això, augmenta en un any el percentatge dels qui conserven una quantitat per a afrontar imprevists, que passa del 32% al 36%, i dels qui guarden efectiu com a forma complementària d’estalvi, que creix del 8% al 10%.

Aquesta percepció concreta és coherent amb els avantatges que la ciutadania atribueix a l’efectiu. Així, el 71% en destaca la utilitat com a protecció davant fallades electròniques i fraus, respecte del 62% registrat un any abans. Vet aquí un salt molt important en el nombre de persones que han canviat d’opinió. Amb tota seguretat és degut a alguna mala experiència soferta durant l’any, en primera persona o en gent pròxima.

Hi ha un altre motiu important. El 67% valora la privacitat com un dels principals avantatges, onze punts percentuals més que no pas el 2025. És un fet que em sorprèn perquè, en certa manera, és contradictori amb el creixement de l’ús del Bizum, per exemple. Allò que ens diu és que preval la comoditat de pagar amb la mateixa andròmina que et permet de comunicar-te, llegir el diari i comprar a l’altra banda del món, més que no pas el temor de perdre intimitat. De totes maneres, és una dicotomia d’actuació, que no em queda gaire clara. Perquè també és un salt massa important en poc temps que sigui per a fer més pagaments de sota mà.

Evidentment, en les preferències juga de manera determinant l’edat de les persones. L’efectiu és, amb diferència, el mitjà principal usat entre els més grans de 65 anys. En canvi, els dispositius mòbils són els favorits per al 48% dels joves d’entre 18 anys i 24, respecte del 2% dels més grans de 65. La targeta bancària, en canvi, mostra un patró més homogeni entre generacions, amb percentatges d’entre el 19% i el 31%, segons el grup d’edat.

Tot això, respecte dels que han de pagar. I per als que han de cobrar? Què en pensen, els establiments? En principi, l’estudi apunta que l’efectiu s’accepta de manera quasi universal en els comerços, l’hoteleria i més serveis personals. La targeta física s’accepta en el 91% dels negocis i els dispositius mòbils, en el 87%. Els establiments perceben una evolució gradual cap a una utilització més elevada de mitjans electrònics. El 61% cobra la major part de les vendes amb aquests mitjans, cinc punts més que no pas en l’enquesta anterior. Per la seva banda, el percentatge d’establiments on l’efectiu representa la major part de la facturació es redueix del 39% al 31% en un any.

Aquests dos últims fets marquen una tendència ben definida, en favor dels diners electrònics. Aquí, malgrat tot el que es pugui pensar sobre la necessitat de l’efectiu, la pràctica diària de l’operativa deixa molt clar el camí que segueixen les preferències dels usos comercials.