S’empesquen una nova maniobra per a impedir l’amnistia de Puigdemont i Junqueras al Tribunal de Comptes

Amb la represa del curs judicial, passat el mes d’agost, Societat Civil Catalana vol que el Tribunal de Comptes mantingui la desobediència al Tribunal de Justícia de la UE i continuï sense aplicar l’amnistia a la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat acusats desviació comptable amb el referèndum de l’1-O. El Tribunal de Luxemburg va dictar sentència el 16 de juliol i va respondre al Tribunal de Comptes que l’amnistia era compatible amb el dret de la Unió i que el fet d’amnistiar tots aquests ex-alts càrrecs, entre els quals hi ha els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, Oriol Junqueras i diversos ex-consellers, no posava pas en risc els interessos financers de la UE. Però aquest òrgan jurisdiccional espanyol va negar-se a amnistiar-los, i va obrir un termini d’al·legacions a les parts per a determinar si l’origen dels cinc milions de les partides del referèndum i de l’acció exterior del govern provenen de fons europeus. I ara, Societat Civil Catalana, que és acusació, demana al Tribunal de Comptes que s’aclareixi quin és l’origen d’aquests diners, amb una manifesta voluntat dilatòria.

Perquè l’entitat espanyolista diu, d’acord amb un comunicat que ha fet públic, que “no es pot decidir sobre la llei d’amnistia fins que no s’hagin aclarit aquests extrems sobre el finançament”, i afegeix que “tot allò que es resolgui des d’ara es faci amb un ple respecte a les garanties del procediment: contradicció entre les parts i possibilitat real d’al·legar sobre qualsevol diligència que el tribunal decideixi practicar.”

Això, si el Tribunal de Comptes ho acceptés, allargaria molt el procediment. I contravindria la sentència del TJUE del 16 de juliol, que deia ben clarament que el termini de dos mesos per a aplicar l’amnistia que estableix la llei és perfectament vàlid i coherent amb el propòsit del text legal. Perquè no feia falta d’analitzar al·legacions ni proves de cap mena si els fets amnistiats entraven dins de l’àmbit objectiu de la llei, com és el cas.

Tanmateix, el Tribunal de Comptes es va empescar una maniobra per a evitar d’aplicar immediatament l’amnistia, i es va agafar a uns paràgrafs de la sentència segons els quals els interessos financers de la Unió inclouen no tan sols els ingressos dels estats membres que es posen a disposició del pressupost comunitari, sinó també les despeses previstes en aquest pressupost. I el Tribunal de Comptes insinuava (precisament ara, i mai abans durant tots els anys del procediment) que la despesa de l’1-O i de l’acció exterior es podria haver pagar amb diners provinents del pressupost de la UE i que, si fos així, potser no es podria amnistiar.

Societat Civil Catalana s’hi aferra ara i mira d’allargar la desobediència al TJUE, que ja va portar Puigdemont a denunciar Espanya a la Comissió Europea per incompliment de la sentència https://www.vilaweb.cat/noticies/puidgemont-denuncia-espanya-a-la-comissio-europea-per-incompliment-de-la-sentencia-del-tjue/. Aquests dies vinents, el Tribunal de Comptes haurà de decidir si continua aquesta desobediència, o si ho deixa córrer i aplica l’amnistia.