Alberta vota en una consulta si comença el procés per a independitzar-se del Canadà

La província d’Alberta votarà demà en una consulta que podria obrir el camí a la independència. Serà la primera vegada que aquest territori, ric en petroli i gas, sotmetrà a votació l’encaix dins el Canadà.

La votació anticipada ja ha començat i ha registrat una participació elevada. Durant els dos primers dies van votar 361.274 ciutadans, el 12,2% del cens, a un ritme superior al de les eleccions provincials. Paral·lelament, s’han registrat 658.000 sol·licituds de vot per correu, equivalents al 22,18% del cens. Aquestes xifres fan preveure una participació elevada, més pròxima a la d’unes eleccions que no pas a la de referèndums consultius, com els del 2021, en què va votar el 38,7% del cens.

La consulta consta de deu preguntes sobre qüestions polítiques, immigració, serveis públics i reformes constitucionals. La darrera és la que ha aixecat més expectació: “Alberta ha de continuar essent una província del Canadà o el govern d’Alberta ha d’engegar el procediment legal previst per la constitució canadenca per a convocar un referèndum vinculant sobre la possible separació d’Alberta del Canadà?” Els electors hauran de triar entre dues opcions: “Continuar formant part del Canadà” o “Començar el procediment legal per a convocar un referèndum vinculant sobre la independència”.

Les enquestes indiquen que una majoria clara dels ciutadans prefereix continuar dins el Canadà. Un sondatge publicat el 8 d’octubre situava en el 70% el suport a aturar aquest procés, i sols un 22% voldria prosseguir amb el referèndum vinculant.

Convocar la consulta, però defensar la unitat canadenca

La convocatòria ha estat impulsada per la primera ministra d’Alberta, Danielle Smith, dirigent del Partit Conservador Unit (UCP). Tanmateix, Smith defensa que Alberta continuï dins el Canadà i ha anunciat que ja havia votat anticipadament en favor d’aquesta opció.

“El Canadà encara pot funcionar. Solament hi hem de fer alguns canvis”, ha dit en un vídeo difós a les xarxes socials. Smith ha reconegut el malestar de molts ciutadans amb el govern federal, però considerava que les relacions havien millorat.

Advance polls are open until Saturday. Make sure to get out your vote in the referendum.

I’ll be voting for Option 1 to remain in Canada on question 10.

I’m voting Option 1 because standing up for Alberta and refusing to back down is working. The emissions cap is gone. C-69… pic.twitter.com/9HEHSjYEKc

— Danielle Smith (@ABDanielleSmith) October 14, 2026

La primera ministra ha demanat als electors que votessin en favor de les altres nou propostes de la consulta, que pretenen d’ampliar les competències provincials, especialment en immigració i serveis públics. Segons Smith, l’aprovació d’aquestes mesures podria reforçar la posició negociadora davant el govern canadenc.

La decisió de sotmetre la qüestió independentista a votació respon també a la pressió dels sectors sobiranistes del seu partit. Tot i que el suport a la secessió és minoritari entre el conjunt de la població, les enquestes indiquen que és considerablement més elevat entre els votants conservadors. Alguns estudis situen el suport a la independència entre els simpatitzants de l’UCP per sobre del 50%.

El petroli, els imposts i el malestar amb Òttawa

Alberta és una província de més de cinc milions d’habitants situada a l’oest del Canadà, entre la Colúmbia Britànica i Saskatchewan. És un dels principals motors econòmics de l’estat i concentra bona part de la indústria petroliera canadenca. El 2025 va produir prop del 84% del petroli del Canadà.

Aquest pes econòmic és un dels arguments principals del moviment independentista. Els partidaris denuncien que Alberta aporta més recursos a les finances federals que no pas en rep i acusen Òttawa d’imposar traves a l’economia amb regulacions ambientals que perjudiquen la indústria energètica. El malestar es va intensificar durant els governs de Justin Trudeau, sobretot  per les polítiques ambientals i les restriccions imposades durant la pandèmia. Amb l’arribada de Mark Carney al govern federal, les relacions han millorat en alguns àmbits, però les reivindicacions sobiranistes continuen presents.

Sobre això, cal remarcar que les reivindicacions no són solament econòmiques. A Alberta hi ha un sentiment històric de menysteniment polític d’Òttawa, conegut com a western alienation, que es fonamenta en la percepció que les decisions del Canadà són condicionades sobretot pels interessos de les províncies centrals, Ontario i el Quebec. A aquest malestar, s’hi afegeixen les diferències ideològiques amb els governs federals liberals i la reivindicació d’una identitat pròpia, vinculada al conservadorisme, la cultura rural i la defensa de les llibertats individuals.

Organitzacions com l’Alberta Prosperity Project han impulsat la campanya per la independència amb l’argument que un estat propi permetria de gestionar directament els ingressos del petroli, reduir la intervenció del govern federal i establir una política econòmica pròpia.

El professor de ciència política de la Universitat d’Alberta Jared Wesley explica que aquest sentiment té arrels històriques. D’ençà de la creació de la província, el 1905, hi ha hagut sectors que consideren que els territoris occidentals contribueixen desproporcionadament a l’economia en benefici de les regions centrals. Segons Wesley, aproximadament un 20% de la població dóna suport fermament a la independència. Tanmateix, hi ha un altre segment d’electors que podria impulsar el procés simplement com una manera de pressionar el govern canadenc per aconseguir més autogovern.

Carney intervé en la campanya i defensa la unitat canadenca

El primer ministre canadenc, Mark Carney, que es va criar a Alberta, també ha intervingut en el debat amb una intensa campanya en contra del referèndum, cosa que sorprèn perquè teòricament les enquestes ja mostren un resultat més que contundent.

— Mark Carney (@MarkJCarney) October 15, 2026

A united Canada is a stronger Canada. 🇨🇦 pic.twitter.com/YkiV4nMjti

— Mark Carney (@MarkJCarney) October 13, 2026

“No podem aconseguir res d’això si estem dividits. No es poden construir grans coses a partir de divisions”, va dir en referència als projectes d’infrastructures que impulsava el govern federal a Alberta. Carney va recordar les inversions anunciades en habitatge, la proposta de construir una línia ferroviària de gran velocitat entre Edmonton i Calgary i un nou oleoducte que connectaria els jaciments petrolífers de la província amb la costa del Pacífic. També va vincular la unitat canadenca amb la necessitat de fer front a les amenaces econòmiques i comercials dels Estats Units. “El Canadà s’enfronta a amenaces reals per a la nostra economia, la nostra seguretat i la nostra manera de viure. Hem de ser forts, i junts som més forts.”

La qüestió nord-americana ha esdevingut un altre element de controvèrsia. Dirigents de l’Alberta Prosperity Project han tingut contactes amb polítics i assessors republicans dels Estats Units, segons informacions publicades per Financial Times i The Globe and Mail, en un context marcat per les amenaces del president dels EUA, Donald Trump, d’annexionar-se el Canadà.

Els pobles autòctons, un obstacle jurídic per a la independència

El procés cap a una eventual independència ha anat acompanyat aquests darrers mesos de dues campanyes de recollida de signatures de signe contrari. La iniciativa independentista, impulsada per l’Alberta Prosperity Project, va aconseguir 222.597 signatures certificades, equivalents al 7,5% del cens electoral, i va superar el mínim legal exigit per a impulsar una consulta. Per una altra banda, la campanya Alberta Forever Canada, encapçalada per l’ex-vice-primer ministre provincial Thomas Lukaszuk, va obtenir 404.293 signatures certificades en favor de continuar formant part del Canadà, el 13,6% del cens.

Ara, un dels principals obstacles jurídics per a la independència són els drets dels pobles autòctons. Comunitats indígenes s’han oposat a la iniciativa perquè consideren que podria vulnerar els tractats que van signar amb la corona britànica abans de la creació de la província. De fet, el mes de maig un tribunal d’Alberta va concloure que l’organisme electoral provincial s’havia equivocat quan va autoritzar la recollida de signatures independentista sense haver previst una consulta prèvia als pobles indígenes afectats. El govern provincial ha recorregut contra aquesta decisió.

La controvèrsia va influir en la formulació de la pregunta que finalment se sotmet a votació. En lloc de demanar directament als ciutadans si volen que Alberta esdevingui un estat independent, la consulta demana si s’ha de començar el procés legal per a convocar un segon referèndum vinculant sobre la independència.

Què passarà si guanya l’opció independentista?

Si una majoria dels electors vota en favor de començar el procés cap a la independència, el govern de Danielle Smith s’ha compromès a impulsar els tràmits per a convocar un referèndum vinculant.

El procés, amb tot, podria topar amb entrebancs jurídics, sobretot per la necessitat de respectar i consultar els drets dels pobles indígenes. No els atorga dret de vet, però obliga les autoritats a escoltar-ne les objeccions i a adoptar, si cal, mesures per a protegir-ne els drets. Si el govern no compleix aquestes obligacions, els tribunals poden arribar a paralitzar o anul·lar passos del procés, tal com ja va passar amb la iniciativa de recollida de signatures.

Fins i tot si es convoca i guanya un referèndum d’independència, encara hi podria haver entrebancs importants. Després del referèndum del Quebec del 1995, el parlament canadenc va aprovar, l’any 2000, la llei de claredat, que estableix que, per a obrir negociacions sobre la independència, cal una pregunta inequívoca i una majoria clara, sense fixar-ne cap percentatge concret. Correspondria a la Cambra dels Comuns canadenca determinar si es compleixen aquestes condicions, tenint en compte tant el resultat com la participació. En canvi, l’independentisme quebequès ha defensat sempre que la meitat més un dels vots és una majoria suficient.

Si es complissin aquests requisits, caldria negociar la separació amb el govern federal i la resta de províncies, i reformar la constitució canadenca. Les negociacions també haurien d’abordar qüestions com ara el repartiment dels actius i els deutes, les fronteres i els drets dels pobles indígenes. És a dir, obriria un procés complex.

La consulta d’Alberta coincideix amb un nou impuls del sobiranisme quebequès, arran de la victòria electoral del Partit Quebequès del 5 d’octubre. La formació s’ha compromès a convocar un tercer referèndum aquesta legislatura, previsiblement el 2029.

A Alberta, la votació anticipada va acabar ahir i la jornada principal serà demà. Els col·legis electorals tancaran a les 20.00, hora local, i el recompte es farà manualment. La pregunta sobre la independència serà la primera que es comptarà i és previst que els resultats provisionals es difonguin poques hores després del tancament de les urnes.