L’Audiència espanyola absol Gonzalo Boye d’emblanquiment de capitals i falsedat documental

L’Audiència espanyola ha absolt l’advocat Gonzalo Boye dels delictes d’emblanquiment de capitals i falsedat documental pels quals havia estat jutjat en l’anomenada operació Mito, la macrocausa vinculada al narcotraficant gallec José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, que ha estat condemnat a disset anys de presó. La fiscalia antidroga demanava per a Boye nou anys i nou mesos de presó.

Me acabo de enterar por la prensa de mi absolución por parte de la Audiencia Nacional, una alegría inmensa.

Mi más profundo agradecimiento a mis abogados, a mi mujer, mis hijas, familia y equipo así como a todos aquellos que nos han apoyado a lo largo de estos difíciles años

— Gonzalo Boye (@boye_g) September 23, 2026

La secció tercera de la sala penal considera que no s’ha provat que Boye participés en l’elaboració dels contractes privats de compravenda de lletres de canvi i de préstec que es van presentar per justificar la procedència de gairebé 900.000 euros intervinguts a l’aeroport de Barajas el 6 de febrer de 2017.

La fiscalia sostenia que aquests documents havien estat confeccionats fictíciament per ocultar l’origen il·lícit dels diners i que Boye havia participat en l’operació. Els diners havien estat intervinguts quan eren transportats cap a Colòmbia i el ministeri públic els vinculava a l’organització de Miñanco.

La sentència, de 325 pàgines, descarta aquesta tesi. Segons el tribunal, no hi ha prou proves per a afirmar que Boye intervingués en la confecció dels documents. La sala atribueix l’elaboració dels contractes a l’acusat Manuel González Rubio, que els va lliurar a Boye perquè els presentés en l’expedient administratiu obert arran de la intervenció dels diners.

Un dels punts determinants de l’absolució és la valoració que el tribunal fa de la declaració de Manuel Puentes Saavedra, en què es fonamentava bona part de l’acusació contra Boye. La sala considera que alguns aspectes del seu relat no tenen corroboració en proves objectives i diu que hi ha més elements probatoris, pel cap baix igualment versemblants, que apunten que els fets van passar d’una altra manera.

El tribunal també posa en dubte la credibilitat del testimoni perquè considera que no aclareix alguns elements de la seva actuació, com ara els viatges que va fer a Colòmbia després de la intervenció dels diners. Per això, la sala conclou que no pot donar per provada la seva versió sobre les circumstàncies en què es van signar els contractes.

A parer dels magistrats, les proves no permeten d’establir de manera inequívoca —com exigeix una condemna penal— que Boye ni uns altres acusats participessin en l’elaboració dels contractes aportats per justificar l’origen dels diners. En conseqüència, els absol tant del delicte de falsedat documental com del d’emblanquiment de capitals.

Una acusació que demanava nou anys i nou mesos de presó

Boye havia arribat a judici acusat d’haver participat en una operació per emblanquir els gairebé 900.000 euros intervinguts a Barajas. Segons la tesi de la fiscalia, l’advocat, que havia defensat Miñanco, havia contribuït a confeccionar una justificació documental fictícia perquè els diners poguessin ésser recuperats i incorporats al circuit legal.

La sentència, però, no considera acreditada aquesta intervenció. L’absolució afecta tant l’acusació d’emblanquiment com la de falsedat documental, els dos delictes pels quals la fiscalia havia reclamat per a Boye una pena conjunta de nou anys i nou mesos de presó.

Disset anys de presó per a Sito Miñanco

En la mateixa sentència, l’Audiència espanyola condemna Sito Miñanco a disset anys de presó per les operacions destinades a introduir a Europa gairebé quatre tones de cocaïna l’any 2017. Li imposa dotze anys per un delicte contra la salut pública i cinc més per emblanquiment de capitals comès dins una organització criminal.

El tribunal també li imposa multes de més de 420 milions d’euros. La fiscalia havia demanat per a ell trenta-un anys i mig de presó. La sala li aplica l’agreujant de reincidència i l’atenuant molt qualificada de dilacions indegudes.

Segons els fets que el tribunal considera provats, Miñanco i el neerlandès Raymond Van Rij dirigien organitzacions que es van coordinar per transportar cocaïna de l’Amèrica del Sud a Europa. Entre les operacions investigades hi ha la introducció de 615 quilos de cocaïna als Països Baixos i el transport de 3.305 quilos més cap a l’estat espanyol a bord del vaixell Thoran.

La sentència imposa penes d’entre tres i disset anys de presó a uns altres acusats i absol vint persones físiques i quatre de jurídiques. En bona part de les operacions d’emblanquiment examinades, el tribunal considera que l’acusació no ha acreditat que els diners procedents del narcotràfic fossin introduïts en el circuit econòmic legal.