21 dies per a una remuntada històrica de Lula: el president sense mòbil ressuscita la campanya electoral gràcies a les xarxes

Quan els resultats van mostrar que havia perdut la primera tanda de les eleccions presidencials del Brasil, al principi d’octubre, el president Luiz Inácio Lula da Silva semblava que no s’ho podia creure. Havia començat la nit convençut que obtindria més de la meitat dels vots i que s’imposaria amb claredat al candidat de la ultradreta, Flávio Bolsonaro. Però, a l’hora de la veritat, va acabar perdent la votació i tot indicava que també perdria la segona tanda.

Enfurismat, Lula va sortir com una exhalació de la sala de l’Hotel Renaissance de São Paulo, on havia seguit l’escrutini amb el seu cercle íntim.

Quedaven tres setmanes per a la segona tanda, la decisiva. Tres setmanes per a esbrinar com podria aconseguir allò que ningú no havia aconseguit mai en unes eleccions presidencials al Brasil modern: imposar-se a la segona votació després d’haver perdut la primera.

I així va ser: gràcies a una remuntada improbable i inaudita, Lula va aconseguir de superar Bolsonaro per uns quatre milions de vots a la segona tanda i va revalidar la presidència del país justament quan semblava més difícil.

No va ser casualitat: set assessors polítics pròxims a Lula, que accedeixen a parlar anònimanent amb The Washington Post sobre les deliberacions internes de la campanya, expliquen que el president va decidir de canviar radicalment d’estratègia després de la primera derrota, en una decisió que els analistes consideren que va ser clau per a la mobilització en massa que va capgirar el resultat electoral.

El diagnòstic de la derrota de la primera tanda, expliquen aquests mateixos assessors, va ser clar d’un bon començament: la clau rere la victòria –sorprenentment còmoda– de Bolsonaro va ser que Lula no havia aconseguit de mobilitzar tot l’electorat potencial.

Votar és obligatori al Brasil, però més de trenta-tres milions de votants (un 20% del total) se’n van abstenir durant la primera tanda. Entre els joves de vint-i-un anys a vint-i-quatre, la proporció encara fou més alta: més d’una quarta part es van quedar a casa.

Lula s’havia d’empescar una manera de capgirar la tendència. La clau era aprofitar el potencial de mobilització digital de la generació Z, que aquests darrers mesos ha causat veritables terrabastalls polítics en països com ara Bulgària, l’estat francès i Madagascar.

L’ex-sindicalista, nascut en el si d’una família pobra, havia arribat a la presidència després d’unes quantes candidatures fallides. Ara, segons que expliquen els assessors, li calia una metamorfosi semblant. En primer lloc, diuen, necessitava un telèfon intel·ligent, una tecnologia que feia anys que evitava. També li caldria familiaritzar-se amb les xarxes socials i aprendre a fer-les servir sobre la marxa per a mobilitzar els seus votants.

La incògnita era si Lula, que la setmana passada va fer vuitanta-un any, en seria capaç.

Allistar-se a “l’Exèrcit de Lula”

El Brasil és un país molt avesat a les xarxes socials: gairebé tres quartes parts dels 215 milions d’habitants tenen un compte a Instagram. Però el president feia anys que s’hi resistia.

Lula tenia un compte d’Instagram, però el seu equip es limitava a publicar-hi discursos i continguts molt polits, sense la cruesa ni la immediatesa que sovint ajuden a viralitzar una publicació. En campanya, el president evitava de fer declaracions directament al mòbil.

“Deia que s’estimava més ‘mirar la gent als ulls’ que no pas ‘parlar amb un mòbil’, i no creia que li calgués”, explica un assessor. Segons que comenta, Lula sempre preguntava: “Quants vots guanyaré amb aquest vídeo?”

Aleshores va perdre la primera tanda.

Com el seu pare, l’ex-president brasiler Jair Bolsonaro, Flávio Bolsonaro sempre ha tingut traça amb les xarxes socials. En campanya, el candidat ultradretà sovint enregistrava vídeos amb el mòbil a la mà. Anava al supermercat a culpar Lula del preu dels aliments o fins i tot s’enregistrava jugant a futevôlei, un joc de platja brasiler que combina el voleibol i el futbol.

L’endemà de la derrota, dos aliats polítics del president –ambdós d’una quarantena d’anys– es van presentar al palau presidencial armats amb un mòbil. Eren André Janones, diputat, i Rafael Fonteles, governador electe de l’estat brasiler de Piauí.

“Sortim al carrer!”, va bramar Lula a la càmera de l’aparell: “Ha arribat l’hora!”

El vídeo, curt i improvisat, es va fer extraordinàriament viral: en poques hores va acumular nou milions de visualitzacions (n’ha acabat acumulant més de vint-i-tres milions). Va ser aleshores, expliquen els assessors, quan Lula va copsar el poder de les xarxes. Amb el mòbil podia arribar a molta més gent, sobretot joves, que no pas mitjançant unes altres vies.

La campanya de Lula va batejar aquests vídeos curts com els “petits coets”. Durant aquelles tres setmanes decisives, Lula enregistrava cada matí tres vídeos curts amb el mòbil a la mà, pensats per a viralitzar-los i ampliar l’abast de la campanya a les xarxes socials.

“Fonteles li va dir que es mirés la xifra, que allò ho havien vist nou milions de persones”, explica un assessor: “Lula ni tan sols va saber trobar la xifra a la pantalla, però va ser aleshores que va entendre que els vídeos havien arribat a moltíssima gent.”

Lula va encomanar a Janones la direcció d’allò que al Brasil es va acabar coneixent com “l’Exèrcit de Lula”. Amb una estètica militarista, Janones dictava cada dia noves ‘missions’ a les xarxes als partidaris de Lula, als quals anomenava ‘soldats’. Les tasques consistien a compartir continguts favorables a Lula o bé a promoure certes etiquetes. Als ‘soldats’ del president, també els ordenava de difondre mems fets amb IA o bé participar en accions planificades a les xarxes, com ara fer-se selfies amb el símbol de Lula, una L feta amb el dit polze i el dit índex d’una mateixa mà.

El propòsit era disputar a la ultradreta el seu gran feu, les xarxes socials, i difondre la por que Bolsonaro preveia de retallar els ajuts socials. En un país on desenes de milions de persones reben prestacions de l’estat, expliquen els assessors, aquesta por podria acabar empenyent milions de votants a les urnes.

“ATENCIÓ: l’Exèrcit de Lula recluta soldats!”, deia una d’aquestes publicacions: “Els soldats nous sortiran cap a les primeres missions a les 23.26.”

La campanya de Flávio Bolsonaro va acusar l’Exèrcit de Lula d’haver escampat notícies falses sobre els seus presumptes lligams amb milícies brasileres i sobre la voluntat del candidat ultradretà de retallar prestacions socials en cas de ser elegit. El compte de l’Exèrcit, de fet, fou suspès breument, però ja era massa tard: el fenomen ja havia agafat vida pròpia.

“Janones sap la manera de motivar la gent perquè s’activi a les xarxes socials”, explica un assessor. “Va crear la sensació que tot havia de passar per ell i la gent va començar a referir-s’hi com ‘el general’, fins i tot Lula.”

El 21 d’octubre, Lula mateix es va allistar a l’Exèrcit. El president brasiler per fi havia aconseguit un telèfon mòbil: un Samsung Galaxy S26 Ultra. Ja no se’n separaria durant la resta de la campanya.

Mobilització en massa

El dia de les eleccions, habitualment Lula sol mantenir un perfil baix. Durant la segona tanda, va decidir de quedar-se a la residència d’Alto de Pinheiros, a São Paulo.

Els sondatges interns eren més optimistes que no pas les projeccions externes, però el panorama continuava essent magre. Lula havia reduït distància amb Bolsonaro, però no era clar que el pogués superar.

Els vint-i-un dies de marge ja havien passat.

Amb el seu mòbil nou, Lula va anar rebent com més va més imatges i vídeos extraordinaris. Un vídeo mostrava centenars de persones pujant a autobusos per anar a votar. En un altre, una dotzena d’indígenes navegaven més de set hores pel riu Paraguai per votar. En un altre, centenars de persones baixaven corrents d’una barca per anar a votar.

“Va ser increïble”, diu Mauricio Moura, fundador d’IDEIA Big Data, una empresa brasilera d’anàlisi de dades. “Totes les peces del trencaclosques van encaixar de cop.”

L’abstenció va caure al nivell més baix d’aquestes darreres dècades i els indecisos es van decantar en massa per Lula. Uns tres milions més d’electors van anar a votar respecte de la primera tanda. “Lula se’n deu haver endut un 95%, d’aquests vots”, diu Moura. L’augment de la participació, explica, va ser especialment pronunciat entre els joves i la gent gran. En total, a la segona tanda Lula va obtenir deu milions de vots més que no pas a la primera.

A la tarda, Lula va arribar a l’Hotel InterContinental de São Paulo per seguir l’escrutini en directe. Els aliats que l’envoltaven estaven tensos, però ell els va dir que se sentia confiat.

A mesura que l’escrutini avançava i les projeccions electorals el començaven a donar com a guanyador, Lula es va posar unes ulleres vermelles en forma d’estrella i va alçar el puny. Va fer la salutació militar al seu ‘general’ digital i, tot seguit, es va atansar a la tribuna.

“Vull agrair la generositat de la joventut brasilera, que ha sortit al carrer a defensar la democràcia”, va dir. I va afegir: “En aquesta nova legislatura, la comunicació digital tindrà un rol molt més important.”

McCoy ha informat de Ciutat de Mèxic estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb