Els Comuns lamenten el no de Rufián al Front Ampli

La decisió de Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al congrés espanyol, de repetir com a candidat de la formació per a les eleccions generals del 29N, ha remogut l’espai de l’esquerra alternativa espanyola. Sobretot perquè l’anunci obre la possibilitat d’un acord sense precedents entre els republicans i Podem.

Rufián ha refusat l’oferta que li havia fet Ada Colau perquè exercís d’aglutinador de les diverses esquerres dins el Front Ampli, la candidatura promoguda pels Comuns conjuntament amb IU, Moviment Sumar i Més Madrid.

Més Madrid, per la seva banda, ha tornat a sacsejar el debat de l’espai proposant que la llista del Front Ampli al congrés espanyol sigui encapçalada per Emilio Delgado, portaveu adjunt de la formació al parlament madrileny, i que la ministra de Sanitat, Mónica García, ocupi el número dos. És la primera vegada que la formació s’obre explícitament a la integració de Podem a la candidatura per Madrid si decideix sumar-s’hi, mentre que IU defensa que Colau sigui la candidata i Sumar es mostra partidària del tàndem Colau-Delgado. Totes les parts apel·len a la responsabilitat per constituir una candidatura d’unitat, tot demanant, però, discreció en les negociacions internes.

El termini per registrar coalicions a la Junta Electoral acaba divendres, 16 d’octubre, i el Front Ampli encara no ha definit ni el seu candidat ni les aliances definitives, especialment pel que fa a si Podem s’hi afegirà. Els Comuns han lamentat que Rufián hagi refusat ser al Front Ampli per amaximar l’opció de les esquerres als comicis, però han dit que respectaven la seva decisió de continuar sota les sigles republicanes.

“La nostra aposta és resultat de la voluntat d’unitat expressada”, han dit en un comunicat, després que divendres ja defensassin que l’acord del Front Ampli hauria d’estendre’s a Podem, Compromís, Chunta Aragonesista i Més per Mallorca. Donen suport al consens entorn Colau, però han reiterat que la seua capacitat de lideratge depèn de sumar-hi els ‘morats’ i els aliats territorials.

Després que s’hagi confirmat la repetició de Rufián, Més Madrid ha reobert el debat sobre qui ha d’encapçalar la llista per Madrid, proposant que sigui Emilio Delgado, amb Mónica García de número dos. El partit manté la proposta que Colau sigui la candidata a la presidència del govern espanyol, però liderant la llista per Barcelona, fet que trencaria la tradició que el cap de cartell es presenti per Madrid. La idea és un tàndem entre Delgado-García a Madrid i Colau a Barcelona.

Aquest plantejament marca un gir, perquè fa només uns dies era la ministra García qui apareixia com a favorita a liderar el Front Ampli. A més, Més Madrid manifesta per primer cop que acceptaria la integració de Podem a la llista per la capital, sempre que es respecti la paritat amb llistes cremallera. Això deixa en suspens un escó de sortida per Irene Montero si Podem hi entra finalment. De moment, Podem calla i reitera com a condició indispensable la convocatòria de primàries obertes per poder negociar la unitat. Alguns sectors del partit consideren poc seriosa aquesta proposta, i l’ex-diputada Martina Velarde l’ha titllada de “presa de pèl”.

El coordinador federal d’IU, Antonio Maíllo, ha remarcat a les xarxes la necessitat de “responsabilitat i unitat” davant l’actual moment polític, tot recordant els quaranta anys d’història de la formació. IU ja havia deixat la porta oberta a incloure Podem al Front Ampli. Posteriorment, la formació ha ratificat el suport a Colau com a candidata i ha demanat als altres partits que s’avinguin a fer el Front Ampli un espai efectivament plural i democràtic.

La coordinadora de Moviment Sumar, Verónica Barbero, s’ha mostrat favorable també a un possible tàndem Colau-Delgado i ha demanat més silenci sobre les negociacions internes. En l’espai del Front Ampli, alguns sectors critiquen el moviment de Més Madrid i avisen que pot tensar les relacions amb els aliats.

Mentrestant, la situació amb altres socis roman incerta: Compromís, Chunta i Més per Mallorca treballen per articular llistes úniques d’esquerra a les seues circumscripcions, però volen encapçalar-les i mantenir la independència sense integrar-se orgànicament al Front Ampli, reduint així la col·laboració a estrictament electoral.