Marí Bosó: “Hi ha una llengua comuna de tot l’estat i, per tant, ha de ser la llengua en què ens entenguem tots”
José Vicente Marí Bosó és el cap de llista del PP a les Illes en les eleccions espanyoles del 29 de novembre. És un dels homes de confiança de Feijóo, atès que és portaveu del grup parlamentari popular al congrés espanyol. Va ser conseller d’Hisenda amb el govern de José Ramón Bauzá. Tot i haver nascut a Rafelbunyol (Horta Nord), és el president del PP d’Eivissa, on ha desenvolupat la carrera política. Repeteix candidatura per mirar de mantenir el tercer diputat o aconseguir-ne un més a les Illes.
Ens trobem a la seu del partit, a Palma, per a parlar de les qüestions que més preocupen el PP amb vista a les eleccions, com ara la immigració, l’habitatge i el finançament. També li preguntem per la intenció que té el seu partit d’eliminar el català del congrés espanyol i quina opinió en té el PP de les Illes: segons que defensa, fa “polítiques que garanteixen l’ús de la llengua”, tot i els clars retrocessos aprovats pel govern de Marga Prohens amb el vist-i-plau de l’extrema dreta de Vox.
—Al PP de les Illes, li molesta el català?
—No, al contrari, caram! És una de les nostres dues llengües oficials, no? I crec que, a més, demostram el contrari, que no molesta. Nosaltres vàrem aprovar la llei de normalització lingüística que és vigent en aquesta comunitat autònoma, i miram de fer polítiques que garanteixin l’ús de la llengua.
—Us ho deman perquè aquests dies tant Feijóo com alguns diputats sí que han dit que volien eliminar la possibilitat de xerrar en català al congrés espanyol.
—Això no és una prioritat.
—El PP de les Balears estaria d’acord amb aquesta mesura?
—És que hi ha prioritats molt més importants. Crec que hi ha la prioritat d’apujar sous, hi ha la prioritat de trobar habitatge…
—Tindrem temps de parlar de més altres prioritats, però ara us deman en concret per aquesta mesura. Per exemple, Cayetana Álvarez de Toledo sí que ho ha dit expressament. Jo us deman per la posició del PP de les Illes.
—Al senat també es xerra català en determinades intervencions. Nosaltres creiem que hi ha una llengua comuna de tot l’estat i, per tant, ha de ser la llengua en què ens entenguem tots, però que no hi ha gaire més problema. Ho va fer malament la senyora Armengol, es van violentar els procediments, es va fer fins i tot abans de canviar el reglament… Però, dit això, ja li ho coment, no és una prioritat.
—Us vull demanar, encara més essent del PP d’Eivissa, sobre la reforma de la constitució espanyola per a obtenir un senador independent per a Formentera. Es va allargar perquè es va exigir que al text final sortís ‘Ibiza’ i no el topònim oficial, Eivissa. La proposta que va sortir del Parlament de les Illes era molt clara amb l’ús d’Eivissa i no pas ‘Ibiza’. Esteu d’acord amb el canvi que hi va haver a última hora d’un aspecte que no tenia res a veure amb l’elecció del senador a Formentera?
—Ja, però nosaltres utilitzam Eivissa, no? És el nom que utilitzam usualment, és el nom que fem servir, però no és el nom oficial. El nom oficial és Ibiza. I amb una reforma de la constitució, la cosa important era tirar endavant el senador per Formentera. Per tant, la manera més ràpida, còmoda i fàcil era canviar un guió per una coma sense generar uns altres tipus de situacions.
—Justament si això era la cosa important, per què no s’accepta el text com s’ha enviat i s’ordena de fer aquesta modificació?
—Perquè en la versió catalana de la constitució figurarà Eivissa. I en la versió castellana de la constitució figura Ibiza. I això no genera… Als eivissencs no mos genera cap problema, eh? Li ho dic jo.
—Aquesta campanya se centra molt en l’habitatge. Vau ser l’encarregat de defensar al congrés el no al decret Maricarmen. Per què?
—No va ser un no al decret Maricarmen, va ser un sí. Va ser un sí perquè les persones vulnerables trobin un habitatge i els propietaris els en lloguin. Aquest decret va directament a impedir que els propietaris lloguin a persones vulnerables. Ningú voldrà llogar a una persona en situació de vulnerabilitat. No va ser un no a aquest decret, va ser un sí a la gent que cerca habitatge, perquè precisament allò que impedeix aquest decret o allò que ha produït immediatament, i ho hem vist dos dies o tres després de l’aprovació, és una retirada d’habitatges del mercat i una pujada de preus. Això s’ha vist i ha estat comentat per actors del mercat immobiliari.
“El decret Maricarmen impedeix que els propietaris lloguin a persones vulnerables”
—I quina política cal aplicar per a sortir d’aquesta situació. Les que s’han promogut aquí, per exemple?
—En bona part, sí, és clar. Fer projectes residencials estratègics en sòl urbà vol dir que comprimim tota la tramitació. Una tramitació de desenvolupar en sòl normal triga dotze anys. Crec que ara ho veurem, si podem desenvolupar sòls amb un pla raonable de dos anys i tenir les cases construïdes en un pla de tres anys. Hem d’incrementar l’oferta d’habitatge. Segons el Banc d’Espanya, a Espanya fan falta 750.000 habitatges. Proposam construir-hi un milió d’habitatges, per una banda. També abaixar l’IVA del 10% al 4%, perquè això abarateix el preu de compra. Aportar bonificacions fiscals als propietaris perquè no apugin el preu del lloguer a l’inquilí. I, al mateix temps, fer també bonificacions fiscals que ens permetin d’ajudar i de resoldre el problema que tenen les persones en situació de vulnerabilitat, que no tenen pràcticament accés a l’habitatge.
—I per l’altra banda?
—La vaga general anava d’habitatge i de salaris de misèria. Les polítiques econòmiques de Sánchez i dels socialistes ens han dut a salaris mínims, salaris de misèria. Amb un sou avui no pots accedir ni a un habitatge, ni tan sols llogar-lo. I els que hi accedeixen s’han de privar d’unes altres coses que també són de primera necessitat. Per tant, què hem de fer? Hem d’intentar fer una política econòmica que apugi salaris. Que apugi el salari mínim, sí, però que apugi el salari mitjà, que el tenim a 32.000 euros. Apujar el salari mitjà de 32.000 euros a 50.000 ens dóna l’oportunitat d’aportar més part del sou a l’habitatge i, sobretot, no privar-nos d’unes altres necessitats.
—I com es pot augmentar el salari mitjà?
—Hem de ser més productius. Aquests quatre anys s’ha apujat d’un 20%. La mateixa activitat econòmica dóna això, però hem de ser més productius encara. Hem de millorar les activitats que tenen poca productivitat i hem d’aportar més innovació, perquè això fa apujar els salaris.
—Després tornarem al model econòmic, però volia continuar parlant d’habitatge. Parlau de construir-ne un milió a tot l’estat. Entenc que bona part haurien de ser en territoris molt afectats, com les Illes. Com es construiran, si no hi ha mà d’obra? Això implica la vinguda de més gent de fora, malgrat que és una de les crítiques que es fan: a les Illes, no hi cap ningú més.
—Per impossibles, ja hem vist què ha passat. Pareixia impossible que no tinguéssim habitatge i resulta que no tenim habitatge. Per tant, allò que hem de fer és activar el mercat i mirar de crear l’oferta. I podem fer l’oferta d’unes quantes maneres, també. Per exemple, té sentit que al centre de la ciutat només construïm planta baixa més dos? Podem fer créixer les intensitats d’ús, no? És evident que tenim un coll de botella en matèria de mà d’obra, però creiem que és possible. Es genera la demanda i es genera l’oferta, també. Sí que tenim un problema de preu d’habitatge. Una part també que necessitem fer, i crec que ja fan els consells i el govern, és perseguir durament l’oferta de lloguer il·legal, que això també pressiona un poc el preu. Aquí també hem de fer feina. Crec que van fent feina de valent.
—Us demanava abans si les mesures d’habitatge que es poden aplicar han de ser les mateixes que s’han promogut aquí aquests tres anys de govern de Marga Prohens, perquè no sé si realment han tingut èxit. Per exemple, Més per Mallorca criticava dimarts que el lloguer mensual mitjà a Mallorca havia pujat de 460 euros aquests tres anys. I, d’una altra banda, un dels programes estrella del govern era el del lloguer segur: de tres mil habitatges que havien de sortir, n’han estat poc més de cent. No és un fracàs?
—En tres anys se’n comencen a veure els resultats, però no podem exigir la solució perfecta del problema d’habitatge, sobretot quan és un problema que s’arrossega de la crisi financera del 2007-2008. En aquell moment va explotar la bombolla immobiliària, que no era bombolla immobiliària, sinó dels productes financers que l’aguantaven, i a partir d’aquí hi va haver una retracció molt forta del mercat immobiliari. Per una altra banda, l’any 2018 l’habitatge no era un problema, era la setzena preocupació dels espanyols. Però, en canvi, amb les polítiques equivocades de Sánchez i els socialistes, ja fa dos anys que s’ha convertit en el primer problema. Per tant, no es poden exigir miracles. En tres anys es poden començar a fer moltes polítiques, que crec que és allò que ha fet la presidenta Prohens. Moltes polítiques diferents. El lloguer segur n’és una. Segur que s’haurà d’anar corregint, però té una bona base.
—Heu comentat també que actuareu sobre les ocupacions. Per què hi doneu tanta importància, si les dades indiquen que només un 0,85% d’ocupacions són per violacions de domicili i que la majoria són en habitatges buits? Per exemple, a Catalunya, un 97,7% van ser en propietats de grans fons d’inversió buides. I l’ocupació només ha afectat un 0,06% dels habitatges de tot l’estat espanyol. Hi ha un intent de crear una percepció interessada sobre la qüestió?
—Llegir malament les dades oficials també és un problema. No dic que vostè ho faci, però també és un problema. Per què? Perquè una ocupació, només una, és una ocupació cada dia dels dos anys que trigam a desocupar. Jo m’estim més, i segur que crec que la majoria de la gent també, que el govern del seu país protegeixi el legal i no l’il·legal. I amb Sánchez passa que es protegeix l’il·legal, qui ocupa, qui delinqueix. El missatge que hem de llançar és aquest, no l’altre. I les conseqüències d’aquests pocs, que vostè diu que són pocs, és que la gent no lloga, la gent retira habitatge. Igual que la conseqüència de topar preus és que la gent retira les residències del mercat de lloguer. Per tant, escolti, les mesures poden ser benintencionades, però si el resultat és equivocat tenim un problema.
—Feu molta incidència en els processos migratoris. Reclamau que Frontex sigui actiu tot l’any, per exemple.
—Hem de llançar un missatge clar: que a les màfies, se’ls ha acabat el negoci. I que, aquí, només hi pot entrar gent amb oferta de feina o contracte de feina de manera regular, de manera ordenada. No podem jugar amb els somnis de la gent. Aquest és el primer missatge que hem de llançar. I, segon, hem de fer unes altres coses, com ara no enfadar-nos amb els països emissors. No pot ser que el senyor Sánchez s’enfadi amb Algèria, perquè després tenim el problema que tenim a les costes de les Illes Balears. I també activar Frontex, perquè és pressió a les fronteres, als països emissors. I a partir d’aquí també hem de fer una política correcta de dotació de les nostres forces i cossos de seguretat de l’estat. En canvi, allò que no podem fer és dir que entri tothom al país i, després, tenir aquí la gent deixada de la mà de Déu. Es creen guetos i bosses de precarietat, unes bosses d’irregularitat que no es poden mantenir. També hem d’atendre aquestes situacions. Per tant, crec que hem de fer una política de contenció de la immigració il·legal. I la immigració legal, amb oferta de feina. Nosaltres vam fer una regularització en massa l’any 1996 amb José María Aznar. Però la vàrem fer demanant un contracte de feina.
—De tota manera, les organitzacions que treballen en aquests processos migratoris ho diuen clar: les Illes no són un territori de destinació, sinó de trànsit. Per què hi ha tanta por d’aquest fenomen si és un lloc de trànsit?
—No crec que siguem un lloc de trànsit. Hem crescut de tres milions de persones a Espanya aquests darrers anys. I, d’aquestes persones, la població nascuda a Espanya és inferior a 800.000. Per tant, no és veritat això que som de trànsit. No som de trànsit. Hi ha una immigració irregular que ens arriba amb barcasses, també tenim una immigració irregular que ens arriba via Barajas i via aeroports. Aquesta també l’hem de controlar, perquè el senyor Sánchez i els socialistes no controlen res.
“Tenim una immigració il·legal que arriba via aeroports, Sánchez no controla res”
—També parlau de forçar polítiques d’expulsió.
—És que no hem fet cap política de retorn. Aquests anys no s’ha retornat ningú. I un principi bàsic de les societats modernes és que les coses siguin regulars, siguin legals. I qui no fa les coses legalment i no és d’aquí, evidentment cal retornar-lo. És que això crec que és l’ABC.
—Compta això per a gent estrangera que no sigui de l’Àfrica? Em ve un nom al cap: Matthias Kühn. És benvingut malgrat que hi ha processos judicials que l’han declarat culpable?
—És un ciutadà de la Unió Europea.
—Per tant, només s’ha d’expulsar gent que no sigui de la Unió Europea.
—Qui comet una il·legalitat, evidentment, ha de rebre tot el pes de la llei i les sancions o les penes que li imposin. Però, evidentment, el tracte no és el mateix entre un ciutadà de la Unió Europea o un ciutadà amb nacionalitat espanyola i un de fora.
—S’incideix molt que els immigrants que vénen aquí de manera irregular delinqueixen molt. Tornant una mica a les xifres oficials, el 71% de delictes els van cometre gent de nacionalitat espanyola. Potser és una mica esbiaixada aquesta idea segons la qual l’immigrant que ve aquí de manera irregular delinqueix?
—Però qui hi insisteix molt? El PP, no.
—La senyora Prohens incideix especialment a expulsar aquells immigrants que cometen il·legalitats…
—Però és que és una mesura, no incideix en res més. Si no és nacional, una mesura és el retorn. Perquè venir aquí a delinquir no funciona.
—I vostè ara insisteix en aquesta idea: “Venir aquí a delinquir no funciona.”
—No, no, no, no. Si vostè té aquesta idea, tregui-se-la del cap. Parlam d’un cas concret d’un senyor que no és nacional i que delinqueix. Si no és nacional i delinqueix, l’hem de retornar. Això és segur, no? Però parlem d’aquest cas. Ni jo ni la presidenta Prohens ho ampliem a cap més àmbit. Ni s’amplia ni se’n fa norma. Parlem del cas concret, però no en trec en cap moment aquesta conclusió.
“És evident que hi ha un punt de massificació que hem de corregir perquè el nostre model no mori d’èxit”
—Vénen molts més turistes que immigrants en un any a les Illes. El PP ha començat a parlar de “contenció turística”, però quina xifra és la bona quan es parla de contenció? Disset milions? Divuit? Els dinou que hi venien quan es va començar a parlar de contenció? Enguany ens acostem a vint milions.
—És evident que hi ha un punt de massificació que hem de corregir perquè el nostre model, que crec que és un model d’èxit, no mori d’èxit. I no és una qüestió estàtica, ni és una qüestió en què sempre hagis d’aplicar les mateixes mesures, faci sol o nevi. Hem d’anar fent les mesures i hem d’anar caminant per un fil molt prim. Perquè, és clar, fer contenció també té unes conseqüències. I hem d’anar cuidant això. Es comencen a veure els resultats de la política de contenció. Més a Eivissa, perquè ja se’n van fer abans. Vàrem fer la llei de limitació de vehicles, la imitació de les places de lloguer i la lluita contra l’intrusisme, que també és fonamental. Per tant, hem d’anar fent aquestes mesures que ens permetin de compatibilitzar la riquesa del nostre turisme i cuidar el nostre territori, cuidar la nostra gent, i que el turisme reporti més riquesa.
—Però quina xifra donau per bona?
—Doncs no ho sé: si hi arriben sis milions i fan la mateixa despesa, doncs sis milions. És aquest, l’objectiu. L’objectiu és no créixer en volum, sinó en qualitat. Si n’arriben només sis milions i n’hi ha prou per a tenir la feina que tenim i el nivell de vida que tenim, perfecte.
—Com podem no morir d’èxit i optar per uns altres sectors per no dependre exclusivament del turisme?
—Podem diversificar-nos i hem de diversificar-nos, però hem d’entendre una cosa: el nostre model productiu es basa en el turisme, igual que a Califòrnia es basa en el tomàquet. La nostra indústria forta és el turisme. I hem de diversificar-nos, i hem de compensar-ho, i hem de donar un poquet més de pes a la nostra indústria. En matèria d’indústria, hem de tocar les palanques que facin que la indústria funcioni: energia, desburocratització, defensa de la innovació… Per exemple, podem compatibilitzar turisme i indústria. Els millors programaris turístics del món es fan aquí, a les Balears.
—I en tema de finançament, què demanau?
—Reclamam que es tinguin en compte les variables que convenen als ciutadans de les Illes, i crec que hi ha bastant d’acord sobre la qüestió en tot l’arc parlamentari. Una altra cosa és que després no es fa, no? Primer, reclamam que la negociació del sistema de finançament sigui amb les Balears. Que no es tanqui un sistema de finançament amb Catalunya i resulta que a nosaltres, després, ens venguin i ens diguin que ho hem d’agafar tal com ve. Segon, necessitam introduir el criteri de la població flotant. Tercer, necessitam que la insularitat no perdi pes, perquè amb el sistema que tenim en perd. Quart, necessitam que el resultat del sistema sigui una certa ordinalitat.
—Feijóo va publicar un vídeo fa uns quants dies amb una errada grossa sobre la bandera de les Illes. Com és possible que en un vídeo de campanya, en un vídeo enfocat directament a les Illes, la bandera hi surti malament? Supòs que sap de quina errada parl.
—Sí. Perquè a vegades hi ha errades i a vegades els productors de vídeos utilitzen imatges del Canva, o com es digui, i coses així. I no passa res. La cosa important és el missatge. I el missatge crec que era bastant clar i es comprometa bastant amb les qüestions de les Illes Balears.
—Per què quan va venir Feijóo en pre-campanya no vau parlar en públic com a candidat? Van parlar Marga Prohens, Llorenç Galmés, Jaime Martínez i Feijóo, evidentment, però vós no.
—Perquè el nostre candidat principal és el senyor Feijóo. I el nostre principal actiu a Mallorca i a les Illes és Marga Prohens. Per tant, crec que tocava així i nosaltres feim les coses i pensam les coses en equip.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.