Polarització, ingerències electorals i l’ombra allargada de Trump: les cinc claus de la victòria històrica de Lula

São Paulo, Brasil. El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha aconseguit la victòria electoral més excepcional de la seva carrera política, després d’una remuntada històrica amb què ha pogut revalidar el càrrec per tercera volta.

Després d’acabar darrere el seu principal rival, el senador ultradretà Flávio Bolsonaro, a la primera volta, Lula ha sabut reorientar la campanya i mobilitzar els seus seguidors en massa, amb una nova estratègia digital centrada a apel·lar a les dones i els votants més joves.

El president fins i tot ha començat a utilitzar un telèfon intel·ligent, cedit per un afiliat (fins aquest mes no n’havia fet servir mai cap) per a enregistrar vídeos del dia a dia de la seva campanya. Paral·lelament, el diputat André Janones ha impulsat un canal de WhatsApp, que ha atret més de deu milions de membres en tres setmanes, cosa que ha ampliat l’abast digital del candidat dràsticament.

Bolsonaro no ha volgut acceptar el resultat, tal com ja va fer el seu pare, l’ex-president Jair Bolsonaro, ara fa quatre anys, quan Lula el va derrotar pel marge de victòria més estret de la història del país. Més tard, Bolsonaro pare va ser condemnat per haver provat de perpetrar un cop d’estat a fi d’impedir el retorn de Lula a la presidència.

Les eleccions d’abans-d’ahir van ser marcades per la decisió sense precedents de Cristiano Zanin, magistrat del Tribunal Suprem del país, d’ampliar dues hores l’horari de votació en resposta a les peticions d’ambdós partits, que van al·legar que les dificultats en la xarxa de transport i les inclemències meteorològiques impedirien a milions de votants d’arribar als col·legis electorals abans no tanquessin.

Una volta acabat l’escrutini, tanmateix, Flávio Bolsonaro s’ha escudat en aquesta resolució com a pretext per a provar d’anul·lar el resultat. Però Kassio Nunes Marques –president del Tribunal Electoral Federal del Brasil, nomenat precisament per Jair Bolsonaro– afirma que l’ampliació de l’horari no ha afectat els resultats.

Amb l’escrutini acabat, Lula –que avui fa vuitanta-un anys– ha obtingut 64,2 milions de vots, contra els 59,8 milions de Flávio Bolsonaro.

Lula ha afirmat que amb la seva campanya s’ha imposat a les mentides de Bolsonaro i la ultradreta, i ha estat especialment agraït amb els milions de joves que van sortir al carrer després de la seva derrota inesperada a la primera tanda. Amb vista a la nova legislatura, el president brasiler ha promès més participació ciutadana i més presència a les xarxes socials.

En clara al·lusió a Trump, també ha afirmat que el Brasil no és el pati de darrere de cap país, i ha descrit la victòria com una resposta a les ingerències de les xarxes socials estrangeres, que ha acusat de provar de decantar la balança electoral a favor del seu rival.

Aquestes són les cinc grans claus de les eleccions.

1. Una remuntada històrica

Lula ha esdevingut el primer candidat de la història del Brasil a perdre la primera tanda i acabar guanyant la segona. El president ha obtingut 10,4 milions més de vots a la segona tanda; Bolsonaro tan sols n’ha sumat uns 3,7 milions.

La contundència de la remuntada ha sorprès fins i tot el cercle íntim de Lula. Dos aliats del president, que parlen anònimament per expressar-se amb franquesa sobre la campanya, afirmen que Lula va sortir molt afectat de la primera tanda, en què –contra tot pronòstic– va acabar dos punts darrere de Bolsonaro.

Lula semblava tenir-ho tot en contra a la segona tanda: la majoria d’analistes coincidien a predir que Bolsonaro captaria amb facilitat gran part dels vots que els altres candidats conservadors havien rebut a la primera tanda.

Les dades electorals evidencien que Lula ha sabut seduir alguns d’aquests votants, però la seva campanya s’ha centrat, sobretot, a mobilitzar els votants que no van anar a votar o van votar en blanc –o nul. Uns tres milions d’electors que no havien votat a la primera tanda van votar a la segona.

“Hem aconseguit convèncer-los que el seu vot era important per a protegir la democràcia”, va dir Lula diumenge a la nit, després de ser declarat guanyador.

2. Bolsonaro es nega a acatar el resultat

Bolsonaro s’ha negat a acatar el resultat, tot i haver perdut per gairebé 4,5 milions de vots.

“Això que ha passat avui no ha estat normal. Fins i tot ha estat inacceptable”, va declarar Bolsonaro a la premsa després de la publicació dels resultats.

Ha afirmat que acceptar el resultat li era “impossible” i ha promès demanar-ne formalment l’anul·lació. Però Nunes Marques, el president del Tribunal Electoral Federal del Brasil, ha dit que l’ampliació de l’horari electoral no és un motiu de pes per a anul·lar el resultat de les eleccions, tal com defensa Bolsonaro.

La primera petició d’ampliació de l’horari electoral la va demanar la campanya de Lula, tot al·ludint als problemes de la xarxa de transport públic registrats en algunes zones del país durant la jornada electoral. Poc després, l’equip de campanya de Bolsonaro va presentar una sol·licitud semblant, tot al·legant que els aiguats i les inundacions registrats en part del país havien impedit a molts votants d’arribar a temps als col·legis.

Nunes Marques va denegar ambdues sol·licituds. Això va empènyer la campanya de Lula a recórrer contra la decisió al Tribunal Suprem, que finalment va acabar aprovant la petició.

Legalment, Bolsonaro pot demanar l’anul·lació el resultat. Atès el marge de victòria de Lula i les declaracions de Nunes Marques, tanmateix, sembla improbable que se’n surti. Els presidents de la cambra de diputats i del senat també han reconegut la victòria de Lula.

3. La influència de Trump, a prova

La reelecció de Lula és un revés contundent per al govern Trump, que confiava que el retorn al poder del clan Bolsonaro acostés el Brasil a l’òrbita dels Estats Units. La victòria del president, tanmateix, deixa el Brasil com el gran contrapès a la influència de Trump a l’Amèrica Llatina.

De portes enfora, Trump s’ha estat de donar suport a Flávio Bolsonaro, com sí que va fer amb el seu pare l’any 2022. Bolsonaro fill, tanmateix, s’havia compromès a afegir-se a la iniciativa regional de seguretat promoguda per Trump per al continent, l’anomenat “Escut de les Amèriques”.

Els mesos anteriors a les eleccions, el govern Trump també ha pres mesures a instàncies del clan Bolsonaro, com ara imposar aranzels als productes brasilers, aplicar sancions a alts càrrecs del govern Lula, catalogar les bandes criminals del país d’organitzacions terroristes i, fins i tot, provar d’enviar dos funcionaris del Departament d’Estat dels Estats Units com a observadors de les eleccions.

La relació entre Lula i Trump ha estat tradicionalment marcada per alts i baixos de tota mena, fins i tot amb grans disputes públiques. És clar, si més no, que Lula no tindrà la posició més conciliadora cap a Washington que Bolsonaro va prometre en la campanya.

Diplomàtics brasilers consultats per The Washington Post expliquen que, amb Lula de president una legislatura més, el pragmatisme continuarà definint les relacions entre el Brasil i els Estats Units, atesos els interessos comuns d’ambdós governs en matèria de comerç o seguretat.

4. La polarització perdurarà més enllà de les eleccions

Les eleccions han palesat el grau de polarització de la política brasilera. És molt probable que les desavinences més profundes al si de la societat brasilera –sobre la identitat del país, sobre les institucions democràtiques, sobre els valors socials i el paper del país al món– perdurin molt més enllà de la presa de possessió de Lula, el gener vinent.

En campanya, el president s’ha recolzat en un llegat polític envejable que l’ha convertit en un dels dirigents progressistes més influents de l’Amèrica Llatina i en el centre de gravetat de l’esquerra brasilera. Lula va arribar per primera volta a la presidència l’any 2003 i governà el Brasil fins el 2010, anys en què es va beneficiar d’un auge econòmic impulsat per l’encariment de les matèries primeres. Amb això va poder ampliar els programes socials i treure milions de persones de la pobresa.

Lula va deixar el càrrec el 2010, amb un índex d’aprovació superior al 80%. Va tornar a la presidència el 2023, després de derrotar Jair Bolsonaro en unes eleccions que va presentar com una batalla entre la democràcia i l’autoritarisme.

No obstant això, el tercer govern Lula no ha pogut traslladar la recuperació de l’economia del país als brasilers a peu de carrer, cosa que ha donat ales a la campanya de Bolsonaro. La campanya electoral ha posat de manifest els límits de l’estratègia de govern de Lula, i les victòries dels candidats conservadors a les eleccions al congrés i als governs estatals, durant la primera volta, complicaran l’agenda política del nou govern.

5. Meta, agent hostil?

Durant els darrers dies de campanya, l’equip de Lula ha acusat repetidament Meta d’afavorir les publicacions pro-Bolsonaro a les seves plataformes, en detriment dels continguts pro-Lula.

“En aquestes eleccions, hem hagut de sobreposar-nos a les ingerències estrangeres mitjançant les plataformes digitals”, va declarar Lula després de la publicació dels resultats. “No podem permetre que corporacions monstruoses guanyin milions, no paguin imposts i provin de manipular els resultats electorals d’aquest país.”

Durant la campanya, Bolsonaro ha col·laborat amb influenciadors conservadors amb milions de seguidors, cosa que evidencia el pes creixent de les xarxes socials en la política brasilera.

A les xarxes, la campanya de Lula s’ha centrat a reivindicar la defensa de la democràcia i dels drets civils, en contraposició al suposat autoritarisme del seu rival.

La campanya de Lula ha acusat repetidament Meta d’obstaculitzar la difusió dels seus continguts a les plataformes: que els resultats de cerca no mostraven els activistes progressistes, que els vídeos crítics amb Flávio Bolsonaro s’eliminaven sense explicació o bé que les publicacions favorables Lula arribaven a menys usuaris.

Meta –l’empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp– nega haver afavorit Bolsonaro. En un comunicat, ha atribuït aquests casos a errors tècnics, i ha dit que aquesta mena de problemes havien afectat tots els colors polítics en aquestes eleccions. Una volta reelegit president, és probable que Lula provi d’endurir les regulacions a les plataformes socials.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb