El Suprem dels EUA no autoritza l’ordre de Trump contra el vot per correu en les eleccions de mitjan mandat

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha refusat d’autoritzar el pla del president, Donald Trump, per restringir el vot per correu amb vista a les eleccions de mig mandat, que es faran el 3 de novembre. D’aquesta manera, ha avalat la resolució judicial que havia declarat il·legal una mesura que Trump volia tenir en vigor abans de les eleccions.

“La petició de suspensió presentada a la jutgessa [del Suprem Ketanji Brown] Jackson i remesa per ella al tribunal queda denegada”, ha anunciat el Suprem en un breu escrit. El tribunal hi diu que “el govern té poques possibilitats de reeixir en el fons del recurs contra la mesura cautelar dictada” per la jutgessa federal de districte Indira Talwani a començament de setembre.

El document, al qual ha tingut accés Europa Press, inclou dues opinions. La primera, i més breu, és la del magistrat Brett Kavanaugh, nomenat per Trump el 2018. Kavanaugh diu que, tot i que “hi ha almenys una probabilitat raonable que la norma definitiva” impulsada per la Casa Blanca “s’ajusti a les facultats legals del servei postal”, aplicar-la “a les eleccions del 2026 seria arbitrari i capriciós i vulneraria, per tant, la llei de procediment administratiu, perquè els responsables electorals estatals i locals no tenen prou temps per aplicar-la de manera raonable”.

En sentit contrari, el jutge Samuel Alito dedica vuit pàgines a defensar la suspensió de la decisió, amb el suport del magistrat Clarence Thomas. Segons Alito, “alguns dels demandants no tenen legitimació processal, mentre que la resta formula una reclamació que aquest tribunal ha qualificat recentment d’un últim recurs que poques vegades té èxit”.

Alito també ha acusat “els estats demandants” de protestar contra “el calendari d’aplicació de la norma […] quan ells i els tribunals que examinen les seves reclamacions són responsables de bona part de la demora”. “El govern ha acreditat els requisits necessaris per a la suspensió; per tant, discrepo respectuosament”, ha conclòs.

Cap dels altres magistrats dels nou que formen el Tribunal Suprem –sis dels quals són conservadors– no ha fet públic el sentit del seu vot. El document publicat pel tribunal tampoc no especifica quants magistrats han votat a favor ni quants en contra.