Oques Grasses: “Gràcies per tot l’amor que ens heu regalat aquests anys i fins a l’últim moment”

“Esperem haver estat a l’altura de tot el que hem rebut.” Amb aquestes paraules, sense grans discursos ni convidats sorpresa, Oques Grasses s’ha acomiadat dels escenaris en l’últim concert a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. El grup ha omplert quatre nits consecutives l’estadi, amb 220.000 persones que han volgut ser testimonis d’una fita mai vista per a una banda en català. Josep Montero i tot el grup han tancat la seva trajectòria amb un quart xou ple d’alegria, energia i emoció compartida, conscients que era la darrera vegada. Durant dues hores, l’Estadi Olímpic ha ballat, ha plorat i ha cantat al compàs d’Oques Grasses.

“Bueno gent, això ja va arribant al final”, ha dit Montero amb veu tremolosa a la part final del concert. “Molt complicat trobar les paraules per agrair tot el que ens heu donat aquests anys. Us estem i sempre us estarem infinitament agraïts per tots aquests anys, per tot el que ens heu regalat i per tot l’amor que ens heu donat fins a l’últim moment.”

Una nit sense sorpreses, però plena de simbologia
El concert d’ahir no s’ha apartat gaire del guió de les tres nits anteriors, amb l’excepció d’aquests agraïments finals i l’emissió en directe per televisió. Montero ha volgut recordar que “la vida està plena de principis i finals i això la fa única; les coses s’han d’aprofitar i passar-ho bé avui.” El grup ha començat, com ja era habitual, amb Montero tot sol en una petita plataforma al bell mig de la pista, envoltat per milers de fans. La nostàlgia de “Córrer pels camps” i el seu agraïment han donat el tret de sortida abans de traslladar-se a l’escenari principal, a ritme de secció vocal, vents i ball amb “Petar-ho”. L’estadi ha començat a moure’s des del primer tema.

Han seguit “Sta guai”, “Elefants”, “Cara de Cul” i “Bancals”, rubricant així un inici fulgurant, que ha culminat amb la ja coneguda introducció del darrer disc “Fruit del deliri” i “Com està el pati”, amb Montero a la primera fila oferint el micròfon al públic perquè s’hi sumés: una festa col·lectiva que les pantalles gegants projectaven fins a l’últim racó de l’estadi. Ahir han quedat palesos una vegada més la transversalitat i la connexió d’Oques Grasses amb afeccionats de totes les edats.

Un recorregut pels grans èxits
El repertori ha repassat la trajectòria del grup, sense oblidar himnes com el reggae “John Brown” (2019), amb l’estadi sencer cantant a una veu “John Brown era un petit indi, i ara és una balena…”, ni peces com “Cul”. Ha estat el punt de partida d’un dels passatges més distesos, rememorant la producció instrumental austera i les “intro” dels inicis, ara fa catorze anys.

El xou ha pres volada, i mentre les samarretes voleien amb “Passos importants”, la intensitat ha continuat pujant amb clàssics recents de “Fruit del deliri”, reforçats per una posada en escena coreogràfica i audiovisual. “Bambi”, “Molta tralla”, “Ping pong” i “Com el dia i la nit” han destacat la seva versatilitat estilística.

En la recta final, “Cap amunt”, “In the night”, “Bye bye” i “Serem ocells” han estat acompanyades d’efectes pirotècnics i un gran desplegament escènic.

Els darrers compassos d’una carrera
Per tancar el comiat, han reservat dos èxits tranquils. “La gent que estimo” ha calmat l’ambient mentre els membres del grup creuaven la pista fins a la tarima central, i les coristes han entonat “De Bonesh”: “Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja. El que visc és el que dura. El que ens fa mal és el que ens cura.”

Finalment, “Sort de tu” ha clos el recital amb la banda al centre de l’estadi, milers de mòbils enregistrant el moment i més d’una llàgrima entre el públic. Després, una llarga ovació i els crèdits amb els noms dels protagonistes a les pantalles, tot deixant constància d’una fita històrica per a la música en català.

Els inicis i la consolidació
Oques Grasses va néixer el 2012 amb el primer treball “Un dia no sé com”. Dos anys després arribava “Digue-n’hi com vulguis”, que obria les portes a una consolidació progressiva amb actuacions cada vegada més grans al Festival Cruïlla, al Grec o fins i tot en l’àmbit internacional. “You poni” el 2016, “Fans del sol” el 2019 i “A tope amb la vida” el 2021 han nodrit la popularitat del grup i han fet que el 2023 actuessin al Palau Sant Jordi, amb totes les entrades exhaurides mesos abans.

El darrer disc, “Fruit del deliri”, publicat fa dos anys, ha estat el més popular i l’ha consolidat com a referent, amb col·laboracions d’artistes com Julieta, Figa Flawas o Al·lèrgiques al pol·len i milions d’escoltes a les plataformes digitals. Després d’una gira extensa, el grup ha anunciat que posaria punt final a prop de quinze anys de trajectòria.

“Les coses maques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre més així”, anunciava la banda a Instagram. “Per amor va començar i per amor s’acaba.” Una dècada i mitja que va iniciar-se amb un Estadi Olímpic esgotat en 20 minuts, acabant-se convertint en un adéu històric de quatre nits i més de 200.000 persones. La formació final estava integrada per Josep Montero, Guillem Realp, Arnau Altimir, Miquel Biarnés, Joan Borràs, Josep Valldeneu, Miquel Rojo i Guillem Bover.