El rastre de la gota freda enfanga les llistes electorals del PP i el PSPV

La mala gestió o la indigestió de la gota freda d’ara fa dos anys té un efecte molt clar en la confecció de les llistes electorals dels dos grans partits espanyols al País Valencià. Tant el PSPV com el PP han tingut en el punt de mira el capteniment dels seus candidats el 29 d’octubre i els dies següents. El PP, especialment, sembla que ha elaborat les llistes amb un ull mirant al jutjat de Catarroja, i amb l’altre a la gestió de Carlos Mazón.

El PSPV juga fort a favor de Bernabé

El primer partit a moure fitxa va ser el PSPV-PSOE. Van triar la dona que consideren el seu valor segur i que els permet de mantenir viu el debat de la gestió de la gota freda. Pilar Bernabé, que era la delegada del govern espanyol, es va convertir en l’antagonista de l’ex-president Carlos Mazón durant la gestió de l’emergència i dels dies següents. Mazón va estar absent del CECOPI fins a les 20.28 d’aquell dia. En canvi, Pilar Bernabé hi va estar connectada telemàticament –sempre que l’ex-consellera Salomé Pradas no va decidir de tallar la reunió per a prendre decisions internes. De fet, va ser Bernabé qui va avisar la consellera que Paiporta era davall les aigües, per exemple. I la seva actuació també va ser diferent de la del Consell els mesos posteriors.

Al primer moment ja va veure que s’havia de posar les botes, i que havia de xafar el terreny, cosa que, per exemple, van tardar molt a fer la candidata del seu partit a la presidència de la Generalitat, Diana Morant, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Bernabé també va saber omplir el buit que Carlos Mazón va deixar en la relació amb les víctimes. Les associacions han qualificat de modèlica la relació que han tingut amb ella. Tots aquests anys, Bernabé s’hi ha reunit manta vegada, els ha donat el seu telèfon particular i ha fet tota mena de gestions perquè les víctimes tinguessen portes obertes al congrés espanyol o al Parlament Europeu, per exemple.

L’elecció d’aquesta candidata per part dels socialistes deixava clar que la gestió de la gota freda seria un dels temes centrals de la campanya. El número quatre de la llista és José Muñoz, fins ara síndic a les Corts Valencianes, que durant dos anys també ha centrat pràcticament tota la tasca d’oposició a retraure la gestió de Carlos Mazón i a donar suport explícit a les víctimes. I encara, en el número cinc, hi ha la veterana Carmen Martínez, que durant la legislatura que ara ha acabat ha exercit de presidenta de la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre la gota freda.

La sorpresa de Català

El Partit Popular va anunciar la seua candidata onze dies més tard que els socialistes. Fou divendres, just abans d’un míting d’Alberto Núñez Feijóo al Palau de les Arts. El líder espanyol ha de reforçar cada circumscripció per a assolir la majoria que necessita, i no li va fer res de trencar el discurs d’un PP valencià que no cessava de criticar Bernabé, que també és candidata a la batllia de València. L’acusaven de prioritzar Madrid abans que València. Ara han hagut d’improvisar un argumentari per a justificar que María José Català, essent batllessa, opte al congrés espanyol.

Siga com siga, Núñez Feijóo volia minimitzar els danys que el PP hauria pogut rebre si, com s’havia fet córrer a València, la candidata hagués estat la vice-presidenta Susana Camarero. Camarero, a qui Carlos Mazón va nomenar portaveu del Consell en la renovació que va fer després de la gota freda, va estar un any sencer defensant la gestió de Mazón. Va mentir als periodistes que li preguntaven on era el president, tot dient que a les 17.30 ja era al despatx fent gestions, i es va negar a respondre a qualsevol pregunta que li feien sobre la gestió d’aquell dia.

Camarero, al senat

Susana Camarero no anirà al congrés espanyol, però encapçalarà la llista del PP i Vox al senat. Camarero mateixa va tenir un paper important el 29 d’octubre perquè era la responsable dels centres i residències de gent gran. Van morir sis avis a la residència de Paiporta i cinc als habitatges tutelats de Picanya. Ella es va connectar una estona al CECOPI, però se n’anà a un lliurament de premis. Sempre ha defensat que va complir estrictament el seu deure i que no va faltar a cap responsabilitat.

Susana Camarero tornarà a Madrid, que és d’on la va traure Mazón quan va formar govern. Una mostra de la preocupació que hi ha per la seua situació és que el president ha dit que no la destituiria, que faria campanya tot i ser vice-presidenta primera de la Generalitat. Això contrasta amb la destitució pràcticament immediata per part de Pérez Llorca de la seua consellera d’Afers Socials, Elena Albalat, ara cap de llista al congrés per Castelló.

Continuant en el càrrec al Consell, Susana Camarero no estarà unes setmanes descoberta de l’aforament. Un parapet per a evitar que, eventualment, la jutgessa de Catarroja decidís d’investigar-la per la gestió en els centres que eren responsabilitat seua.

El batlle d’Utiel

Però la proposta del PP no s’acabava en el número u, sinó que reservava una altra sorpresa. El número dos l’ocupa Ricardo Gabaldón, que és el batlle d’Utiel. Contràriament als municipis de l’Horta Sud, a la comarca d’Utiel-Requena va ploure molt el 29 d’octubre de 2024. Gabaldón va veure que les carreteres eren intransitables i a les 7.30 va decidir de suspendre les classes a tots els centres escolars de la població. Això, probablement, va salvar centenars de vides, perquè l’IES Alameda, construït als peus del riu Magre, rep centenars d’alumnes dels pobles de la contornada, i va quedar assolat. Una altra acció de Gabaldón va tenir molt de ressò: a les dues del migdia va intervenir a la ràdio i a la televisió d’À Punt per dir que el seu poble estava negat, que hi havia gent a les teulades i que necessitava ajuda.

A desgrat de ser del PP, Ricardo Gabaldón no es va dedicar a defensar a ultrança ni Mazón ni Pradas, i ha mantingut un discurs que ha vorejat l’equidistància. Ara el PP de Madrid aprofita aquest perfil per posar-lo de número dos a la llista.

José Javier Sanchis, el batlle d’Algemesí que també va ser crític amb la gestió de l’emergència els primers dies després de la gota freda, havia d’anar en aquesta llista, però finalment, poc abans del final del termini de presentació a la junta electoral, hi va renunciar. El motiu que va al·legar és que es vol dedicar plenament a la batllia.

Gil Lázaro, quaranta-quatre anys assegut a l’escó

Indirectament, la gota freda també afecta les llistes de Vox. El partit ultra ha presentat com a cap de llista per la circumscripció de València Ignacio Gil Lázaro, que és diputat o senador d’ençà del 1982, quan militava a Aliança Popular. Gil Lázaro ha desplegat tots els arguments de Vox i s’ha mostrat com un aliat molt fidel al PP en la comissió d’investigació de la gota freda al congrés. Les seues intervencions eren discursos de vint minuts en què culpava Pedro Sánchez absolutament de tot. Les poques voltes que feia una pregunta a qui compareixia eren pistes d’aterratge perquè també acusàs Sánchez i el seu govern de la mala gestió de l’emergència.