El clam silenciós de les víctimes de la gota freda que reclamen la dimissió del Consell

Ha estat una manifestació volgudament silenciosa, que ha transcorregut amb l’únic so de la Processó de la memòria, interpretada pels dolçainers i tabaleters. Una mena de diapasó per a sincronitzar els cors dels assistents. Quasi una comitiva de dol. Les famílies de les 234 víctimes mortals han traçat un recinte amb una corda i l’han deixat buit. Simbòlicament, és el lloc que ocuparien les 234 persones que avui no hi són. Els cartells amb les fotografies dels absents, i cartells nous amb la paraula “Silenci”. És el funeral públic i popular que commemora els dos anys d’absència.

Després de mesos de dur la pancarta que demanava l’empresonament de l’ex-president Carlos Mazón, les víctimes de la gota freda n’han treta una de nova amb el lema “233 Consell dimissió”. Hi ha també la imatge de Mazón cap per avall i un llaç negre en senyal de dol. Amb tot, la realitat és tossuda i avui, a la pancarta ja hi hauria de constar el número 234, la xifra actualitzada ahir mateix per la jutgessa de Catarroja.

La marxa ha eixit de la plaça de la Mare de Déu i ha anat cap a l’Ajuntament de València. Abans de començar, Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la dana 2024, ha explicat que tornen a eixir de manera pacífica com han fet durant dos anys. Diu que ho fan sense por a les advertències de la batllessa de València. “Si hem eixit de manera pacífica durant dos anys, continuarem fent-ho. I eixim perquè encara no hem aconseguit la veritat, la justícia i la reparació que és el que demanem des del principi”.

Carmina Gil, vice-presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals, considera que dos anys després han de continuar eixint al carrer perquè no tenen una resposta institucional. “No tenim el reconeixement que va haver-hi una errada per part del govern de la Generalitat. El més important és que no hi ha un responsable per aquestes morts”.

El manifest a la plaça de l’Ajuntament

En acabar el recorregut, les quatre co-portaveus, Anna Oliver, Beatriu Cardona, Alexandra Usó, i Ana Mar Bueno han llegit un manifest on s’afirma que ja fa dos anys que ixen al carrer per a denunciar que la negligència de Carlos Mazón va provocar que una de les catàstrofes naturals es convertira en una catàstrofe humana amb 234 morts. Reivindiquen que fa un any, la pressió de les víctimes i els moviments socials que les estalonen van assolir la dimissió de Carlos Mazón, però lamenten que continue com a diputat amb tots els privilegis.

Les víctimes, amb el lema “no són morts, són assassinats”, han fet tot d’exigències a l’administració per a estalonar els supervivents i per a evitar que torne a ocórrer una tragèdia com la viscuda.

Han exigit l’atenció a la salut mental i la protecció a les persones vulnerables. “Que no es deixe ningú enrere en funció de la seua nacionalitat, color de pell o cultura d’origen. Les retallades en els serveis socials perpetuen la precarietat de qui treballa i accentuen les desigualtats”.

També demanen que es renaturalitzen les comarques i una defensa de l’horta en comptes de l’especulació. Demanen també més inversió en serveis públics i infraestructures. “Més de dos anys després hi ha centres educatius que no han recuperat la normalitat i alumnat en barracons”.

En el manifest s’exigeix que s’investigue la negligència de totes les empreses que van posar en perill la vida dels treballadors. Demanen també l’accés a un habitatge digne per a tothom i expliquen que en les zones afectades, hi ha una vulnerabilitat especial. “En els moments més crítics de la catàstrofe, ja hi havia agents immobiliaris passejant-se com voltors per les zones afectades, no ho oblidem”, han afirmat.

I encara, en el manifest, es demana que Carlos Mazón lliure la seua acta de diputat i la dimissió de tot l’actual Consell.

Les portaveus han afirmat que la manifestació no pertany a cap sigla política, que pertany a les víctimes i al poble organitzat. “Pertany a una societat que es nega a acceptar que després de vint-i-quatre mesos, encara hàgem d’eixir al carrer per a reclamar cinc coses elementals: memòria, veritat, justícia, reparació i prevenció”.

Al final del manifest han agraït la presència de tota la gent assistent, i a tots els balladors, les colles de dolçaines, les muixerangues i totes les associacions, sindicats i col·lectius que continuen fent-los costat. “El govern valencià no ha fet més que posar traves a la investigació, a les comissions d’investigació, al jutjat i a la premsa durant dos anys. A més, han protegit i premiat a Mazón”, han afirmat, i han escapat la responsabilitat a tot el govern que li feia costat. “Volien un poble obedient i submís, i s’han trobat un poble organitzat, digne i valent!”

Com a mostra d’homenatge, s’ha llegit el nom dels 234 morts que haurien cabut dins el recinte que han fet els seus familiars.

En acabar tot plegat, un grup de danses ha cantat i ballat la Dansa del Vetlatori. La manifestació ha comptat la complicitat amb els acampats d’ençà de fa unes setmanes en la plaça de l’Ajuntament en demanda d’un habitatge digne. L’edifici consistorial, per cert, es trobava absolutament a les fosques, un fet que no és gens habitual.

El crit “no són morts, són assassinats”, que ha estat reprimit durant tota la marxa, ha esclatat en acabar.