La jutgessa rebutja l’alerta de “risc crític” en el trasllat de les pintures de Sixena i en manté el calendari

La jutgessa d’Osca encarregada d’executar la sentència que obliga a traslladar les pintures murals de Sixena ha canviat: ja no és Rocío Pilar Vargas Magallón, sinó María Pilar Guillén. Però es manté el tarannà intransigent i impermeable als advertiments tècnics del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) del risc, crític i irreversible, del trasllat de les pintures a l’Aragó. La nova jutgessa ha desestimat la darrera petició de suspendre el calendari de trasllat, de manera que manté el termini màxim de cinquanta-sis setmanes fixat el 10 d’abril d’enguany, i dóna deu dies al museu perquè acrediti documentalment els treballs que ha fet fins ara i el grau de compliment de les diferents fases previstes.

En una interlocutòria a què ha tingut accés EFE, i el contingut de la qual ha pogut contrastar VilaWeb, la jutgessa desestima la petició del MNAC d’aturar el calendari d’execució fins que no es disposi de nous informes tècnics sobre els riscs del trasllat. La magistrada reconeix que l’operació comporta riscs que exigeixen una planificació rigorosa, però considera que això no implica, “sense una justificació tècnica suficient”, que sigui impossible de dur-la a terme.

La resolució sosté que el calendari judicial ja es va establir tenint en compte les precaucions necessàries per a garantir la integritat de les obres. I considera que les discrepàncies tècniques exposades pel museu no justifiquen la suspensió general del procés.

El MNAC havia presentat el primer de juliol un informe d’avaluació de riscs que advertia que algunes de les actuacions necessàries per al trasllat tenien un “risc crític” per a la conservació de les pintures. El document també deixava pendents unes quantes avaluacions perquè el museu considerava insuficient la informació disponible sobre les condicions del monestir de Sixena, on s’han de reinstal·lar les obres. Per aquest motiu, el MNAC havia demanat que es requerís al govern de l’Aragó la informació necessària per a completar l’avaluació de les fases de descàrrega i desembalatge, i també sobre les condicions de conservació de les pintures a llarg termini. La jutgessa ha rebutjat aquesta petició.

En canvi, exigeix al museu que, en un termini de deu dies, presenti la documentació que acrediti les actuacions fetes fins ara, identifiqui a quines fases del calendari corresponen i n’especifiqui l’estat d’execució. També haurà de justificar documentalment les fases que consideri acabades. A més, la magistrada reclama al MNAC que identifiqui els professionals que han participat en l’elaboració de l’informe d’avaluació de riscs, que n’especifiqui la qualificació i les funcions i que aporti els currículums corresponents.

La interlocutòria també desestima la petició que l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya o el Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM) revisin i validin l’informe tècnic del museu. La jutgessa considera que aquests pronunciaments no són necessaris per a continuar executant la sentència, tot i que deixa oberta la possibilitat d’examinar actuacions tècniques concretes si se’n justifica la necessitat.

El MNAC alerta dels riscs per a la conservació

El museu ha defensat reiteradament que no disposa de garanties tècniques per a traslladar les pintures sense posar-ne en perill la conservació. A l’abril ja va presentar un recurs contra la resolució que fixava el termini de cinquanta-sis setmanes, perquè considerava que el jutjat no havia valorat adequadament els informes pericials aportats. En aquell recurs, el MNAC advertia que sabia que havia de complir la sentència, però no com podia fer-ho sense causar danys irreparables a les obres. També criticava que el jutjat no hagués ordenat la constitució d’una comissió d’experts i reclamava informació precisa sobre la ubicació definitiva de les pintures a la sala capitular del monestir.

La fragilitat dels murals, malmesos per l’incendi del monestir durant la guerra de 1936-1939 i sotmesos posteriorment a un procés d’arrencament i trasllat, és un dels principals arguments del museu. Els tècnics han advertit repetidament dels perills que comportaria desmuntar-los i transportar-los.

La nova resolució manté, tanmateix, el calendari judicial. La sentència que ordena la restitució de les pintures és ferma i el termini de cinquanta-sis setmanes, comptat d’ençà de l’abril, situa el límit per a executar el trasllat a la primavera del 2027. Contra la nova interlocutòria es pot presentar un recurs de reposició.