Alhora es fixa l’objectiu d’entrar al congrés espanyol: els precedents i les xifres clau que en marquen les possibilitats

Les eleccions espanyoles avançades del 29 de novembre han obligat els partits a definir l’estratègia i les llistes a corre-cuita i, en alguns casos, a contrapeu. Mentre Junts manté Míriam Nogueras al capdavant de la candidatura i prova de marcar distàncies amb l’acord amb el PSOE, la CUP ha decidit de no concórrer-hi i ERC ha tancat una aliança inèdita amb Podem a Catalunya i manté un diàleg obert amb el Front Ampli. Enmig d’aquesta reconfiguració electoral, un altre actor independentista prova de fer forat: Alhora.

El partit, presidit pel filòsof Jordi Graupera, vol portar al congrés espanyol una estratègia de confrontació amb l’estat, amb un lema gens ambigu: “Fora Espanya”. La idea és fer servir la cambra per denunciar les polítiques que considera perjudicials per als catalans i qüestionar el funcionament de les institucions estatals. La militància va avalar la decisió de presentar-se a les eleccions amb un 67% dels vots favorables i una participació del 80%.

Però el camí no serà senzill per a aquesta formació. En primer lloc, Alhora haurà d’aplegar els avals necessaris abans de presentar les candidatures. La formació vol concórrer a les quatre circumscripcions catalanes i ha anunciat que necessita 8.000 avals per a fer-ho possible. Pel cap baix hauria d’aconseguir 4.812 signatures a Barcelona, 629 a Girona, 357 a Lleida i 685 a Tarragona, perquè la normativa exigeix als partits sense representació parlamentària prèvia avals equivalents al 0,1% del cens. I el termini de presentació de candidatures s’acaba el 26 d’octubre.

El precedent de Primàries, també impulsat per Graupera, és ben pertinent. El 2019, el moviment va provar de presentar-se a les eleccions espanyoles, però no va aplegar prou avals i va ser exclòs de la cursa electoral. Aleshores va reunir 3.400 signatures a Barcelona, cinc-centes menys de les necessàries segons la formació. Ara Alhora haurà de superar aquest primer obstacle organitzatiu abans de poder mesurar el suport que té entre els electors.

Després, el desafiament serà passar d’una formació amb un suport electoral encara reduït a aconseguir prou vots per a obtenir representació. Els precedents de candidatures independentistes que han provat de fer-se un lloc al congrés espanyol, amb més o menys encert, permeten de mesurar la dificultat de l’objectiu.

El Front Republicà: més de cent mil vots sense cap diputat

El precedent més directe d’una candidatura gairebé de zero seria el cas del Front Republicà, encapçalat per Albano-Dante Fachín i amb el suport de Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya. Semblant fins i tot en termes discursius, el projecte volia articular una alternativa independentista rupturista i defensava la confrontació amb l’estat espanyol.

A les eleccions espanyoles de l’abril del 2019, el Front Republicà va obtenir 113.008 vots a Catalunya, un 2,74%, però això no li va permetre d’aconseguir cap escó. La candidatura no va entrar al congrés malgrat haver mobilitzat més de cent mil electors.

Aquí hi ha uns quants factors a tenir en compte. Com que és on es reparteixen més escons, percentualment, la demarcació on hi ha més possibilitat d’obtenir representació és Barcelona, perquè, superat el llindar electoral del 3%, ja s’hi entra. En canvi, tot i caldre menys vots, es complica a la resta de circumscripcions del Principat, sobretot a Lleida, on solament es reparteixen quatre escons. En aquesta circumscripció en les eleccions anteriors el PP no hi va entrar amb un 12,8% dels vots. I, en el cas de Front Republicà, no va entrar en el repartiment d’escons a Girona tot i rebre el 3,8% dels vots.

La participació també condiciona els percentatges que obté cada candidatura, perquè una mateixa quantitat de vots pot implicar una proporció diferent segons el nombre total de vots vàlids. A Barcelona, el Front Republicà, amb 84.408 vots –que va significar un 2,7%–, no en va tenir prou. Això va passar perquè la participació va ser extraordinàriament alta, del 78,17% a la demarcació de Barcelona. En canvi, amb aquest mateix nombre de vots sí que hi hauria entrat l’any 2016, quan la participació va ser del 66,7% i amb menys de vuitanta mil vots ja hauria superat la barrera del 3%. Així doncs, gran part de les possibilitats d’Alhora dependran també del context.

Els dos diputats de la CUP

Set mesos després de l’intent del Front Republicà a les eleccions de l’abril del 2019, la CUP sí que va entrar al congrés espanyol. Durant anys, la formació havia rebutjat de presentar-se a les eleccions espanyoles perquè considerava que la seva estratègia s’havia de centrar en les institucions catalanes i en la mobilització popular. Però el 2019 va canviar de criteri i va optar per concórrer-hi.

A les eleccions del novembre del 2019, la CUP va obtenir 244.754 vots a Catalunya, aproximadament un 6,35%, i dos diputats, tots dos per Barcelona. En aquesta demarcació va aconseguir 177.428 vots, un 6,09%. La representació, tanmateix, no es va consolidar. A les eleccions espanyoles del juliol del 2023, va perdre els dos escons perquè va obtenir solament 66.656 vots a Barcelona, un 2,51%. Això demostra que cal un suport electoral sostingut, fins i tot per a una formació amb una base militant, implantació territorial i trajectòria institucional com la CUP.

Les xifres de Primàries i Alhora

El precedent més directe d’Alhora és el moviment Primàries, impulsat el 2019 amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana i amb Jordi Graupera com a cap de llista a Barcelona. Amb aquesta iniciativa es pretenia elegir els candidats mitjançant unes primàries obertes i presentar una alternativa independentista als ajuntaments.

A les eleccions municipals del 26 de maig del 2019, Barcelona és Capital–Primàries va obtenir 28.230 vots, un 3,74%, però no va aconseguir cap regidor perquè no va superar el llindar electoral municipal del 5%. El moviment, en canvi, va aconseguir representació en alguns altres municipis. A Granollers (Vallès Oriental), la candidatura de Primàries va obtenir 1.477 vots, un 5,32%, i una regidora. A Alcoletge (Segrià), la candidatura vinculada al moviment va guanyar les eleccions amb un 53,7% dels vots i sis regidors.

En tot cas, amb una capacitat de mobilització semblant a la que va tenir a Barcelona en el moment culminant d’aquest moviment, del 3,74% dels vots, i extensible a la resta de la demarcació, li permetria d’entrar amb molta comoditat al congrés espanyol.

En canvi, en les eleccions al Parlament de Catalunya d’ara fa dos anys, amb Clara Ponsatí de cap de llista, Alhora va obtenir 14.104 vots a tot Catalunya, un 0,44%. Un resultat totalment insuficient per a obtenir representació.

Què haurà de demostrar Alhora?

La qüestió és si Alhora podrà transformar el seu discurs de confrontació amb l’estat espanyol en una candidatura amb prou suport electoral per a obtenir representació. Abans d’arribar a les urnes, haurà de superar el filtre dels avals i completar les llistes. Després, seran els resultats del 29 de novembre els que permetran de mesurar fins a quin punt ha trobat un espai electoral propi.

Una part del desafiament serà trobar aquest espai dins l’independentisme. A les municipals del 2019, Primàries va obtenir un 3,74% a Barcelona en una competició aferrissada amb ERC, Junts, la CUP i Barcelona en Comú, que també va atreure una part del vot independentista. La candidatura de Junts, encapçalada per Joaquim Forn, pres polític aleshores, i amb Elsa Artadi en segona posició, concorria en un context marcat per la repressió; i Ernest Maragall va guanyar les eleccions.

Ara Alhora haurà de demostrar la capacitat d’establir una candidatura mediàtica i trobar un candidat prou potent per a mobilitzar i atreure un electorat en l’espai que hi ha entre l’ERC de Rufián, Junts de Nogueras i tot aprofitant l’absència de la CUP, i també d’Aliança. La capacitat de fer-se visible, els candidats que formin les llistes, el suport de personalitats i la concreció de la proposta política seran factors importants per a la campanya.

Els precedents de Primàries, el Front Republicà i la CUP mostren que el suport a una idea política i la mobilització interna sovint no garanteixen representació parlamentària. El 29 de novembre permetrà de mesurar fins a quin punt Alhora té capacitat de fer forat electoralment i esdevenir, de manera inesperada i amb una força inconcebible fa poques setmanes per a aquesta formació, un nou actor amb incidència dins la política catalana, i fins i tot espanyola.