Daily MaverickTHEATRE REVIEW: Cape Town Opera infuses ancient tragedy Roméo et Juliette with new lifeInquirerRed tide warning up in Samar baysThe Jerusalem Post‘An evidentiary collapse’: How October 7 forced a rethink of sexual violence investigationsBollywood HungamaShah Rukh Khan, Aryan Khan brand D’YAVOL X collaborates with Golden Goose for exclusive collection; pieces to feature in KingStraits Times SportPochettino vows to rebuild Manchester United 'from scratch' ahead of Liverpool testZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFBellaNaijaAsali Africa: Serves Up ‘There’s Rice at Home’ A New Cooking Series Hosted by Chef Soliat BadaSRF NewsKrieg in der Ukraine – Drei russische Flugobjekte in Polen abgestürztVarietySofia Coppola Pays Tribute to Late Mother Eleanor Coppola at Chanel-Hosted Paris Screening of ‘Making Marie Antoinette’ESPNHow Houston defeated Kansas to take the Players Era 8 championship in Las VegasConsequenceMike D Delivers Lively Performance of Debut Solo Album at NPR’s Tiny Desk: WatchWirtualna PolskaTriumf Putina w Chinach? Niemiecka prasa mówi wprost
The Daily Newsstand · Free, Always
Friday, November 20, 2026

El Suprem impedeix de votar també als nacionalitzats per la llei de néts que viuen a l’estat

Translate

El Tribunal Suprem espanyol ha establert que la suspensió cautelar del dret de vot a les persones nacionalitzades per la coneguda com a llei de néts també afecta les que resideixen a l’estat espanyol. En una providència dictada avui, la secció quarta de la sala contenciosa administrativa ha ordenat a la Junta Electoral espanyola (JEC) i a l’Oficina del Cens Electoral que garanteixin que cap de les 163.355 persones incloses en la relació de nacionalitzats afectats pugui figurar com a electora, tant si viu a l’estranger com si resideix a l’estat espanyol, amb les excepcions establertes pel mateix tribunal.

L’única excepció són les 901 persones que ja han presentat una certificació consular que acredita la condició d’exiliats dels seus avantpassats, i les que puguin aportar aquesta documentació abans del dia de la votació, el 29 de novembre.

La decisió arriba arran d’una petició de Vox, que havia reclamat al Suprem que aclarís si la suspensió també afectava les persones inscrites en el cens electoral de residents a l’estat espanyol (CER). Fins ara, les mesures cautelars s’havien centrat en el cens electoral de residents absents (CERA), corresponent als ciutadans espanyols que viuen a l’estranger.

Així doncs, la suspensió afecta també els nacionalitzats que viuen en municipis de l’estat espanyol i que, fins ara, podien conservar el dret de vot pel fet de figurar en el cens ordinari. El Suprem deixa clar que el lloc de residència no pot determinar si s’aplica la mesura cautelar.

El Suprem critica els informes de l’administració

Els magistrats han pres la decisió després d’examinar les al·legacions de les parts i els informes que l’Institut d’Estatística espanyol (INE) i l’Oficina del Cens Electoral havien tramès sobre l’aplicació de les mesures cautelars. El tribunal critica la manca de claredat de les explicacions de l’administració. Concretament, qualifica de “difícil comprensió” els informes presentats per l’advocacia de l’estat i l’Oficina del Cens Electoral, una valoració que comparteix amb la fiscalia.

Vox havia demanat expressament que la suspensió s’apliqués a tots els afectats, independentment que estiguessin inscrits al CERA o al CER. L’advocacia de l’estat, en canvi, havia advertit de la desigualtat que es produïa si les persones nacionalitzades per la mateixa via conservaven el dret de vot quan residien a l’estat espanyol, però el perdien quan vivien a l’estranger. Amb la nova providència, el Suprem confirma que les mesures cautelars s’han d’aplicar a tots dos censos. El tribunal també rebutja la resta de peticions presentades en aquest tràmit, perquè considera que algunes ja han estat resoltes i que unes altres corresponen a les competències de la JEC.

La suspensió del vot dels descendents de l’exili

La controvèrsia es remunta a l’aplicació de la llei de memòria democràtica del 2022, que va obrir una via per a obtenir la nacionalitat espanyola als descendents de persones que havien hagut d’exiliar-se arran de la guerra de 1936-1939 i de la dictadura franquista. La instrucció que desenvolupava la llei establia una presumpció de la condició d’exiliat per a les persones que havien sortit de l’estat espanyol entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955. Aquesta previsió permetia als descendents d’aquelles persones d’accedir a la nacionalitat sense haver d’acreditar individualment els motius polítics o ideològics de la sortida del país.

Vox i Iustitia Europa van recórrer contra la inscripció electoral dels nacionalitzats per aquesta via. El setembre, el Suprem va acordar de suspendre cautelarment els efectes electorals d’aquestes inscripcions, una decisió que va mantenir en resolucions posteriors. El tribunal ha mantingut que, per poder votar, els afectats han d’acreditar amb una certificació consular que són descendents de persones que van patir l’exili per motius polítics, ideològics, religiosos o d’orientació i identitat sexual i que van perdre la nacionalitat espanyola o hi van renunciar.

De les 163.355 persones incloses en la relació facilitada per l’administració, solament 901 havien aportat aquesta certificació. La providència d’avui manté oberta la possibilitat que uns altres afectats puguin acreditar aquesta condició abans de les eleccions. La decisió, tanmateix, no afecta tots els ciutadans que han obtingut la nacionalitat gràcies a la llei de memòria democràtica. El Suprem ja havia rebutjat d’estendre la suspensió cautelar als fills dels nacionalitzats per aquesta via, un col·lectiu d’uns 190.000 ciutadans. Tampoc no implica la retirada de la nacionalitat espanyola, sinó la suspensió provisional dels efectes electorals de determinades inscripcions.

La nova providència es dicta a nou dies de les eleccions espanyoles del 29 de novembre i reforça les restriccions judicials sobre la participació electoral dels descendents de l’exili. Contra la resolució encara es pot presentar un recurs de reposició en el termini de cinc dies.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.